[24/03] Benoît - Campion - Tapia - Cano -
Paradela - Farvo - Cobos - Ocaña - Digeon - Lombardozzi -
Florentino de Carvalho - Jelinek - Prior - Ryner - SalomoneAnarcoefemèrides
del 24 de març
Naixements
![Charles Benoît (29 de setembre de 1911)]( "Charles Benoît (29 de setembre de 1911)")
- Charles
Benoît: El 24 de
març de 1878 neix a Rouen (Alta Normandia,
França) el militant
socialista
revolucionari i després anarquista Charles Benoît.
Va ser educat per Bazire, un
lliurepensador adherit al Partit Socialista Revolucionari (PSR),
successor del
Comitè Revolucionari Central de caràcter
blanquista. De molt jove ja militava
en el moviment sindical i en la Unió Comunista
Revolucionària (UCR) de Rouen, i
amb 16 anys ja participava en les vagues. En 1895 es va adherir a la
Federació
Socialista del Sena-Inferior. Va ser un dels secretaris de la
Unió
Departamental, creada en 1896. Assistí al Congrés
de París de 1900 de la Federació
Socialista en representacio de dos grups del PSR, de la UCR de Rouen i
de L'Avenier
Social, de Saint-Étienne-du-Rouvray. A Rouen va
ser perseguit en 1902 per
haver organitzat una conferència antimilitarista destinada
als reclutes; sa
mare, vídua, que regentava un cafè, es va veure
obligada a liquidar
l'establiment i fugir amb son fill a París. En aquesta
ciutat Benoît trobarà
els anarquistes i particularment Jean Grave i el seu
periòdic Les Temps
Nouveaux, a qui aportarà la seva ajuda realitzant
tasques administratives
sense cobrar. Cap al 1910 crearà un grup de«propaganda pel fullet», del qual
serà secretari, i s'ocuparà activament de la
difusió dels llibrets editats pels
periòdics de Jean Grave Le
Révolté, La Révolte
i Les Temps
Nouveaux, que eren un excel·lent mitjà
de propaganda gràcies al seu baix
preu o a la seva gratuïtat. En 1912 va participar activament
amb André Girard i
Guérin en la campanya del «Comitè de
Defensa Social en favor del soldat
Rousset», testimoni de l'assassinat d'Aernoult per un
oficial. Durant la Gran
Guerra, Charles Benoît prendrà una
posició contrària Jean Grave i el«Manifest
dels Setze» dins del «Grup Suport Mutu dels Temps
Nouveaux» --on figuraven
entre d'altres André Girard, A. Mignon, Hasfeld, Garnery,
Paul Signac, Péricat...--
i del qual serà tresorer. També
publicarà La Paix par les Peuples per
fer costat la campanya antimilitarista. En 1916 va formar part del
Comitè
d'Acció Internacional contra la Guerra i el juliol d'aquell
any va realitzar
una important gira de conferències antimilitaristes contra
la Gran Guerra. En
aquests anys també serà membre el grup pacifista
Unió Federativa de
Transformació Social. A partir del gener de 1918
col·laborarà amb nombrosos
antics redactors de Les Temps Nouveaux
(Émile Masson, A. Girard, A.
Mignon, J. Mesnil, Frédéric Stackelberg, Fernad
Desprès, Alzir Hella, Martinet,
Genold, etc.) en la revista mensual L'Avenir International,
publicació
dirigida per J. Béranger i André Gurard i que
serà favorable al procés
revolucionari rus. En aquesta època va
col·laborar en el periòdic La
Plèbe,
editat per Alignier i que reagrupava militants llibertaris,
sindicalistes i
socialistes oposats a la guerra. El 9 d'abril de 1919 va ser nomenat
vicepresident de la secció Monnaie-Odéon de la
Lliga dels Drets de l'Home. Cap
al 1925 s'adherirà a la Secció Francesa de la
Internacional Obrera (SFIO), on
restarà fins a la seva mort. A partir de 1931 va
col·laborar en la revista Plus
Loin, animada pel doctor Marc Pierrot. L'1 de febrer de 1927
va ser
esborrat del «Carnet B» dels antimilitaristes. En
aquests últims anys militarà
poc i només es reunirà amb els vells llibertaris
i sindicalistes
revolucionaris, alhora que farà tasques de comptable i de
venedor de llibres de
bibliòfil. Charles Benoït va morir el 19 de
març de 1950 a París (França) i va
ser incinerat al columbari del cementiri parisenc de
Père-Lachaise.
Charles Benoît (1878-1950)
***
![Léo Campion]( "Léo Campion")
- Léo
Campion:El 24 de març de 1905
neix al barri
de Montmartre de París (França), de pare belga i
mare parisenca, l'artista
anarquista, lliurepensador, pacifista i francmaçó
Léo Louis Octave Campion. En
1923 parteix cap a Brussel·les, on farà amistat
amb el llibreter de vell
anarquista Marcel Dieu, més conegut com Hem Day,
qui l'introduirà en la
francmaçoneria. El 7 d'abril de 1930 va ser iniciat a la
lògia «Les Amis
Philanthropes» de Brussel·les.
Esdevindrà secretari de «Libre
Pensée» de
Brussel·les. Entre 1930 i 1936 va col·laborar com
a caricaturista en el
periòdic de Brussel·les Le Rouge et le
Noir i va començar la seva
carrera de cantautor. En 1933, com a secretari de la secció
belga de la
Internacional de Resistents a la Guerra (WRI), torna, amb Hem Day, la
seva
cartilla militar, fet que el portarà a un procés
el 19 de juliol de 1933 on Léo
Campion ridiculitzarà les autoritats judicials i militars a
l'estil d'Ubu Rei.
Brussel·les és el refugi de nombrosos proscrits,
com ara Durruti i Ascaso, amb
qui Léo tindrà una sòlida amistat --en
1930 va publicar a Brussel·les un llibre
sobre aquests militants anarquistes: Ascaso et Durruti.
