BEVIÀ MENTEIX I MATUTES TIRA PILOTES FORA.

Segueixen les contradiccions entre les versions dels compareixents.

 
Sobre el primer dels compareixents a la comissió d’investigació, el Sr. Bevià, mà dreta d’Enrique Ortiz (propietari d’Ortiz e Hijos, ara Grupo Cívica), el diputat David Abril ha afirmat que «ha quedat clar que ha mentit, perquè no quadra que fos l’enginyer més antic de l’empresa, i que fins l’any 2009 en què va passar a ser del consell d’administració d’IBISAN no conegués que existien les autopistes d’Eivissa. Per a Abril, «és impossible que un dels projectes d’obra més importants del grup i el de major risc financer no el conegués la persona de màxima confiança d’Ortiz».

En segon lloc, Abril ha demanat a Bevià pels paralel·lismes entre la confessió que ell i el Sr. Ortiz varen signar davant la justícia a València fa uns mesos, en què reconeixien els delictes de falsificació de document mercantil i de comptes electorals, pel pagament de factures del PP de temes de comunicació lligades a concessions d’obra pública. Bevià ho ha negat i ha dit que no hi havia res en comú, però la seva versió no quadra amb el que Mateo Estrany, el delegat de FCC (l’altre soci de la UTE Ibisan: Ortiz+FCC), va afirmar divendres passat, en assenyalar que el Govern de Matas els feia arribar directament factures de temes de comunicació i fins i tot va apuntar a la persona que ho gestionava, Neus Salas, del gabinet de Mabel Cabrer, l’exconsellera d’obres públiques.

Pel que fa a Abel Matutes, Abril ha afirmat que era una compareixença més mediàtica que informativa, en el sentit que «és complicat treure informació d’un personatge tan espavilat com l’exministre», a qui ha definit com «la combinació perfecta de la simbiosi entre el lucre privat i el seu pas per la política», com li ha recordat a la comissió.

Per a Abril, és important que Matutes hagi reconegut el paper de Juan Lladó, soci i apoderat a diferents empreses del seu grup i també de Matias Arrom, ja que demostra l’existència de vincles i interessos compartits. Abril ha recordat a Matutes que la sentència 245/11 del Suprem assenyala que hi havia un acord previ no escrit entre Matias Arrom i Matutes pel que fa a la destinació de les terres, i que el constructor fins i tot va afirmar en comissió que l’acord era escrit. Un acord, al parer de MÉS per Mallorca, a partir del qual la UTE conformada per MAB va treure un avantatge competitiu respecte a les altres empreses aspirants a la concessió de l’autovia d’accés a l’aeroport.

Finalment, Abril ha demanat a Matutes si apart de pactar què s’havia de fer amb les terres, també havia pactat el preu de les expropiacions, tot recordant que la família Matutes va percebre més de 3,5 milions d’euros de més per les seves finques a partir d’una «confusió» ja que es va pagar rústic a preu d’urbà i tres anys més tard varen haver de retornar els doblers. Perquè resulta, com ha desvetllat Abril, que eren les concessionàries, i per tant Matias Arrom en aquest cas, amb negocis entrellaçats amb Matutes, qui havia d’avançar el dipòsit de les expropiacions al primer any de l’obra.