la Plaça de Toros "Arenas de Mahón"

Com cada mes transcribim l'article que la Revista insular Útil publica dins la secció "Tradicionari". Concretament en la revista del m es de febrer es parla dels anys en que a Maó hi va existir una plaça de toros.

Masses vegades ens agrada defensar les nostres festes patronals com un fet inamovible, rebutjant qualsevol novetat en el programa com si això comportes una mena d’ofensa contra la tradició. Lo cer és que, en les Festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó, lo realment tradicional ha estat al llarg dels anys l’intentar mantenir l’acte principal i anar variant, provant, apareixent i desapareixent tot un grapat d’altres actes en el programa.

Agafant el programa de Festes de l’any 1935, que publicà l’Ajuntament de Maó, trobem en una de les pàgines el resum dels actes principals que s’havien de celebrar: Fiesta infantil, gigantes y cabezudos, partidos de foot-ball, bailes regionales, conciertos musicales, concursos de vestidos, corridas de toros, carreras de caballerias, reparto de bonos a los pobres, extraordinarios a los asilados, fuegos artificiales, traca luminosa, premios a la cultura, carreras ciclistas, regatas de embarcaciones, cucaña maritima, verbena en el puerto, fuegos acuaticos.

Aquelles festes van ser una de les que han existit en que no es va organitzar sa colcada. També ens xocarà el fet de trobar en el programa, com un acte més, les corregudes de toros.

Trobem anunciat a la Plaça de Toros “Las Arenas” de Maó (que s’acabava de restaurar, a la Avinguda José Anselm Clavé, al costat del Camp del Menorca), pel dia 8 de setembre als toreros Alfredo Coll (Calles) del que s’especificava que era menorquí i a Aurelio Puchol “El Morenito de Valencia”, que en el mateix dia i hora en que avui es solen entregar les canyes verdes als caixers, van donar mort a quatre toros portats a l’illa per a la ocasió.

El plat fort encara estava per arribar i aquest va ser la actuació dels Toreros-Charlots, que s’anunciaven en premsa d’aquesta manera:

A reir! A reir!, todos a la plaza. –Dia 10 de septiembre, 10 de la noche.Estupenda función cómico-taurina4 novillos erales, bravisimos 4. (tres de simulacro y uno de muerte)Por los ases de los Charlots don José Charlot, Chispita y sus botones, el novillero Manolo Puchol (Cagancho II) y el emocionante Don Tancredo. 

El diari La Voz de Menorca, fent la crònica de la funció del dia 10 comença comentant que la plaça es va omplir fins el punt d’haver de penjar el cartell d’entrades esgotades. És curiós comprovar també com dit diari, poc acostumats els seus redactors a fer cròniques taurines, la farien utilitzant una terminologia com la que s’utilitza per aquests casos, com si de tota sa vida.

Aquell dia, un cop abandonada la plaça els toreros de veritat i entrant-hi els Charlots la crònica ens explica com va ser la seva actuació:

Comienza la verdadera charlotada. El tercer toro sale un poco huido. Los toreros cómicos le dan algunos capotazos de estilo, verónicas y naturales parándole los pies. Inician los trucos y bufonadas que llevan la hilaridad al publico. La suerte de caballos es parodiada con unos cestos de mimbre contra los que embiste el toro derribando a los diestros que las sostienen. Entre truco y truco se imita la suerte de banderillas e igualmente la muerte, luciéndose los charlots en la colocación de palillos y al pasar de muleta y simular la muerte.

Sorprenentment els toreros-Charlots o els Bombero-torero (nans disfressats de bomber que toreja’n i on gran part de la gràcia que es pretén és la mofa de la seva condició enana) al dia d’avui segueixen existint i actuant. Tot i així tan aquesta mena d’espectacle com els espectacles taurins en general, per la seva crueltat i per la creixent conscienciació de la gent a favor dels drets dels animals, afortunadament tenen poques possibilitats de sobreviure al segle XXI.

www.gegantsmao.menorca.es