Els aforats

Avui un article d'en Joan Martorell . Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Aquets darrers anys degut a la corrupció de molts alts càrrecs polítics, hem sentit parlar sovint dels “Aforats”.

La curiositat me dur a consultar de on ve aquest privilegi, perquè i qui el disfruta.

Tot va començar cercant la independència del poder legislatiu respecte del poder executiu. Un exemple seria que un parlamentari se enemistés amb el Rei, que era el màxim poder del país (fa anys d’axó), aquest podria cercar qualsevol excusa per encausar-lo i fer-lo fora de la vida pública. Per evitar axó es va establi que cap Parlamentari pogués esser encausat sense la aprovació del propi Parlament i havia de esser jutjat per el tribunal de major jerarquia.

Emperò, feta la llei, feta la trampa, si el tribunal que jutja als Polítics es el Tribunal Suprem o el Tribunal Superior de Justícia i els membres de aquests tribunals el anomena el Consell General del Poder Judicial, que com sabem qui elegeix els 20 membres del Consell del Poder Judicial es el Rei i El Parlament, al final son el polítics qui se posen d’acord per triar els qui a la fi els tindran que jutjar.

Anem a veure qui son els privilegiats a l’Estat Espanyol, segons l’article 102.1 de la Constitució:

El Rei, President del Govern i els Ministres, Diputats i Senadors, Parlamentaris Autonòmics, Alts càrrecs de la Judicatura, de la Fiscalia, del Tribunal de Comptes, del Tribunal Constitucional, del Consell de Estat, el defensor del Poble de l’Estat Espanyol (amb els seus adjunts)i els de la CCAA, , en total i segons me informat, son uns 10.000 ciutadans el que gaudeixen del privilegi de esser aforats.

Si trobeu pocs,vos diré que els membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat també tenen el seu propi aforament.

Dins la relació de persones aforades, i referent a la Família Reial, no hi ha ni el Príncep ni les Infantes, emperò, segons ha publicat qualque analista polític, arreglar axó ja esta pactat entre el dos partits majoritaris, tot arribarà.

Ja per acabar i com que sempre mos comparen amb altres països del voltant, comparem:

1.- Alemanya: Cap aforat

2.- Portugal / Itàlia: Sols el President de la República.

3.- França: President de la República, 1er. Ministre i Ministres.

Per tal de que tots siguem iguals a n’ aquest país, al manco davant la justícia, cal canviar la Constitució i si es per llevar privilegis als polítics, com es el cas comentat, podrem esperar de asseguts.

Joan Martorell