Durant
l'ocupació, torna a França però,
fitxat com a objector de consciència, és
internat amb altres antifeixistes al camp de concentració
d'Argelers. Després
de l'Alliberament, triomfarà a França com a
cantant, actor de teatre, director
de cabaret i productor artístic, realitzant
moltíssimes gales de suport en
favor de la Federació Anarquista i serà sempre
una gran ajuda en el moviment
llibertari. És també autor de algunes obres
humorístiques, com ara Le petit
campion illustré, i obres sobre la
francmaçoneria (Sade franc-maçon,Le drapeau noir, l'équerre et le compas).
Va ser fundador i primer Gran
Mestre de la «Confrérie des Chevaliers du Taste
Fesses» (Confraria dels
Cavallers Tastadors de Culs). Léo Campion va morir el 6 de
març de 1992 a París
(França) i es troba enterrat al cementiri de Saint-Ouen, a
prop de París. En
2004 es va crear un «Cercle Maçònic i
Llibertari Léo Campion».
***
![Simón Tapia Colman]( "Simón Tapia Colman")
- Simón Tapia
Colman: El
24 de març de 1906 neix a Aguarón (Saragossa,
Aragó, Espanya) el músic i
compositor anarquista Simón Tapia Colman --també
citat com Tapia-Colman.
Fill d'un músic clarinetista. Quan tenia sis anys ja tocava
el violí en les
festes del poble i amenitzava els descansos dels jornalers. Apadrinat
pel
periodista i compositor de sarsueles Juan José Lorente
Millán, aconseguí una
beca de la Diputació de Saragossa per estudiar
música a l'Escola Municipal de
Música. Quan tenia 11 anys ja feia concerts al teatre
Parisiana de Saragossa,
amb obres de Paganini i Sarasate. Instal·lat a Madrid,
estudià amb Julio
Francés, concertino de l'Orquestra Simfònica
madrilenya, i amb Conrado del
Campo i Francisco Calés al Real Conservatori. Novament
becat, marxà a París, on
estudià a partir de 1924 en la càtedra de
composició de Vicent d'Indy. En tornà
creà una orquestra i el «Quartet de Corda
Colman» i fou membre de l'orquestra
del teatre Apolo de Madrid. Quan esclatà la guerra ja
pertanyia al moviment
llibertari. A finals de 1936 fou nomenat instructor de Tir a les
casernes
Fermín Salvochea de Barcelona per formar les columnes de la
Confederació
Nacional del Treball (CNT). El gener de 1937 ingressà, com a
integrant del Grup
Hispània, en la Federació barcelonesa de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
El juliol de 1937 assistí a València al Ple
Peninsular de la FAI en
representació del Comitè Regional de Catalunya.
En acabar la guerra passà els
Pirineus i acabà al camp de concentració de Sant
Cebrià, del qual fugí;
apressat, fou internat al camp d'Agde. Aconseguí embarcar a
l'«Ipanema» i el 7
de juliol de 1939 arribà al port de Veracruz, s'establint-se
a Mèxic. Al país
asteca desenvolupà una important tasca musical: professor i
director del cor
del Colegio Ruiz de Alarcón, director del Ballet
Español d'Ana Maria,
violinista de l'Orquestra Simfònica Nacional de
Mèxic, programes radiofònics de
comentaris musicals (Música de España),
fundador i director del Cor de
Mèxic, director del Cor de la Comissió Federal
d'Electricitat, professor i
director del Conservatori Nacional de Mèxic,
catedràtic d'Història de la Música
i d'Organologia, investigador musical de l'Institut Nacional de Belles
Arts,
catedràtic d'Estètica de la Universitat
Iberoamericana, membre de l'Institut
Mexicà de Ciències i d'Humanitats, etc.
Nacionalitzat mexicà, es casà amb
Esperanza Alcázar, filla del cardiòleg del
president Lázaro Cárdenas del Río,
amb qui tingué vuit fills, tots vinculats amb la
música, especialment sa filla
Silvia Tapia (Prisma). En 1956 fou el primer
representant de Mèxic al
qual la BBC londinenca li estrenà una simfonia amb
l'Orquestra de Manchester,
dirigida aleshores per Hugo Ringold. Aquest mateix any rebé
el premi de la Unió
de Cronistes de Teatre i Música de Mèxic. En
1989, mig segle després del seu
exili, viatjà a Saragossa, convidat per la directora del
Conservatori de la
ciutat, i rebé un homenatge a la Sala de Música
del Palau de Sástago. Fou autor
de més de dues-centes obres, algunes força
conegudes (Una noche en Marruecos,Leyenda gitana, Estampa de Iberia,Sísifo, etc.), que
s'han publicat en forma de llibre-disc sota el títol Obra
sinfónica completa
de Simón Tapia-Colman. També
publicà centenar d'articles de crítica musical
de diverses publicacions mexicanes. Ha estat enquadrat en l'anomenada«Generació Musical de 1927», al costat
de Rodolfo Hallfter, Gustavo Pitaluga,
Jesús Bal y Gay, Adolfo Salazar i Pilar Bayona, entre
d'altres. Simón Tapia
Colman va morir víctima d'un càncer, poc abans de
concloure la seva òpera en
tres actes Iguazú, el 13 de febrer de
1993 a la Ciutat de Mèxic (Mèxic).
Fou l'últim compositor exiliat arran de la Guerra Civil
espanyola que quedava a
Mèxic.
Simón
Tapia Colman
(1906-1993)
***
![Benjamín Cano Ruiz (1947)]( "Benjamín Cano Ruiz (1947)")
- Benjamín Cano Ruiz:
El 24 de
març de 1908 neix a La Unión (Murcia, Espanya) el
dibuixant, pintor, mestre i
editor anarquista Benjamín Cano Ruiz --va fer servir el
pseudònim Ben-Karius.
