Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

El foc de Sant Joan

0
0

Com  cada mes publiquem en aquest medi l'article relacionat amb la cultura popular i tradicional menorquina que també publiquem en el medi en paper que és la Revista útil.

 

EL FOC DE SANT JOAN

Nombrar la celebració del solstici d’estiu és el mateix que dir la nit de les fogueres, les danses al votant i en ocasions els salts per a sobre; és la nit en que, no per ser la més curta de l’any, no s’arriba a dormir; o que fruit dels excessos es desperta junt a una foguera de la que ja sols en queden les brases o el fum.

A les poblacions del llevant menorquí, la avui anomenada nit de Sant Joan ja sols la coneixem de manera molt desnaturalitzada, reconvertida en una celebració infantil  i amb la encesa de la foguera “com a final de la festa”, la que sols resta encesa uns pocs minuts abans de que sigui apagada pels bombers.

Del significat del foc de Sant Joan ja en hem parlat en altres ocasions. Fent us del Costumari Català que ens deixà Joan Amades trobem el que ens diu el folklorista de com eren a Menorca les fogueres i també una suposició molt personal de qui exercia el paper de bujot:

A Menorca encenien grans fogueres, especialment les ciutats de Maó i de Ciutadella, que tenien Sant Joan per patró. Les anomenaven festers, nom arcaic del terme foguera i teiera. És molt remarcable que feien uns bojot o ninot de palla, vestit a l’antiga, molt semblant al nostre Carnestoltes, que acabaven per cremar en el fester. El costum pot ésser una transposició de la personificació del ninot carnestoltes, puix que a Menorca les Carnestoltes eren molt austeres, i nosaltres no tenim notícia que es cremés cap ninot. És així mateix notable el qualificatiu de bojot, forma derivada del terme boig, que hom aplica al ninot, detall que porta a pensar en la probabilitat que en una passat obscur i imprecís, quan el sacrifici era realment humà. Hagués estat escollit un pobre boig com a víctima.

De qui si sabem segur que en prou ocasions van ser víctimes de les flames de Sant Joan; per tenir la mala sort de ser identificats amb el maligne, van ser nombrosos gats, especialment els de color fosc.

Un element que avui encara és protagonista dins les fogueres de Sant Joan són les canyes verdes. En el treball de Josep Romeu i Figueres “La nit de Sant Joan” (Barcelona 1953) en trobem referències.

 (...) Fou costum a Catalunya i a Menorca, almenys, d’enramar per Sant Joan els murs exteriors i les finestres de les noies amb canyes i altres plantes i flors diverses (...). Altrament, els arbres o els pals plantats la vigília de la diada del Precursor, o al dia mateix, en algun cas, a Gil, la Vall d’Aran, Tossa, Sant Hilari i Altea, en especial els dos primers indrets i el darrer, tenen una estreta connexió amb l’antic arbre de maig, tan freqüent encara a l’Europa central. Representen, segons sembla i exposarem després, l’antic pal central a l’entorn del quan s’amuntegava la matèria inflamable que constituïa la foguera (...).

Ja és en la Revista d’Etnografia, Mitologia i Folklore de Catalunya i Balears TRESOR DELS AVIS (número 3, Any VI, 1927), en que parlant de costums de Menorca, trobem citada aquesta “matèria inflamable”.

El dissapte de St Juan durant la vetlada en casi tots els llocs (masies) i devant les cases del poble s’hi encenen gales o sien fogateres, cremant avui la paya de faveres tots els qui en tenen i els qui no en tenen cremen llenya. Més antigament, en les gales dels carrers s’hi cremava la llenya millora que tenien, amb els mobles ja inservibles. Aquestes gales són rebudes amb gran alegria pels atlots que corren d’una a l’altre, botant amb gran gatzara.

 

Visita també www.gegantsmao.menorca.es


Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

Latest Images