DIETARI 5. Canviar el Reglament per obrir a la ciutadania.

Parlàvem ahir de que proposarem modificar el Reglament del Parlament, i moltes de les coses que plantejam fan referència a dotar a l'oposició de millors instruments de control de l'acció del Govern, una necessitat evidenciada per la forma de funcionar de l'actual executiu.

Proposarem també alguns canvis en el propi Reglament del Parlament que permetin fer de la institució que més fidelment representa la pluralitat i diversitat de la societat balear, una institució permeable a l'opinió ciutadana, que no resta inamovible durant quatre anys (com pretenen alguns) sinó que de cada dia vol ser més present en les decisions que es prenen durant les legislatures, i no reservar-se l'opinó per expresar-la només a través d'una urna cada convocatòria electoral.

Aquests canvis passarien per dotar de major contingut alguns elements que ja existeixen, però sobretot, són propostes genèriques obertes a debat, i que hauran de treballar-se fins arribar a una concreció satisfactòria. Una d'elles seria donar major pes, i un funcionament més transparent, a la Comissió de Peticions, un organisme del Parlament poc conegut, a on es reben les peticions o demandes dels ciutadans, preveu remetre la petició a diferents òrgans de la Comunitat Autònoma, o també escoltar al peticionari a iniciativa del president de la Comissió. Pensam que aquesta Comissió podria evolucionar a una Comissió de Participació i també a una mena de Comissió de Garanties Estatutàries, és a dir, a on els ciutadans poguéssin defensar els drets reconeguts per l'Estatut, dirigint-se al Parlament, i aquest se'n fes portaveu davant l'Administració que pressumptament vunleràs aquests drets.

Un altra via per donar participació als ciutadans és la tramitació legislativa, cert que ja existeixen mecanismes, com una prèvia en que es donen 15 dies per a que els Grups Parlamentaris recaptin opinions, aquest tràmit podria convertir-se en una fase d'al·legacions ciutadanse, que en canvi sí que està rpevist que ho faci el Govern a al Llei de Bon Govern. Tot i que l'accessibilitat a aquest procediment podria millorar-se.

En definitiva, algunes idees que pensam que podem seguir evolucionant per fer del Parlament una institució encara més representativa de la ciutadania, incorporant un concepte de participació que alguns han denominat democràcia participativa.

ANNEX: La Comissió de Peticions. 

Regulació actual al Reglament del Parlament:

 Article 51

1. Serà aplicable a la Comissió de Peticions l'establert a l'apartat1 de l'article anterior.

2. La Comissió de Peticions examinarà cada petició, individuali col·lectiva, que rebi el Parlament i podrà acordar-ne latramesa, segons procedeixi, per conducte de la Presidència dela cambra:

1r. A la institució a què es refereix l'article 51 de l'Estatutd'Autonomia de les Illes Balears.

2n. A la comissió del Parlament que estigués coneixent de l'assumpte de què es tracti.

3r. Al Govern de l’Estat, al Govern de les Illes Balears, alstribunals, al Ministeri Fiscal, als consells insulars, als ajuntaments o, en general, a l'òrgan administratiu competenta què correspongui per raó de la matèria.

3. La Comissió de Peticions també podrà acordar, si no procedia la tramesa a què es refereix l'apartat anterior, l'arxiu de lapetició sense més tràmit.

4. A iniciativa de la presidència de la comissió o d'un grup parlamentari es podrà sol·licitar la compareixença de la personapeticionària a l'objecte d'explicar-ne o concretar-ne la petició.

5. En tot cas, s'acusarà rebut de la petició i es comunicarà a la persona peticionària l'acord adoptat.

6. La comissió elaborarà un informe anual sobre les peticions rebudes, la tramitació, la resolució i els resultats que, aprovatpel Ple, serà publicat oficialment.  

La regulació a que es refereix sobre la seva composició és la següent:

La Comissió de l'Estatut dels Diputats i les Diputades serà formada per un membre de cadascun dels grups parlamentaris.Tendrà un president o una presidenta, un vicepresident o una vicepresidenta i un secretari o una secretària, quecorrespondran, per aquest ordre, als representants dels tres grups parlamentaris de major importància numèrica al començament de la legislatura. 

L’article 51 de l’Estatut d’Autonomia es refereix a la Sindicatura de Greuges, institució encara no nomenada a la nostra Comunitat Autònoma.