Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 10527

Jaume Bosquet fa un dictat i en fa un poema

0
0

Es pot fer poesia de tot, ho hem llegit moltes vegades.

Ens ho crèiem, és clar. El que no sabíem era que se'n podia fer fins i tot de les hores que un professor d'institut passa dins l'aula. I fer-ne de ben feta. I sense que sigui poesia de poeta desesperat, que encara té més mèrit.

Jaume Bosquet ja ho havia fet en algun recull anterior. A Tranvasament, el llibre que acaba de publicar, hi torna. En aquest bell "El nostre pa", el dictat nostre de cada dia refulgeix de sobte com una modesta i misteriosa revelació d'alguna harmonia.

 

 

EL NOSTRE PA

 

A l’hora del dictat,

enguany Trànsit de la Terra d’Arthur C. Clarke,

hi ha com una mena de relaxació, com ho diria?,

una controlada concentració

general i silenciosa,

aquella serenitat que emana dels espais coneguts o repetits,

l’agombolament produït, així ho vull creure,

per la meva veu (ara mateix,

l’Anna es juga una nota a la pissarra;

jo sec al seu lloc

i li faig, perquè no l’hagi de tornar a escriure,

el dictat de cada dia

a la seva llibreta):

 

“Gairebé he acabat la meva feina”

 

“i les coses de la Terra no m’importen.”

 

“Punt i a part.”

 

“Dos quarts i cinc d’onze.”

 

“Desconnecto l’enregistrador.”

 

“Anna, desconnecto és com Anna,

va amb dues enes.”

 

Com si algú hagués donat una ordre

o emès algun tipus de senyal molt clar,

un vostre gest marcial

—aquest clac compassat

que feu en agafar el típex

per encabir al vostre desconnecto

la ena que us deixàveu—

em dóna pistes d’alguna cosa

(lligam, esguard, pou, pedra)

que intueixo remota

i que se m’escapa.

 

 


Viewing all articles
Browse latest Browse all 10527

Latest Images

Trending Articles