Mary Oliver i una petjada d'un ós

Un poema per començar l’any.

És de la nord-americana Mary Oliver, del seu recull Why I wake up early, i és un dels tres que he traduït per a Superna, la revista de traduccions de poesia que dirigeix Lluís Servera.

Bon any a tothom.

Ós

No és una petjada meva,

dic, quan veig

la bola del peu i el taló ample

i els dits amb ungles

sense tallar. I ho torno a dir,

perquè quedi clar,

a ningú més que a mi mateixa, perquè no hi ha

ningú amb mi. Això no és

una petjada meva, voldria saber

com ha de ser de gros un cos per deixar

unas petjada així, començo a fer

acudits dolents. Dec haver llegit

cent històries d’algú que va veure

això mateix que veig. Després van passar

coses diverses. Una llista força llarga, ara

no hi entraré. Però no n’hi ha cap que digui

què va passar a continuació; és a dir, abans que passi el que hagi de passar:

com s’il·luminen les distàncies, com els núvols

tenen les formes més belles que hagis vist mai, com

les flors que tens als peus comencen a destil·lar una fragància

diferent, més dolça que cap que t’hagis trobat mai, com

totes les fulles de la muntanya es mouen, intranquil·les.