Havia nascut en una família llibertària molt
humil --sos germans Tomás
Francisco i Juan van ser destacats militants anarquistes-- que per
motius
econòmics emigraren al País Valencià i
a Barcelona (Catalunya). Des de molt infant,
malalt d'asma, es dedicà al món de l'art (poesia,
pintura, etc.) i ja
adolescent començà a militar en el moviment
anarquista. En les Joventuts
Llibertàries destacà com a editor de
periòdics i de llibres i com a pedagog
seguidor de Francesc Ferrer i Guàrdia. Instal·lat
a València, en 1927 participà
en la fundació de la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI). En aquesta època
polemitzà amb Progreso Fernández sobre el
plataformisme revolucionari rus
(«Plataforma d'Arshinov»). Fugint de la policia
valenciana, tornà a Barcelona i
en 1929 s'exilià a París, on aprengué
francès i freqüentà els cercles
anarquistes i destacats militants (Sébastien Faure, Nestor
Makhno, Émile
Armand, etc.). Més tard marxà a Alger amb sos
germans i sa mare on visqué de la
pintura de manera bohèmia, venent estampetes,
il·lustracions i quadres pels
carrers i tavernes. Amb l'establiment de la II República
espanyola tornà a la
Península. Entre 1931 i 1932 va fer de mestre racionalista a
Gavà (Baix
Llobregat, Catalunya). En aquests anys milità en les
Joventuts Llibertàries i
realitzà diversos mítings (Castelldefels,
Gironella, Sabadell, l'Hospitalet de
Llobregat, etc.). En aquesta època fou detingut a Alacant
per participar en una
vaga, però fou alliberat poc després. Durant les
jornades de juliol del 1936
participà en els combats i fou membre del Comitè
Revolucionari d'Alacant. En
1937 ocupà la secretaria de les Joventuts
Llibertàries de Sant Gabriel
(Alacant), alhora que treballava com a mestre racionalista. En 1938 fou
secretari de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, va fer
de mestre en una
escola racionalista del Poble Nou de Barcelona i dirigí Ruta
fins al
final de la guerra. Introduït en el món editorial
per Elías García, publicà Tiempos
Nuevos i la revista infantil Porvenir. En
1938 també va fer
conferències a València i a Barcelona. Fou
nomenat secretari general de la
Federació Regional Catalana d'Escoles Racionalistes (FCER),
contrària al
governamental Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU). A
començaments de 1939
fou nomenat director de Solidaridad Obrera,
l'últim abans de la desfeta.
Amb el triomf feixista passà els Pirineus i pogué
eludir els camps de
concentració, establint-se a París i vivint amb
l'anarquista romanès Ionesco
Capatzana. Amb Capatzana edità en 1939 la revista Artistocratie.
Revue
mensuelle d'art et de littérature,
rédigée en français, espagnol, roumain
et
esperanto, on van col·laborar Eugen Relgis i
Gérard de Lacaze-Duthiers. A
la capital gala travà amistat amb el científic
llibertari Paraf-Javal i amb
Jean Grave. Amb l'entrada dels alemanys a França
fugí cap al sud i finalment
pogué embarcar a Bordeus cap a Mèxic, dues hores
abans que els nazis
prenguessin el port. A Mèxic treballà en diversos
oficis (pintor de parets,
corrector, venedor de perfums que ell mateix feia, etc.) i amb Patricio
Redondo
i altres mestres intentà muntar escoles racionalistes,
però el projecte
fracassà a causa del boicot comunista. Es
relacionà amb el grup editor de Renovación
(Efrén Castrejón, Nicolás T. Bernal,
Jacinto Huitrón, la vídua de Ricardo
Flores Magón, etc.). Acabà muntant una impremta
que esdevingué l'editorial«Ideas». Destacà en el sector
més anarquista de l'exili llibertari americà,
editant Solidaridad Obrera (1952) i
dirigí Tierra y Libertad. En
1964 també dirigí a Mèxic Mundo
Editorial. Mantingué una famosíssima
polèmica amb Josep Peirats sobre el tema del determinisme i
el voluntarisme.
Publicà --amb el suport de Víctor
García, Ángel J. Cappelletti, Tomás
Cano
Ruiz, José Muñoz Congost, Ismael Viadiu-- la
traducció castellana de l'Enciclopedia
Anarquista, de la qual només sortiren els dos
primers toms, en 1970 i 1983,
respectivament. Com a anarquista no congenià amb
l'anarcosindicalisme. Durant
sa vida va col·laborar en nombroses publicacions
llibertàries, com ara Adarga,Cenit, Espoir, Faro,Humanidad, Ideas-Orto, Inquietudes,Liberación, El Nacional,Nervio, A Plebe, Ruta,Simiente Libertaria, Solidaridad Obrera,Tierra y Libertad,
etc. Publicà nombrosos llibres, alguns signats com Ben-Karius,
i
diverses antologies sobre figures destacades de l'anarquisme mundial,
com araLa vida
amorosa de Lord Byron (1952), La
enseñanza laica ante la racionalista. La Escuela Moderna (1960,
amb Costa
Iscar), Ronda de la luna. Cuento (1960, amb Campio
Carpio), Discusiones
sobre ¿qué es el anarquismo? (1960,
amb
Formós Plaja), Excursión sobre
los fundamentos del anarquismo. Albores del anarquismo (1961,
amb George
Woodcock i introducció de Víctor
García), Determinismo y voluntarismo.
Polémica (1966), Marxismo
y anarquismo (1972),Ricardo
Flores
Magón (1976),William
Godwin. Su vida y su obra (1977), La
moral
del apoyo mutuo (1977),El
pensamiento de Pedro Kropotkin (1978), El
pensamiento de Malatesta (1979),El
pensamiento de Miguel Bakunin (1979), El
pensamiento de Ricardo Mella (1979), Narraciones y cuentos
anarquistas (1979,
amb Salvador Hernández), El pensamiento de
Sebastián
Faure (1980),La obra
constructiva de la
Revolución española (1982,
amb altres), ¿Qué
es el anarquismo? (1985,
amb pròleg d'Ignasi de
Llorens), etc. Sa companya fou Maria Rossell Rossell, filla d'una
família
anarquista de Rubí (Vallès Occidental,
Catalunya), que col·laborà en Tierra
y Libertad de
Mèxic. Benjamín Cano Ruiz va morir el 5 d'abril
de 1988 a la
Ciutat de Mèxic (Mèxic) i fou enterrat
l'endemà al Panteó Espanyol del
Districte Federal.
