Voy terminando la recogida de artículos periodísticos que sobre las islas publicó Santiago Rusiñol que confío poder colgar en Internet en archivos pdf y epub en próximas semanas.
Miquelcinema es un blog que publica Miquel Alenyà, un gran conocedor de la pintura en Mallorca. Su blog ya es, en esta temática, de consulta más que recomendable pues la información que proporciona va más allá de lo que puede presentar biografías de carácter general. Ayer agregó una entrada titulada Santiago Rusiñol Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 Aranjuez, Madrid, 13 de juny de 1931) donde trata con especial atención las estancias de Rusiñol en Mallorca. Recojo dos párrafos del escrito para señalar la buena, clara y densa información que proporciona:
El 1912 assisteix a la inauguració del tren de Sóller i torna a lestiu. Comença a escriure LIlla de la calma. El febrer de 1913 va a Eivissa per fer una excavació al Puig dels Molins i pintar. Publica 7 articles amb el títol de LIlla blanca, que després recull en un volum. El gener de 1915 Rusiñol, Casas i Clarassó fan una exposició conjunta de caràcter retrospectiu amb motiu dels 25 anys de la primera exposició dels tres artistes.
El 1922 es publica LIlla de la calma. El 1923 lAjuntament de Palma, presidit per Guillem Fortesa Pinya, acorda adquirir la tela del pintor titulada Bunyola (1909), dedicar-li un carrer i fer-li un homenatge. Lhomenatge consisteix amb un banquet al Grand Hotel i la representació de la peça El místic al Teatre Líric.
Miquelcinema: Santiago Rusiñol Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 Aranjuez, Madrid, 13 de juny de 1931)
Santiago Rusiñol: "Port de Sóller" (C. 1901)
Como conocedor del arte, Miquel Alenyà profundiza en los rasgos pictóricos de Rusiñol: "Les seves preferències sinclinen cada vegada amb més determinació per temes de llums de tarda o crepusculars i atmosferes que suggereixen malenconia, tristesa o melangia. Les remarca sovint amb lús de colors violetes, morats, blaus. Els jardins parlen a lespectador duna natura sotmesa, modificada i alterada, en certa manera oprimida. Li agrada afegir tocs que revelen el seu gust per les antiguitats, els elements erosionats pel pas del temps i esquerdats o mutilats com a conseqüència de la descurança i labandonament. Representa temes de runes, restes del passat, escenaris foscos, contrallums o llums de vespre. Crea composicions que respiren calma, solitud i desempara. La temàtica que tracta porta en el fons de la seva pròpia realitat un discurs trist i nostàlgic, que constitueix un dels trets més característics del pintor i de la seva obra." Magnífico blog el de Miquelcinema.
Aquí desde Alta mar, me he interesado por la idea de la "biblioteca digital", en el sentido de reunir o enlazar textos, ya de los libros de Rusiñol, actualmente digitalizados en Santiago Rusiñol. Obra completa, recogiendo especialmente los relacionados con Mallorca, Jardins d'Espanya y L'Illa de la calma.
En Rubén Darío: La isla de oro. Jardines de España recogí un texto del poeta nicaragüeño que incluyó en el libro "La isla de oro" relacionado con Rusiñol: "Jardines de España" es su título.
Santiago Rusiñol: "Ametlers roses (Génova)" 1902
De Miguel de los Santos Oliver recogí su artículo sobre Rusiñol publicado en La Vanguardia en mayo de 1910 en Jardines abandonados: Rusiñol y Miguel de los Santos Oliver.
En Santiago Rusiñol: L'illa de la calma, además de enlazar con el libro digitalizado, recogí el artículo de Bartomeu Bestard"Santiago Rusiñol y Mallorca", publicado en el 2007.
Hilos sueltos que conviene enlazar, unir en un tejido.