Ahir vaig tenir el gust de participar a la inauguració del cafè literari Can Alcover amb la lectura de tres poemes: un del poeta que va llegar l'espai, un d'homenatge a la llengua i aquest que ara us deix aquí: "La lectora que vull".
És una versió lliure d'un preciós poema del nord-americà Ted Kooser. Conec Kooser gràcies a Jaume Subirana, i fa unes setmanres li vaig oferir aquesta versió meva. La vàrem retocar junts, de manera que ara és un poema a sis mans.
LA LECTORA QUE VULL
La vull, primer de tot, que sigui guapa,
i que quan va
a fer un passeig es trobi amb els meus versos
crepusculars.
Que el cabell li degoti per l’espatlla,
sense eixugar,
i dugui l’abric brut perquè rentar-lo
li surt molt car.
Que dins la llibreria s’entretingui
examinant
les meves poesies i les torni
al lloc d’abans.
I que li digui al llibre, quan el desa:
“Amb el que vals
podria dur l’abric a la bugada”.
I és el que fa.