Benjamín Cano Ruiz (1908-1988)
***
![Álvaro Paradela Criado pronunciant una conferència (1957)]( "Álvaro Paradela Criado pronunciant una conferència (1957)")
-Álvaro Paradela
Criado: El 24 de març de 1911 neix a La Corunya
(Galícia) el metge, escriptor
bilingüe (gallec i castellà) i militant
anarcosindicalista Álvaro Paradela
Criado, també conegut com Amaro Orzán.
Quan estudiava Medicina a
Santiago de Compostel·la s'afilià a
l'anarcosindicalista Confederació Nacional
del Treball (CNT) i n'ocupà la secretaria del Sindicat de
Sanitat de Santiago
de Compostel·la. Entre 1932 i 1933 es doctorà en
Medicina a Madrid. En aquestaèpoca va col·laborar amb l'Escola Racionalista de
Ferrol i en els seus «Cursets
Populars» i a partir de 1934 començà a
col·laborar en Solidaridad Obrera de La
Corunya. En 1935 realitzà conferències al«Centre d'Estudis Socials
Germinal» (CES Germinal). Fou també professor
d'educació física i
s'especialitzà en natació, dirigint durant uns
anys el «Club do Mar» de San
Amaro. Durant la postguerra exercí la medicina al servei
nocturn d'urgències de
Santo André (La Corunya) fins al 1957, a Teixeiro (Curtis)
entre 1957 i 1960 i
a Freixeiro (Narón) fins a la seva mort, alhora que portava
una vida
periodística i literària d'allò
més activa, publicant en nombrosos periòdics (ABC,Andarax, Arcano, Bahía,Ferrol Diario, Grial,El Heraldo de Vivero, La Noche, Poesía
Española, Poesía
Hispánica, La Región,La Voz de Galicia, La Voz de
Ortigueira, etc.). Durant els anys seixanta
participà en la «Societat
Cultural Recreativa CACEM» i es mostrà molt
contrari al «Cartelón», conjunt de
normes d'obligat compliment d'aquesta institució.És autor d'Estaticario (1969), Sabencias
(1969), Casi cuentos para desentontecer (1970),La Galicia que duele (1971), Media ducia
de contos (1972), Irmaus
tolos (1973), entre d'altres. Fou el creador el terme Ferrolterra.
Durant sa vida guanyà nombrosos premis, com el«Pérez Lugín» i el«Fernández
Latorre» de periodisme o el de l'associació«O Facho». Álvaro Paradela va morir
el 13 de desembre de 1979 a Freixeiro (Narón, La Corunya,
Galícia) atropellat
per un cotxe. En 1994 es creà a Ferrol un premi de narrativa
que porta el seu
nom i a Freixeiro una plaça també està
dedicada a la seva memòria.
***
![Augusta Farvo]( "Augusta Farvo")
- Augusta Farvo: El
24 de març de 1912 neix a Milà (Llombardia,
Itàlia) la propagandista i militant
anarquista Augusta Farvo. Quan es casà amb Erminio Pricchi,
relació que durà
molt poc, obrí en plena època feixista un quiosc
de periòdics al mateix centre
de Milà, a la Via Orefici, amb vistes al Duomo. Durant la
Resistència, ajudà
nombrosos militants antifeixistes, tant anarquistes com comunistes, i
participà
en els combats de l'Alliberament com a membre de la brigada partisana
anarquista «Bruzzi-Malatesta». Durant la
postguerra, el seu domicili de la Via
Passarella es convertí en la seu del Centre Anarquista i del
Centre Esperantista
i el seu quiosc de diaris es convertí en el lloc de
distribució milanès per
excel·lència de la premsa anarquista italiana i
internacional. Albergà al seu
domicili nombrosos companys i durant els anys cinquanta
entaulà una estreta
amistat amb el guerriller anarquista català Josep
Lluís Facerías, amb qui li
agradava jugar a cartes. Durant els anys seixanta acollí
militants del moviment
Provo i en els setanta les noves generacions de companys anarquistes.
Arran de
l'atemptat de la Piazza Fontana, el 12 de desembre de 1969, la mort de
Giuseppe
Pinelli i l'empresonament de Pietro Valpreda, el seu domicili fou un
lloc de
trobada i de reunió de les diverses campanyes de
contrainformació que es
desencadenaren contra les maniobres manipuladores de l'Estat
italià. Entre el
13 i el 20 d'octubre de 1971, amb Fernando del Grosso, portà
a terme una vaga
de fam a la Porta San Giovanni de Roma per aconseguí que es
fixés
definitivament una data per al procés dels companys tancats
per la bomba de la
Piazza Fontana. Malalta d'Alzheimer, la seva última
activitat anarquista fou
participar en els funerals del seu gran amic Pietro Valpreda,
organitzats pel «Circolo
Anarchico Ponte della Ghisolfa» el 8 de juliol de 2002.
Augusta Farvo va morir
el 20 de maig de 2003 a Milà (Llombardia, Itàlia)
i fou incinerada dos dies
després al cementiri milanès de Lambrate amb
l'assistència de nombrosos
companys i companyes del moviment llibertari.
Augusta Farvo
(1912-2003)
***
![Llorenç Cobos Lluy poc abans de la seva mort [Arxiu Xicu Lluy]]( "Llorenç Cobos Lluy poc abans de la seva mort [Arxiu Xicu Lluy]")
- Llorenç Cobos
Lluy: El 24 de març de 1919 neix a la Vila
d'Eivissa (Eivissa, Illes Balears)
l'anarcosindicalista Llorenç Cobos Lluy –citat de
diferents maneres Lorenzo Covas, Covos Lluis, etc. Sa mare es deia
Francesca Lluy Rebaje i tenia
tres germans (Lluïsa Cobos Lluy, Vicent Lluy Rebaje i Francesc
Lluy Rebaje).
Residia al carrer Llibertat del barri de sa Penya de la Vila d'Eivissa.
De
jovenet treballà de sabater al taller d'en Paco des
Marió. Milità a la
Confederació Nacional del Treball (CNT). Amb el triomf
franquista, pogué creuar
els Pirineus i va ser reclòs al camp de
concentració d'Argelers i el 28 de
novembre de 1939 hi sortí per integrar-se en la Companyia de
Treballadors
Estrangers (CTE) Núm. 123. També va passar pel
camp de concentració de Vernet.
