Jorge Campos vengué a Artà per posar ronya dins Na Caragol

 Article d'en Mariano Moragues Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Fa poc comparegué per Artà Jorge Campos, President de la Fundació Círculo Balear, per recolzar als pocs pares que volen que a l’escola Na Caragol atenguin als seus fills en castellà. A la reunió hi assistiren sis  parelles, sols una de mallorquins, dues de peninsulars, dues d’estrangers y una d’un peninsular amb la dona estrangera. A l’hora que el Círculo informa de la reunió dins la xarxa d’internet, mostra un fotografia que té per subtítol “Foto parcial de la sala”, una demostració de manipulació informativa, perquè la gent que surt a la foto és tota la que hi havia. El bessó de la conferència va està centrada en gran part en les noves lleis que han sortides del govern Bauzá, totes elles dirigides a arraconar el català, imposar el castellà i va anar contra la llei de normalització lingüística que anava en candela,  sense problemes. El PP i  Bauzá, sovint reclamen seguretat jurídica, però no s’aturen de canviar lleis i crear precisament inseguretat jurídica i malmenar a les escoles, al sector salut, a l’administració i a les institucions culturals, amb una fòbia malaltissa en contra de la nostra llengua i el català arreu de l’Estat.

El primer que podríem dir de la conferència de J. Campos, és que s’aferrà a les noves lleis, , amb l’objectiu d’estimular als pocs pares que assistiren a la reunió perquè denunciïn al personal de Na Caragol per qualsevol tractament que considerin que no satisfà les aspiracions d’un us del castellà amb els seus fills. Com tothom sap aquestes lleis han sortit sense cap consens, amb l’oposició dels mestres, dels lingüistes i de la UIB, fruit de l’obsessió anticatalanista i del imperialisme lingüístic del PP. Els arguments foren els de sempre: la llibertat d’elecció de llengua, la legalitat, la oficialitat... i l’acusació de radicals, pancatalanistes, antidemocràtics, independentistes, als que defensen la normalització lingüística.

Espluguem punt per punt cada un dels arguments i acusacions.

1)     La llibertat d’elecció de llengua a l’escola: el punt de partida és fals, perquè quan ens movem dins l’àmbit públic i col·lectiu, la llibertat individual està supeditada als drets col·lectius dels pobles. Així com hi ha drets individuals, també en hi ha de col·lectius  i un d’ells són els drets lingüístics dels pobles, com diu la Declaració Universal del Drets Lingüístics de la UNESCO (1996). Si alguns drets individuals estassin per damunt dels col·lectius la convivència seria impossible; per això jo no puc anar a Valladolid i voler ser atès en català. Jo tenc dret a parlar mallorquí, com l’alemany te dret a parlar alemany dins l’àmbit particular, però no a un àmbit col·lectiu que té una altra llengua pròpia. A Mallorca la llengua pròpia és la modalitat mallorquina del català (no el castellà) i per tant, el dret està de part de la llengua dels mallorquins i no dels que han vengut, com es en qualsevol part del món que té una llengua pròpia.

2)     La legalitat: Hi ha lleis raonables i irracionals, justes i injustes, llegítimes i il·legítimes... Sols seran bones idò si compleixen la finalitat de afavorir la convivència i respecten els drets humans i els drets del pobles. Així com no podem assumir una llei que permeti la tortura, la repressió dels gays, l’esclavitud... tampoc es poden permetre lleis que ataquin els drets lingüístics d’un poble, per irracionals, injustes i il·legítimes, con han estat en altra temps amb en Franco i ara amb en Bauzá a Mallorca (també el PP a Valencia i ara a Aragó, fent el ridícul inventant la llengua LAPAO a la franja aragonesa on es parla català). L’única llengua pròpia de les Balears des de 1229 és el català amb les diferents modalitats, desconèixer això és desconèixer la història i no respectar la cultura d’un poble. Qui va contra la llengua d’un poble, és enemic de la cultura, de l’ànima i la identitat d’aquest poble. La legalitat no pot anar contra la cultura i la identitat d’un poble. Malgrat això, ho fa de manera il·legítima i prepotent el centralisme espanyol des de fa temps.

