Fa hores que li donc voltes al com contar-vos com ha anat el cap de setmana més esperat de l'any, o almanco per jo. Enguany ha estat diferent però no per això ha deixat de ser espectacular, encisador, màgic, emotiu, cultural... brutal.
He tengut la sort d'estar-hi els quatre dies i ara em dispos a contar-vos, com sempre, la meva visió de com l'he viscut.
Dijous a vespre, vaig arribar al Centre artesà Tradicionarius com una senyora -ho dic perquè me dugueren en cotxo fins a Gràcia- i a temps de veure la glosada. A mi encara em sorprenen i me xiflen, no sé si es que al ser ciutadana no hi estic gaire avesada o què, però és una festa tan nostrada que m'encanta. Home, dijous hi havia burreria, alguns ni es molestaven a fer-ho bé, però mos feien riure. Llàstima que mos tanquin tan aviat el bar del CAT, no sé si els glosadors seguiren la festa fora, però el metro tanca prest i varem haver de partir cap a cases.
Divendres vaig disfrutar com una nina petita, tant amb els Sonadors de Son Camaró (Menorca) com amb la glosa musicada. Esper que els menorquins es passin per l'illa gran aquest estiu, paguen molt la pena. Bons músics, lletres atrevides i divertides, bon ritme, molt entretengut la veritat.
El plat fort del divendres al CAT és la ballada, que malgrat fóssim molts enguany es podia ballar bé i tot. La música de Galivança acompanyava molt. M'ha dit un gorrionet que algú va gravar la bullanguera, estic desitjant poder-la veure! Va ser molt bona! Es notava que teníem una ballera rabiosa! Molta gent es va queixar de l'horari: com així la ballada enguany va començar tan tard? La gent ja estava cansada d'esperar, sobretot els que no havien estat al concert. Conseqüències? A part del cansament acumulat, haver de partir treient sa fel per agafar el darrer metro sense despedir-mos de ningú ni poder fer sa xerradeta.
Dissabte de matí anàrem pels mercats. Consider que està mal organitzat, és massa improvisat. Què té la seva gràcia fer-ho així, però per al que ho vol veure és un poc caòtic. Demanes a tothom i ningú sap cap a on va, per molt que t'intentis informar no acabes d'aclarir s'horari, i acabes sempre igual: Corrensos dissabte de matí telefonant, rebent missatges de tothom que no troba, que no sap a on és, que no saben si arriben, que si a on és el mercat aquest, que se diu allà a on anam... Però si tens sa sort de trobar als xeremiers pots gaudir de fer bulla amb ells, fer unes canyes, ballar un poc i deixar a la gent embadalida mirant que no saben que és allò ni que passa perquè la gent del barri poca sap què celebram. Un altre moment de cultura popular genial! Enguany he trobat a faltar els glosadors, que com ja vos dic que això va molt improvisat no sé ni si sortiren a cantar...
Dissabte vespre és lo gros. Cercavila amb bastoners, trabucaires, castellers, batucades, colles de diables i de dimonis, gegants, xeremies, sacs de gemecs, fabiols de tot tipus. Queda ben clar que som pobles germans.
Quin gust de boca me va quedar de la festa major? En primer moment, a la plaça del Raspall, una mala llet espantosa, i no vaig ser l'única. Quina mania té la gent de no voler entendre què els balladors necessitam espai! Amb lo bé que ho feren els Exiliats! Sonaren genial. I bé que ho demanaren, fins i tot en anglès, i a cada cançó torna-m'hi torna-hi, i res, el públic que no es movia, és més, a la mínima que féiem un fandango o quan quedava un poc d'espai s'hi ficaven sense deixar-mos ballar. Va ser horrorós. Desig per l'any que ve: en primer lloc, que es faci la ballada un poc més prest per a què no és solapin les ballades de les dues places; En segon lloc, que posin barreres a la plaça i què només puguin estar en mig de la plaça els balladors la resta fora. Sembla ridícul? Sí, però no hi va haver manera de fer-los-hi entendre que necessitàvem espai! Es que no ho entenc! Per a altres castes de ball bé que deixen un bon lloc perquè, - eh? que hi ha balladors professionals en mig. Però quan és ball de bot s'hi apropen, i més i més per a veure-ho de ben a prop, una bona cossa fa ganes de pegar-los-hi! Quin emprenyo!
A la plaça de la Vireina encara es va poder ballar millor, malgrat encara quedava gent d'aquesta que fins que no li pegaves empenta ballant no se n'anava. Per sort, crec que no hi va haver cap ferit, teniem totes ses paperetes per haver-ne més d'un, entre brutor en terra, que llenegava i sa gent en mig... d'aquí res podrem declarar el ball de bot esport d'aventura.
Malgrat tot això, m'ho vaig passar genial, perquè els músics mos regalaren molt bon ambient, reivindicatiu i alegre. Jo no record que l'any passat ens traguessin tan aviat de la plaça, però va ser acabar la ballada i els "escombraires" i la guàrdia urbana ja mos treien de fora. Amb els xeremiers aguantarem la festa fins que ens deixaren. Són els més importants!
Per si encara ens havíem quedat amb ganes de ballar amples, l'associació Va de Bot! Ens va regalar una ballada ben maca al carrer, amb un dia preciós i amb dos grups fantàstics Galivança i Raixa. Aquesta associació, de la qual ja vos n'he parlat altres vegades, ha fet 10 anys d'existència. Des d'aquí vos vull desitjar que siguin moltes dècades més fent la bona feina que feis d'ensenyar la nostra cultura del ball a, la que jo consider, la nostra capital.
Aquí vos deix un parell de fotos d'aquest magnífic cap de setmana.
Si es que els mallorquins amants de la nostra cultura som una gran família!
Fins aviat!