El juliol de 1941 va ser destinat a treballar a Brest (Bro Leon,
Bretanya) a
les fortificacions del Mur de l'Atlàntic. En qualitat de«presoner per mesures
de repressió» va ser enviat, el 22 de febrer de
1942, juntament amb altres 296
presoners republicans espanyols, a l'illa d'Aurigny, a
l'arxipèlag anglonormand
del canal de la Mànega, aleshores ocupada pel nazis, i
confinat al camp de
Norderney fins a l'agost de 1944. Posteriorment, amb altres 19 presos,
va ser
traslladat al Fort Régent de l'illa de Jersey, on
restà fins el final de la II
Guerra Mundial realitzant tasques de sabotatge. Instal·lat a
França, treballà
durant molts d'anys com a cuiner en un col·legi de
Saint-Germain-en-Laye (Illa
de França, França). Posteriorment va residir aÉvecy (Baixa Normandia, França)
i a Megève (Cantó de Sallanches,
Arpitània). Tingué un fill, Laurent, de sa
companya Gabrielle Poisson. Llorenç Cobos Lluy va morir el 2
de juliol de 1976
a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord), ciutat a
la qual s'havia traslladat uns
mesos abans. Un nebot seu, Xicu Lluy Torres, publicà
pòstumament en 2013 el
llibre Els nostres deportats. Republicans
de les Balears als camps nazis, on explica la
història del seu familiar.
Llorenç Cobos Lluy
(1919-1976)
***
![Ocaña fotografiat per Daniel Campos]( "Ocaña fotografiat per Daniel Campos")
- Ocaña:
El 24 de març de 1947
neix a Cantillana (Sevilla, Andalusia, Espanya) el pintor
naïf, activista per
l'alliberament dels drets dels homosexuals i llibertari José
Pérez Ocaña. Ja de
molt jove comença a pintar i, després de
reconèixer la seva homosexualitat i
reivindicar-la, en 1971 abandonà el seu poble natal a causa
de la intolerància
i la marginació a la qual es va veure sotmès.
Establert a Barcelona (Catalunya),
es guanyà la vida com a pintor de parets; però en
aquesta ciutat pogué
expressar el seu art i les seves idees transgressores d'una manera
més lliure.
Es relacionà amb diversos autors plàstics
d'aleshores (Nazario, Camilo, Copi,
etc.) i artistes (Enric Majó, Ventura Pons, Jesús
Garay, etc.). Va viure a la
Plaça Reial de la capital catalana, on tenia
instal·lat un altar amb una imatge
de la Mare de Déu de l'Assumpció plena de flors
al balcó. Era força conegut a
les Rambles barcelonines, on es passejava transvestit sense pudor amb
robes que
barrejaven la religiositat típica andalusa amb les
estètiques més
avantguardistes; tampoc no tenia cap emperò en despullar-se
integrament en mig
del passeig --en 1976 per aquest motiu fou jutjat per«escàndol públic» per la
justícia franquista i la seva «Llei de
Perillositat i Rehabilitació Social».
Muntà diverses exposicions pictòriques en
diversos locals (bars, llibreries,
galeries, museus, etc.), espectables (teatrillos) i«processons», on
mostrà la seva estètica kitsch particular i original
(ventalls, verges,
beates, vídues, vetlles de difunts, ploraneres, cementiris,
esglésies,
escolans, àngels, flors, mantellines, peinetas, faralaes, saetas,
etc.). El 27 d'octubre de 1978 realitzà un gran mural a la
Bodega Bohemia de Barcelona
i el febrer de 1980 un altre per al col·legi
públic La
Esperanza de Cantillana.
Milità en el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC).
Llibertari o«llibertatari», com li agradava definir-se, va
participà activament en diversos
actes culturals promoguts pel moviment anarquista (Jornades
Llibertàries
Internacionals de juliol de 1977, etc.) i per la
Confederació
Nacional del
Treball (CNT). Ocaña va morir el 18 de setembre de 1983 en
un
hospital de
Sevilla (Andalusia, Espanya) a conseqüència de les
complicacions mèdiques sorgides de les greus cremades
patides
una
setmana abans en un desgraciat accident produït quan la seva
disfressa de Rei
Sol, feta amb paper i teles, se li calà foc per mor d'unes
bengales durant una
festa infantil al seu poble natal. Les seves obres les signà
sota
el nom d'Ocaña,Pérez i Ukania (son segon llinatge enàrab). En 1978 el director
català Ventura Pons li dedicà la seva primera
pel·lícula, Ocaña, retrat
interminent,
on el pintor parla en primera persona sobre la seva vida. El
dibuixant Nazario li retré un homenatge en el seu
còmic Alí
Babá y los 40
maricones (1993).
En 1985 Andrés Ruiz López obtingué el
Premi Nacional Calderón de
la Barca de dramatúrgia per Ocaña, el fuego
infinito i
Marc Rosich
escrigué l'obra teatral Copi i Ocaña al
Purgatori (2004).
Sa família posseeix
gairebé tota la seva obra pictòrica, de la qual
exposa una part en un bar de la
seva propietat.
![Anarcoefemèrides]( "Anarcoefemèrides")
Defuncions
![Émile Digeon]( "Émile Digeon")
-Émile Digeon:El 24 de març de 1894
mor a Trèbes
(Llenguadoc, Occitània) el periodista socialista
revolucionari,
responsable de la Comuna de
Narbona, lliurepensador i després llibertariÉmile Digeon. Nascut el 7 de
desembre de 1822 a Limós (Llenguadoc, Occitània),
va ser
deportat amb son pare a l'Àfrica
arran del cop d'Estat de 1851, però aconsegueix evadir-se i
reprèn la lluita a
França. El 31 de gener de 1871 participa en el
Comitè de Salut Pública de
Carcassona. El 12 de març, al Club de la
Revolució de Narbona, declara: «La
revolució és la pau per l'abolició
dels exèrcits permanents, és la
supressió
dels imposts pel petit propietari i pel jornaler.» Quan es va
saber de la
insurrecció parisenca, el poble de Narbona va envair
l'Ajuntament el 24 de març
i va distribuir armes. Digeon proclamarà la Comuna de
Narbona, que durarà fins
al 31 de març, i organitzarà la lluita,
però l'exèrcit reprendrà el poder.
