La filosofia en 36 enunciats (4).

Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE

                                           La filosofia en 36 enunciats (4).

    19. En contra del que afirmen els llibres de text i les enciclopèdies no fou el cas que l'Església romana fos el refugi i la salvació de la cultura clàssica.

    La realitat històrica a l'època final de l'Imperi romà: Al segle V, l'Església romana ja disposava del monopoli del control de les creences,  de la cultura i de la moral.  A l'any 380,  per edicte de l'emperador Teodosi,  la religió cristiana catòlica fou proclamada la religió oficial d l'imperi,  però s'ha de saber que tot altra manifestació religiosa era severament prohibida. De fet,  s'iniciava el règim teocràtic propi de l'Edat Mitjana (El text de l'edicte fa així:  És el nostre desig que totes les diferents nacions que estan subjectes a la nostra clemència i moderació, han de seguir en la professió de la religió que va ser transmès als Romans pel diví apòstol En  Pere, com s'ha conservat per la tradició fidel i que ara és professat pel pontífex En Damas  i per En  Pere, bisbe d'Alexandria, un home de santedat apostòlica. Segons l'ensenyament apostòlic i la doctrina de l'Evangeli, creiem en una única deïtat del Pare, del Fill i l'Esperit Sant, en la mateixa Majestat i en una Santíssima Trinitat. Podem autoritzar els seguidors d'aquesta llei a assumir el títol de catòlics cristians N. 2 però com ara  els altres estan preocupats, per tant, al nostre parer són ximples,  decretem que siguin assenyalats  amb el nom ignominiós d'heretges, i que no puguin pretendre  donar als seus ''conventets'' el nom d'esglésies. Ells patiran en primer lloc la censura de la condemnació divina i en segon lloc el càstig de la nostra autoritat que d'acord amb el desig del cel es decideixi a infligir).

    O sigui, de fet,  el règim teocràtic de l'Edat Mitjana va començar al segle IV a l'Imperi romà.

   20. Els llibres de text i les enciclopèdies donen a entendre que una plèiade de frares foren els qui conservaren viu el caliu de la ciència i feren importants aportacions al saber científic medieval.

    Sobre aquesta temàtica,  els llibres de text i les enciclopèdies,  majorment, segueixen les instruccions de l'Església catòlica. Uns i unes menteixen. Vegeu l'enunciat.

    Enunciat generalista: Fins a l'inici de la modernitat, l'Església catòlica fou el principal obstacle per al desenvolupament científic.

   21. L'Església catòlica va fer de la filosofia una serventa de la teologia (Philosophia ancilla Theologiae),  però en el benentès que la ciència (totes les ciències) formava un tot amb la filosofia.

    22. L'Església catòlica tenia el monopoli del cultiu de la teologia,  de manera que la filosofia i la ciència restaven dins el monopoli. Que quedi clar:  Restava prohibit el cultiu del saber científic fora dels centres oficials catòlics.

     Que resti clar:  La Cúria romana  s'autoproclamava la màxima autoritat científica (Al procés judicial contra En Galileu Galilei,  el cardenal Bellarmino pretenia rebatre les teories de l'encausat fent recurs a la física aristotèlica).

23. La plèiade de frares medievals que figuren com científics,  eren en realitat uns mantenidors de la ignorància tradicional. La seva ciència era una no-ciència o una anti-ciència.

    Per posar un exemple notable,  vegem la figura de N'Isidoro de Sevilla (Conegut com a San Isidoro). Referent a les Etimologias,  l'enciclopèdia Wikipedia afirma que Isidoro...gràcies al seu esforç es feu possible  la perduració  de la cultura clàssica grecollatina y la seva transmissió no solament a l'Espanya  visigoda, sinó a la resta d'Europa durant els segles següents.

   Però,  en contra de les lloances fetes al bisbe sevillà, la realitat és que les Etymologiae constitueix una típica mostra del nivell d'ignorància dels frares teòlegs medievals. Per altra banda, aquesta ignorància era hereva de la de l'època de l'imperi romà. En aquesta qüestió, la diferència en una i altra època era que a l'imperi romà era admesa la diversitat de teories científiques; no existia la ''teocràcia científica''.

   A considerar:  No és només que fossin ignorants aquells frares; no tenien esperit crític; estaven imbuïts d'un esperit negador de la ciència.

     Així, per exemple,  N'Isidoro,  tractant sobre qüestions lingüístiques,   recull sense esperit crític la creença (el gran disbarat) de que els homes antigament parlaven una sola llengua,  la llengua hebrea! Vegeu el que va escriure el nostre savi-ignorant: La diversitat de llengües va sorgir durant l'edificació de la torre després del diluvi. Doncs abans que la supèrbia d'aquella torre dividís la societat humana  en diversos sons dels signes,  una sola fou la llengua de totes les nacions,  que es diu Hebrea,  que usaren els Patriarques i els Profetes no solament  en les seves converses,  sinó també en les sagrades lletres.   

    Per a salvar la cosa,  un hom podria pensar que qualcuns errors són perdonables en una obra tan extensa. Però no; la realitat és que les Etymologiaeés un continuat allunyament de les premisses científiques,  fins al punt que conté nogensmenys que una ''angelologia'',  una fantàstica ''ciència dels àngels''.