Miquel Àngel Mas: odi i sectarisme en estat pur al Parlament

El passat dimarts, 4 de febrer, va prendre possessió del seu càrrec com a diputat del Grup Mes al Parlament, l'advocat Miquel Àngel Mas, en substitució de Antoni Alorda. Ja és la segona substitució en el Grup Mes, després de la dimissió de na Joana Lluïsa Mascaró, imputada per corrupció.

He de reconèixer que, tot i les diferències ideològiques amb Antoni Alorda, i les batalles dialèctiques mantingudes per twitter, sempre vam mantenir un to cordial en el Parlament i mos podíem fer una broma cada vegada que mos trobàvem.

Molt diferent ha estat la meva primera experiència amb en Miquel Àngel Mas. Avui, després de la Comissió d’Economia, m’he atracat a ell per presentar-me i per donar-li l’enhorabona per la seva incorporació a l’escó de diputat i la resposta ha estat seca i plena d’odi.

“Te saludaré perquè no tenc cap més remei, però no vull tenir cap tipus de relació amb tu. Estic molt ferit per la teva actitud en contra de lo que més m’estim, el mallorquí, el català”, m’ha dit. He intentat fer-li entendre que jo també m’estim la meva llengua. Me l’estim i la empr habitualment, tant de forma oral com escrita.

Ell ha seguit amb la seva actitud hostil i m’ha reiterat que no volia rallar amb jo. Només m’ha donat temps per dir-li que hauria de respectar que no tothom pensi igual que ell i que tots tenim dret a poder defensar les nostres idees.

Pot ser aquesta l’actitud d’un parlamentari? Pot ser aquesta l’actitud d’algú que es diu demòcrata? Es poden arribar a acords amb persones sectàries i plenes d’odi com el senyor Miquel Àngel Mas? Quin tipus de parlamentari és aquell que no vol parlamentar, ni vol conèixer les explicacions que puguin donar aquells que no pensen com ells?

El procés de radicalització del PSM i del Grup Mes en general, és cada dia més evident i es demostra amb aquestes actituds d’odi i totalitarisme d’aquest diputat. És un exemple més del tarannà autoritari, que no accepta les crítiques i d'un partit que només vol imposar les seves idees, per ridícules i minoritàries que siguin.

Si algun diputat ha estat ofès, insultat, criticat, demonitzat, caricaturitzat, etc. aquest som jo. I sempre ho he acceptat amb tranquil•litat, sense perdre l’educació i sense que açò m’impedeixi poder mantenir una conversació amb ningú. De fet, sempre he estat obert a rallar de tot amb tothom, a poder explicar les meves idees de forma lliure i escoltar la dels altres amb respecte. Mai me negaria a mantenir una conversació amb el senyor Miquel Àngel Mas, ni amb ningú, per molt que les nostres idees siguin molt distants. Aquestes diferències les veig com una riquesa, no com una barrera.

Consider que ha començat molt malament el diputat Miquel Àngel Mas. Ha començat amb una actitud massa agressiva contra aquells que pensam diferent. Feria bo en modificar els seus tics autoritaris i sectaris, i ser més tolerant amb els que no pensam com ell. Açò és precisament la democràcia. Estaria bé que el senyor Mas anés adquirint aquest esperit democràtic que ara no practica, basat en el respecte i la tolerància vers els que no pensen igual.