Detingut l'1 d'abril, jutjat el 13 de novembre i alliberat. En 1883 es
presenta
a les eleccions a Narbona com a «candidat
anarquista» (!). Col·laborarà en el
periòdic L'Insurgé iés l'autor del manifest: La Commune de Paris
davant les anarchistes (1885). Va ser amic personal de Louise
Michel,
Auguste Blanqui, Jules Guesde i Louis Blanc. En 1957 els Arxius
Nacionals de
París va comprar documentació d'Émilie
Digeon que es conserva sota el nom «FonsÉmile Digeon».
***
![Inocencio Pellegrini Lombardozzi]( "Inocencio Pellegrini Lombardozzi")
- Inocencio
Lombardozzi: El 24 de març de 1908 mor a
l'hospital de Puno (Puno, Perú) el
propagandista anarquista i sindicalista Inocencio Pellegrini
Lombardozzi, que
va fer servir nombrosos pseudònims (Leonardo
DAK, Juan Cualquiera, I. P. Revolucionario, Jean
Le Tremardier, etc.). Fill d'una
família italiana benestant i instruïda que havia
emigrat a l'Argentina, son
pare era apotecari. En 1901, procedent de Mendoza (Argentina),
marxà cap a
Xile. A Santiago (Xile) s'integrà en els grups anarquistes
locals i visità la
tolstoiana «Colònia de Pío
IX». Col·laborà, amb articles,
cròniques, contes,
poesies, etc., en els principals periòdics anarquistes de
Santiago i de
Valparaíso. En 1902 fou membre de la redacció del
periòdic La Luz, de
Valparaíso. Per a aquest diari i per a la
Federació
Internacional de Resistència (FIR) va fer una gira de
propaganda aquell any.
Destacà com a orador i com a organitzador de grups de
propaganda i de sindicats
de resistència. A mitjans de 1902 creà a
Valparaíso, amb Juan B. Figueroa,
Marcial Lisperguer i altres, el Grup d'Estudis Socials «Los
Caballeros de la
Vida», de tendència anarcoindividualista i
antiorganizacionista. En 1903 fou un
dels redactors i també director del periòdic ¡La Protesta del Panadero!,òrgan del gremi de forners, i atià la
vaga de les fleques d'aquell any, fet pel qual va ser tancat
més de mig any a
la presó de Santiago. Durant el seu empresonament, en el
qual va patir tortures
i del qual va sortir molt malmenat, col·laborà enLa Protesta Humana de Buenos Aires.
També trobem textos seus en
nombroses publicacions anarquistes, com L'Agitatore,El Faro, Justicia,La Protesta, Tierra
y Libertad, etc. Després formà
part del grup editor d'El Marítimo,
de la Combinació Mancomunal d'Obrers d'Antofagasta.
L'octubre de 1903 va ser
expulsat de Xile i passà al Perú,
instal·lant-se a Lima. A començament de 1905
constituí el grup de propaganda anarquista «Por la
Idea» i després creà a
Trujillo, amb E. H. Altamirano, Eugenio Llaque, Francisco S. Chang, L.
Basauri,
Julio Reynaga, José M. Moreno i J. Caramutti, el Centre
d'Estudis Socials «Luz».
A Perú participà en nombroses lluites socials a
diferents poblacions (Pomalca,
Catacaos, Piura, Trujillo, Guadalupe, Lima, etc.). Entre el 16 de
juliol de
1906 i el 23 de setembre de 1906 dirigí el
periòdic El Morro, de
Piura. Inocencio P. Lombardozzi va morir el 24 de març
de 1908 a l'hospital de Puno (Puno, Perú), quan projectava
un viatge
propagandístic a Bolívia.
***
![Florentino de Carvalho]( "Florentino de Carvalho")
- Florentino de Carvalho:
El 24 de març de 1947 mor a Marília
(São
Paulo, Brasil) el propagandista i pedagog anarquista Primitivo Raimundo
Suárez
Alves, també citat per la seva versió en
portuguès de Primitivo Raymundo
Soares, però més conegut sota el nom deFlorentino de Carvalho. Havia
nascut el 3 de març de 1883 --algunes fonts citen
erròniament 1871 i 1879-- a
Campomanes (Astúries, Espanya). Sos pares es deien
José Suárez i Francisca
Alves. Quan tenia sis anys emigrà amb sa família
a São Paulo (São Paulo,
Brasil). Son pare era un comerciant i mestre catòlic que el
matriculà al
col·legi religiós del Sagrat Cor de
Jesús d'aquella ciutat amb la perspectiva
que acabés ordenant-se sacerdot. Sense cap
vocació, en 1898 s'allistà, fugint
del seminari, en la Força Pública (policia) de
São Paulo, però, després de llegir A
conquista do pão de Piotr Kropotkin,
abandonà en 1901 el cos amb el grau de
sergent. Poc després s'instal·là a
Santos (São Paulo, Brasil) --aleshores
anomenada la «Barcelona brasilera»--, on va fer
feina carregant i descarregant
al port i, més tard, a causa de la seva fràgil
salut, de tipògraf, alhora que
militava en el grup local de l'Associació Internacional dels
Treballadors
(AIT). Fugint de les persecucions per la seva militància,
emigrà a l'Argentina.
A Buenos Aires fundà una escola segons el model de Francesc
Ferrer i Guàrdia.
En 1910 va ser expulsat de l'Argentina i posat en un vaixell amb
destí a
Espanya, però aconseguí evadir-se
gràcies a un grup d'estibadors del port de
Santos i s'instal·là en aquesta ciutat sota el
nom de Florentino de Carvalho.
Juntament amb León Antonio Vidal, Carlos Zaballo i Garrido
Gutiérrez fou un
dels propagandistes llibertaris més destacats al Brasil
d'aleshores. En 1911 va
ser expulsat amb destí a Portugal i l'any següent
també arran de la vaga
d'estibadors portuaris. Fou assidu dels congressos obrers i
impartí nombroses
conferències. Fundà i dirigí diverses
escoles a diferents Estats brasilers (Rio
Grande do Sul, Minas Gerais i São Paulo) i creà
la Universitat Popular de
Cultura Racional i Científica de São Paulo.