3)     L’oficialitat del castellà: Declarar oficial el castellà als països de parla catalana, és una decisió política, mentre que l’oficialitat del català en aquests països és un fet històric, social, cultural..., per això es parla de llengua pròpia, i el castellà esdevé una llengua aliena i imposada (no pròpia). Com diu la anomenada Declaració de la Unesco: “Moltes llengües amenaçades pertanyen a pobles no sobirans...i la política dels estats imposen la seva estructura política-administrativa y la seva llengua”. I l’Article 15 diu textualment: “Tota comunitat lingüística té dret a que la seva llengua sia utilitzada com oficial dins ell seu territori”. Sovint ens diuen “estamos en España” i això, com a mínim, és una superposició, el que és cert i segur és que “estamos en Mallorca”; la pertinença dels mallorquins a Espanya és un fet conjuntural i polític, no essencial, ni radical com sí és essencial i radical la pertinença a Mallorca i aquest fet marca una idiosincràsia, que la llengua pròpia l’autoidentifica  i la fa diferent.

Si passam a les acusacions dels espanyolistes i espanyolitzadors, les podem girar en contra  tots els seus arguments; com es diu: “l’ase deia al porc orellut i ell en tenia set canes”. Radicalisme és voler imposar un idioma forà a la força, com ha fet històricament Espanya al llarg del segles dins el territori estatal, i per tot on ha passat  (Amèrica, África i Filipines) i podríem parlar d’un panespanyolisme; és vergonyós que els colonitzadors lingüístics qualifiquin de radicals als defensors de la llengua pròpia. Per altra banda, que sis foresters i qualque mallorquí despistat acusin  d’antidemocratisme  i totalitarisme als mallorquins que defensen  la llengua pròpia de Mallorca dins tots els àmbits públics  i entre ells l’escola, treu de polleguera i no té cap ni centener, més bé són els centralitzadors lingüístics els que esdevenen totalitaris. Per altra banda l’acusació d’independentisme, no té sentit perquè la independència és una legítima posició política, pentura més coherent que el centralisme dominador i l’unionisme forçós. Així com l’independetisme que es presenta com una tara, també el nacionalisme s’hi presenta, quan el rebuig d’un nacionalisme es fa sempre a partir d’un altre nacionalisme i per tant, tan hi ha d’aquí allà, com d’allà a aquí. Molts d’espanyols estigmatitzen els nacionalismes, acusant-los de xenòfobs i radicalitat, però quan es refereixen a l’ultranacionalisme espanyol  parlen de patriotisme. El centralisme té un caire imperialista que sol considerar normal la seva imposició sistemàtica, i extremista, radical i condemnable la resistència del subjugat. El més trist de tot és constatar que els poders centralitzadors sempre troben homòlegs dins el colonitzats que se venen i ensabonen, i en el millor dels casos posen ungüent de reblanir a les imposicions i en el pitjor col·laboren amb les imposicions colonialistes, molts d’ells diputats del PP que aproven lleis van en contra de la pròpia llengua.

Resumint: Mallorquins i foresters no vos deixeu embetumar per gent com Jorge Campos, que, embullant la troca i fidel a les consignes centralistes de la FAES, menysté el català i les seves modalitats i com Wert vol espanyolitzar la escola i tota la societat mallorquina. Tots els mallorquins valoram saber el castellà i tots el parlam, però no volem que substitueixi la nostra llengua. Defensar la nostra llengua no és sols un dret, avui que està en perill és una obligació dels mallorquins ben nascuts que estimen el seu patrimoni.     

 http://albercocs-i-cireres.blogspot.com.es/