Avui hem conegut per la premsa insular la noticia de que Joan Orfila, conegut per tots com “en Yurca”, que a l’any 2010 ens deixà, tindrà un carrer dedicat a la Ciutat de Maó, que tant va estimar en vida.
En Yurca va ser una d’aquelles persones que havent quedat vidu de molt jove, va dedicar la resta de la seva vida a dinamitzar la ciutat en ben diferents facetes. És així que tan era popular ensenyant als fillets dels Col·legis els secrets del camp, fent que fossis aquests mateixos els que sembressin el seu propi hortet a l’escola; organitzant diferents activitats a la Barriada d’Es Camí d’ Es Castell on residia, tals com la arribada del Pare Noel per Nadal o les festes de carrer ja dins les Festes de Gràcia.
En tot cas si celebrem el que en Yurca tindrà un carrer dedicat a Maó, el passatge que comunica el Camí d’ Es Castell amb l’aparcament de sa Sínia d’es Cuc, és pel fet de que una de les facetes per les que va destacar i per la que per molts era conegut, era per la seva faceta de geganter.
Al poc temps de crearse la Colla de Geganters de Maó en Yurca va entrar a formar-ne part, però no com un més, tot el temps que va portar els gegants ho va fer amb devoció. Recordem la que en professava cap a la geganta na Guida, a la que sempre procurava que sa la veiés ben polida i aclarida (de fet era la figura que sempre solia portar) o recordem també entre moltes altres coses com era l’encarregat d’abans de cada actuació d’anar al arbre que està al patí de la Casa d’Infància a recollir un ram de llor, ben polit, per que el portés en la ma dreta el gegant de Maó en Tomeu.
Quan la edat ja no va permetre a n’en Yurca seguir portant gegants va deixar de participar en l’entitat gegantera de la ciutat, però mai deixaria de recordar el seu pas pel grup. Ja va ser a l’any 2008 quan els membres de la Associació de Veïns d’es Camí d’es Castell de Dalt van voler obsequir al que en va ser el precursor i president de l’entitat amb un gegant, que ells mateixos li havien fet, i que el representava a ell mateix.
Prest crearia la Colla de Geganters d’en Yurca, amb alguns veïns i joves que li portarien el seu gegant i amb ell participaria en diferents festes de poble de l’illa, fent el que sempre li havia agradat fer, de geganter.
Sense esperar-ho la notícia del seu finament arribà el setembre del 2010 i va ser en el funeral d’en Yurca on per primera vegada els gegants, el seu propi gegant, entraria a l’església i estaria present durant la missa, i també en la que les gralles sonarien dins el temple per que el seu gegant li dediqués un últim ball amb ell present.
Considerem completament encertada la decisió del consistori maonès de dedicar un carrer a n’en Yurca, pel reconeixement al que va ser un gran dinamitzador i per que no deixa de ser un reconeixement a qui han dedicat part de la seva vida a una important part de les nostres Festes de la Mare de Déu de Gràcia, la dels gegants.