Publicà articles en diferents
periòdics (A Plebe, O Libertario,Germinal! - La Barricata,A Obra, Nova Era, Arte
e Vida, O Comentario, Prometeu,Renascença, A
Rebelião, La Guerra Sociale, Revista
Liberal, A Voz do Trabalhador, etc.),
alguns dels quals dirigí. Fou
partidari de la creació d'una organització
purament anarquista, però s'oposà a
l'anarquisme exaltat. En 1917 formà part, amb Edgard
Leuenroth i Gigi Damiani,
del Comitè de Defensa Proletària (CDP). En 1920
fou un dels primers anarquistes
a denunciar la dictadura bolxevic i s'oposà durament a la
creació del Partit
Comunista del Brasil (PCB). En la dècada dels vint
fundà amb Fábio Luz, José
Oiticica, Carlos Dias i altres, el col·lectiu de propaganda
anarquista «Os
Emancipados». El seu domicili es transformà en una
mena de posada anarquista de
fugitius i exiliats, on es feien cursets, reunions i vetllades de
teatre
social, amb el suport de sos germans Maria Antonia, Matilde,
Manolo i Pilar, sa madrastra Paulina
Soares i son nebot Arsénio Palácio, tots
militants
llibertaris. Durant la dictadura d'Artur Bernardes fou detingut amb
altres
companys i ficats en un vaixell de càrrega amb ordre de
desembarcar-los al
primer país que els acceptessin, però com que
aquest fet no es donà, visqueren
durant uns mesos en alta mar. És autor de Da
escravidão à liberdade
(1927), A guerra civil de 1932 em São Paulo
(1932) i Anarquismo e
sindicalismo (2008, pòstum); i deixà
nombroses obres inèdites (Crise do
socialismo, Filosofia do sindicalismo, Revolución
española, A
revoluçao de 24, Sintese de una
filosofia anarquista --fou destruït
el manuscrit a la impremta per la policia--, Constituçao
socialista
libertaria --idem--, Os anarquistas e os movimentos
politicos,
etc.). Florentino de Carvalho va morir el 24 de març de 1947
en una petita
hisenda de Marília (São Paulo, Brasil) on encara
feia de mestre racionalista.
En 2000 Rogério H. Z. Nascimento publicà la
biografia Florentino de
Carvalho, pensamento social de um anarquista.
Florentino de Carvalho (1883-1947)
***
![Wilhelm Jelinek]( "Wilhelm Jelinek")
-
Wilhelm Jelinek:
El 24 de març de 1952 mor al camp de Bautzen
(Lusàcia) el militant
anarcosindicalista alemany Wilhelm Jelinek (Willi Jelinek).
Havia nascut
el 25 de desembre de 1889 a Alemanya i va viure a Zwickau, una ciutat
industrial de Saxònia. Membre de la Unió General
de Treballadors i
col·laborador del setmanari Proletarischer
Zeitgeist (L'Esperit dels
Treballadors), editat a Zwickau entre 1922 i 1933. En maig de 1945és un dels
sis membres de la Unió General de Treballadors de Zwickau
que va poder
sobreviure de la Gestapo; altres 27 van morir. En aquesta part
d'Alemanya, que
aleshores quedaria sota control militar soviètic
després de la victòria de
l'Exèrcit Roig sobre els nazis, Jalinek intentaria fer
renéixer l'organització
contactant amb els subscriptors de Proletarischer Zeitgeist
que tenia
d'una llista que havia pogut amargar. Però les autoritats
russes unificarien
sota el nom d'SED (Partit Socialista Unificat) totes les forces
d'esquerra per
fer un gran partit sota el seu jou. Elegit pels obrers com a president
del
comitè d'empresa de la fàbrica on treballava,
Jalinek també va ser membre del
sindicat FDGB, però des del moment que va
començar a denunciar les maniobres
dels comunistes i de la dictadura del proletariat, esdevé un
enemic a abatre.
El 10 de novembre de 1948 és detingut amb sa dona i son
gendre, i seran
interrogats sobre els seus lligams amb el company Willy Huppertz de
Mulheim, a
qui Jalinek havia lliurat la llista d'abonats al setmanari. Transferit
a
l'antic camp nazi de Sachsenhausen, on ara són internats els
opositors al règim
comunista, s'ajuntarà als nombrosos anarquistes detinguts al
novembre de 1948 i
a la primavera de 1949. Però per mor de la seva activitat
clandestina a
l'interior del camp, que havia aconseguit reagrupar els companys,
serà
transferit al camp de Bautzen, on les condicions encara són
més dures i que
donaran lloc el març de 1950 a una revolta desesperada.
Jelinek intentarà fer
passar informació a l'Alemanya de l'Oest sobre les
condicions miserables de
milers de detinguts. El 20 de març de 1952, la seva filla
constata que es troba
bé de salut en una visita, però quatre dies
després morirà en circumstàncies
desconegudes.
***
![Notícia de la detenció de Ramón Prior Ríos apareguda en el periòdic madrileny "La Libertad" del 14 de juny de 1924]( "Notícia de la detenció de Ramón Prior Ríos apareguda en el periòdic madrileny \"La Libertad\" del 14 de juny de 1924")
- Ramón Prior
Ríos: El 24 de març de 1964 mor a
Foix (País de Foix, Occitània)
l'anarcosindicalista Ramón Prior Ríos. Havia
nascut en 1898 –altres fonts
apunten a 1894– a Xeldo (Alt Palància,
País Valencià). Emigrà a Barcelona
(Catalunya) i milità en el Sindicat de
Metal·lúrgica i en el Sindicat del Vidre
de la Confederació Nacional del Treball (CNT) durant els
anys del pistolerisme.
