Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

Amb els lladres no s'hi pacta

0
0
Amb un local estibat de personatges públics i curiosos, la delegació manacorina de l’Obra Cultural Balear va organitzar un acte que transitava com locomotora per un rail a l’hora de servar els principis bàsics que la sustenten: pensar i fer pensar, parlar i fer parlar. Debatre. Fer ús de la raó i el seny, l’enteniment. Antoni Pastor, Antoni Sureda i Joan Llodrà, amb la conducció de Sebastià Sansó, parlaren sobre “Perifèria i urbanisme”, tenint sempre en ment, però, el cas de l’expropiació sol·licitada per un grup de quatre societats per catorze milions d’euros, que l’Ajuntament hauria de pagar, segons el Jurat Provincial d’Expropiacions, per uns terrenys que no passen de la quarterada i mitja. 
En el debat se sentiren afirmacions d’Antoni Sureda (antic delegat d’Urbanisme a l’Ajuntament) que s’aproximaven a l’exculpació o justificació de l’acció d’aquestes quatre societats: “No és tan estrany que s’arriscassin a comprar el solar”, digué Sureda. O també per part d’Antoni Pastor: “Jo tampoc trob justa la indemnització de 80.000 euros,, però el solar no en val 14 milions”. 
Tornarem a recordar, per si qualcú no ho té fresc, que aquestes quatre societats, propietat de quatre famílies potentades de Manacor (vidriers i tennistes, moblistes i padelistes, fruiters i mestres d’obra i maquinistes) compraren uns terrenys situats, atenció, en una zona verda, grafiada així des dels anys vuitanta. La paraula dita per Sureda no pot ser més explícita: “S’arriscaren”. Comprar una zona verda amb la suposició o il·lusió (certesa?) que un dia serà urbanitzable és una acció arriscada. I el risc té aquestes coses: si guanyes, guanyes molt. Si perds, també hi perds molt. O tot. La zona verda en qüestió no ha estat mai finalment classificada com a urbanitzable i ara els senyors propietaris s’aferren a la indemnització com a ferro calent. S’arriscaren, i perderen. Han guanyat moltes vegades. Passaria res si en perdessin una? 
Cal reordar també que el muntant que preveu el Jurat d’Expropiacions (catorze milions d’euros) parteix de la demanda feta pels propietaris, que inicialment en demanaren, atenció, devuit. Deu vegades més del que en pagaren. Si fóssim indulgents i condescendents, si poguéssim tenir empatia, compassió o misericòrdia, pensaríem que seria de justícia que demanassin una indemnització per la mateixa quantitat que hi posaren, no per la quantitat que ells suposen que hi haurien d’haver guanyat. 
Però no sentim ni indulgència, ni misericòrdia, ni compassió. No. Aquests senyors, ho tornam a recordar, compraren una zona verda. S’arriscaren per poder guanyar molts de doblers. I perderen les messions. El solar avui no val res, i qui juga fort ha de saber acceptar les derrotes. 
És per tot això que l’Ajuntament, tant si té l’aprovació dels tècnics per fer-ho com si no, no ha de negociar res amb aquests propietaris. Simplement ha de dur la qüestió als jutjats, defensar-se bé i guanyar el cas. Amb els lladres no s’hi pacta. 

Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

Latest Images