Per un 2018 carregat de solidaritat, tendresa, amor resilient, sobiranies, lluita i victòries.
Els millors desitjos, un article d´Antoni Trobat
Als escriptors que mhan marcat. A les lletres i lexemple cívic de Llorenç Capellà, Miquel López Crespí, Xesca Ensenyat, Biel Mesquida, Antònia Vicens, Margalida Capellà, Antoni Serra, Miquel Rayó, Miquel Adrover i Joan Perelló. Sempre he sabut don venim. (Antoni Trobat)
(AraBalears) 30/12/2017
Als que tenen la pell massa fina. Als que no entenen una boutade. Als dignes. I als indignes. Als justos. Als que a vegades, ai las, són injustos. Als que es fan preguntes incòmodes. Als que tensen els espais que els han vist néixer. Als que basteixen ponts entre espais. Als que no accepten cap tipus de crítica. Als que ho han fet bé tot sempre. Als que sempre, sempre, sempre, hi han estat. A les persones que mhan fet ser com soc. A Tomeu Martí i Nanda Ramon. A Damià Pons, gegant a qui devem tant. A na Marisa Cerdó, filòloga i militant pel país de tots, que em defensava fa pocs dies, amb mots balsàmics, que una societat que entra en debat és una societat sana i viva!. Al fil conductor que representen de Mateu Morro i Isidre Forteza a Josep Quetglas encara no heu espipellat Restes darquitectura i de crítica de la cultura?, Miquel Rosselló i Lila Thomàs. Al professor Pere Rosselló Bover, que fa uns dies escrivia en públic, sense conèixer-me de res, que era massa frustrant llegir els teus articles, i de qui, a la biblioteca de cals meus pares, recordo llegir 'Lescriptura de lhome, sobre la vida i obra de lexcels manacorí que fou el poeta Miquel Àngel Riera. Als turmentats que han guanyat souarros des dels 25 anys. Als generosos. Als mancats de generositat. Als que no han conegut ni coneixeran la repressió. Als que lhan coneguda sovint. A les Feministes Encausades, condemnades a un any de presó ignominiosament. Als escriptors que mhan marcat. A les lletres i lexemple cívic de Llorenç Capellà, Miquel López Crespí, Xesca Ensenyat, Biel Mesquida, Antònia Vicens, Margalida Capellà, Antoni Serra, Miquel Rayó, Miquel Adrover i Joan Perelló. Sempre he sabut don venim. A en Ricardo, amb qui sempre hem parlat en castellà i amb qui descobrírem lautèntic Árbol de la Ciencia. Als que ho tenen tot clar. Als indecisos. Als que no saben què és la precarietat. Als precaris. A les persones que he estimat. Als que travessen deserts que es fan massa llargs. Als tendres. Als que fan bé la seva feina. A les dones i als homes que , des del municipalisme i des dels moviments socials, a Eivissa, a Menorca, a Formentera, a Mallorca i arreu dels Països Catalans, han fet el que calia. Als que es juguen la vida arreu per un món millor. A Lolita Chávez, ecofeminista maia de Guatemala, que va visitar Palma i Barcelona recentment. A lal·lota palestina de setze anys Ahed Tamimi, detinguda. A les kurdes Hawzheen Azeez i Ercan Ayboga. A Marta Jorba i Maria Rodó, gatamaules feministes, acadèmiques i amigues, que han fet realitat una meravella de llibre col·lectiu que porta per nom Terra de ningú. Perspectives feministes sobre la Independència, en què ho qüestionen tot. A en Miquel Amengual i en Joan Pau Jordà, que ressignificant el mot activista impulsaren un preciós acte de record als 50 anys dEls mallorquins, de Josep Melià i Pericàs, lobra que ens va obrir camins. A en Rafel, na Paula, na Rosa, en Joan i en Josep, que pensen que es pot ser valent. A en Balutxo, felanitxer indòmit, de qui aprenguérem cosa rellevant. A nEulàlia Reguant, la meva amiga. Als versos de Miquel Àngel Llauger. Als ecologistes Joan Buades, Margalida Ramis i Jaume Adrover. A Clara Camps, Mireia Herrera, Cristina Mas, Alfons Pérez, Txell Bragulat, Josep Cruelles i David Karvala, boges i bojos que saben que la solidaritat és la tendresa dels pobles, amb qui muntàrem la trobada With Catalonia que aplegà, fa dues setmanes, a la Barceloneta proletària i en lluita contra lespeculació, 400 internacionalistes sincers, dAndalusia a Nova York. Als familiars i amics de lermità Benet, mort de fred en un barranc valldemossí inacceSsible, en una rondalla de Nadal que no acabà bé. A lesquerra nacional del meu país. Al centredreta nacional del meu país. A lantifeixista Rodrigo Lanza, acusat doccir en defensa pròpia un falangista a Saragossa. A en Marçal, petitó, i la que és en camí. A Jordi Cuixart, Jordi Sànchez que va fer feina allà on faig feina jo, a Quim Forn i a Oriol Junqueras, a la presó per ser demòcrates. A Josep Maria Llompart, de qui aviat celebrarem lany, i que ha estat qui ens ha explicat com som amb paraules ben planeres. A tots ells desitjo una bona Diada de Mallorca gràcies a lesquerra independentista per no defallir i al Consell de Mallorca per ser valent! i un 2018 carregat de solidaritat, tendresa, amor resilient, sobiranies, lluita i victòries.