En 1919 fundà el Sindicat Únic de Soneixa (Alt
Palància, País Valencià) que
s'adherí a la CNT. El 13 de juny de 1924, quan treballava en
la
Siderúrgica del Mediterrani de Sagunto (Camp de Morvedre,
País Valencià), va
ser detingut, juntament amb Modesto López Marco i
José Bagán Alcover, i acusat
de maquinar un complot contra l'empresa. En 1925 va ser empresonat per
la
dictadura de Primo de Rivera a València i un cop lliure
s'exilià a França. En
1931, arran de la proclamació de la II República
espanyola, retornà a Soneixa
on reprengué la militància. Durant els anys
bèl·lics, participà en la
col·lectivitat de Soneixa i lluità com a
milicià en la «Columna de Ferro» al
front de Terol. En 1939, amb el triomf franquista, va ser detingut,
jutjat i
condemnat a mort, pena que fou finalment commutada per la de 30 anys de
reclusió, que purgà, en part, en el camp de
treball de Belchite (Saragossa,
Aragó, Espanya). A començaments dels anys
quaranta aconseguí la llibertat
condicional i participà en la lluita clandestina
llibertària amb els grups de
defensa de la CNT fins l'any 1949 que s'exilià a
França, on milità en
l'anarcosindicalisme fins a la seva mort.
***
![Georgette Ryner]( "Georgette Ryner")
- Georgette Ryner:El 24 de març de 1975 mor a
París (França) l'escriptora,
poetessa i pedagoga anarquista Georgette Ryner, filla del
filòsof
anarcoindividualista Han Ryner. Havia nascut el 7 de gener de 1895 a
Nogent-le-Rotrou (Centre, França). Va col·laborar
en nombrosos periòdics
llibertaris, com araLe
Semeur, de Barbé;L'En Dehors, d'Émile
Armand;Ce
qu'il faut dire, de Louis Louvet;Liberté, de Lecoin;Le Monde Libertaire;La Grife;Contre-courant;Cahiers
des Amis d'Han Ryner; etc. El 24
d'octubre de 1927 es casà amb l'intel·lectual
anarcoindividualista Louis Simon. Consagrada a la pedagogia com son
company, va
fer classes a diverses poblacions (Briançon, Pontlevoy,
Pithiviers, etc.) i va
enviar ajuda als infants algerians en 1966 sota
l'assistència de «Terre des
Hommes». Entre els seus llibres podem destacarDans
la ronde éternelle: poèmes en prose(1926),Han Ryner: homme libre(1928, amb
altres), Adolescente
passionnée(1968) iQuiêtes-vous, mes enfants?: journal d'une maman(1975).
Georgette Ryner va morir el
24 de març de 1975 a París (França) i
el 28 de març fou enterrada al cementiri
parisenc de Montparnasse. Deixà una important obra i textos
autobiogràfics
inèdits.
***
![Franco Salomone]( "Franco Salomone")
- Franco Salomone:
El 24 de març de 2008 mor a Savona (Ligúria,
Itàlia) l'anarquista Franco Salomone.
Havia nascut el 5 d'abril de 1948 a Celle Ligure (Ligúria,
Itàlia). De ben
jovenet començà a militar en el grup anarquista«Pietro Gori» de Savona
(Ligúria, Itàlia) i entaulà una
estreta amistat amb Umberto Marzocchi. Després
entrà a formar part del a Federazione Anarchica Giovanile
Italiana (FAGI,
Federació Anarquista Juvenil Italiana) i quan aquest es
dissolgué amb altres
companys fundà el grup anarquista«Bakunin». Durant els anys seixanta i
setanta, amb altres companys, participà en la
reestructuració del corrent
comunista llibertari dins del moviment anarquista italià,
reivindicant
posicions de l'anomenat «anarquisme de classe» i
del «plataformisme». Fou un
dels promotors de l'Organització Anarquista Lígur
(OAL), que agrupava
l'Organització Revolucionària Anarquista (ORA) de
Savona (antic grup anarquista«Bakunin»), l'Organització dels
Comunistes Llibertaris (OCL) de Gènova i els
grups comunistes llibertaris de Sanremo i d'Imperia. Va fer la vida
entre
França, on milità en la Unió dels
Treballadors Comunistes Llibertaris (UTCL), i
Itàlia i fou un dels organitzadors de diversos congressos
obrers llibertaris
realitzats en aquells anys. Afiliat a la Conferedazione Generale
Italiana del
Laboro (CGIL, Confederació General Italiana del Treball),
durant els anys
vuitanta fou un dels responsables del sector de Sanitat, lluitant
especialment
entre els treballadors dels hospitals. Entre 1997 i 2003
exercí de secretari
general del sector de l'Administració Pública de
la CGIL. En 2003 s'afilià a la
Federació dels Comunistes Anarquistes (FdCA).
Després de molts d'anys malalt,
Franco Salomone va morir el 24 de març de 2008 a Savona
(Ligúria, Itàlia) i
tres dies després fou incinerat i enterrat a la tomba
familiar del cementiri de
Savona. El 30 d'octubre de 2010 es va inaugurar a Fano (Marques,
Itàlia) el
Centre de Documentació «Franco Salomone»
que recull el seu arxiu i el de la
FdCA.
![Escriu-nos]( "Escriu-nos")
Actualització:
24-03-14
![Llorenç Cobos Lluy poc abans de la seva mort [Arxiu Xicu Lluy]](http://www.estelnegre.org/documents/cobos/cobos04.jpg "Llorenç Cobos Lluy poc abans de la seva mort [Arxiu Xicu Lluy]")
![[23/04] «Freie Gesellschaft» - «La Gioventù Libertaria» - Mella - Kasperski -...](http://www.estelnegre.org/fotos/fernandezseco.jpg)
![[22/04] Atemptat d'Acciarito - «Actualité de l'anarchisme» - Gallea -...](http://www.estelnegre.org/documents/arandamarti/arandamarti01.jpg)
![[21/04] «Germinal!» - «Voluntad» - Míting d'Adurza - Lorenzo - Turina -...](http://www.estelnegre.org/documents/pedrolopezcalle/pedrolopezcalle02.jpg)
![[21/04] «Germinal!» - «Voluntad» - Míting d'Adurza - Lorenzo - Turina -...](http://www.estelnegre.org/fotos/albertpierre.jpg)
.jpeg)
