Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 10341

Trepitjar o escoltar, dues maneres de gestionar la cosa pública

0
0
Aquesta setmana Cent per Cent publica un extracte de l’Informe Trepitja que ha elaborat l’STEI-i, el sindicat majoritari en el sector de l’ensenyament a les Illes Balears. El nom de l’informe neix de la greu llenegada que en seu parlamentària va tenir la consellera del ram, que parla en repetides ocasions de l’informe “Trepitja” per referir-se a l’informe PISA. El descuit s’origina en la manca de revisió de la feina d’un traductor automàtic, un fet d’altra banda, que deixa ben clar que la feina original, al Govern, la fan en llengua espanyola, i quan l’han de fer transcendir a allò públic la passen pel sedàs de la traducció maquinal.
    Això, però, és l’anècdota. La gota que fa vessar el tassó de la perplexitat davant tant de cinisme, la mostra preclara que ens governen ignorants i prepotents. L’STEI-i ha volgut gratar dins la nafra del fons amb la sang de la forma. Tot són facilitats: Trepitja és a més una forma verbal d’un verb que té massa a veure amb les formes de governar de l’executiu de José Ramón Bauzá. Les majories absolutes, ni les simples, són garantia de res. Són simplement la constatació que s’han guanyat unes eleccions. Ara bé, els presidents, per fer honor a les institucions que presideixen, han de saber ser presidents per a tot el conjunt de votants, per a tota la societat. Una pràctica que José Ramón Bauzá no sols no ha volgut dur a terme, sinó que s’hi ha girat radicalment en contra amb una política pensada i executada des del frontisme més kamikaze. La rebel·lió a les aules i al carrer que ha provocat la seva acció de govern no és tant fruit d’una mesures polítiques determinades que poguessin desagradar més o menys, com d’una actitud de menyspreu i anorreament de la diferència.
    L’informe Trepitja de l’STEI-i constata i posa negre sobre blanc les febleses dialèctiques d’aquest govern, que s’entesta a mantenir una forma de governar que no s’avé amb el temps que vivim. En ple segle XXI, en ple procés d’empoderament popular de les societats occidentals, els governants, si fossin madurs, haurien de saber veure què es cou dins la societat civil, i estirar cap a ells aquest moviment i les seves essències. De moment, però, res d’això no serà possible: ens governen irresponsables, immadurs i temeraris.

Viewing all articles
Browse latest Browse all 10341

Latest Images