A la clínica oncològica (Ted Kooser)

Cada vegada ho crec més: l'essència de la millor literatura és la pietat.

Com en aquest poema de Ted Kooser.

A la clínica oncològica

L’ajuden, mentre avança

cap a la porta oberta que duu a les consultes,

dues dones joves que supòs que són les seves germanes.

Totes dues s’inclinen com per sospesar un braç

i caminen amb el posat dur i recte

del coratge. A una distància que els deu semblar

molt gran, una infermera aguanta la porta,

tot somrient i donant ànims. Que pacient

que és, amb les seva roba com una vela blanca

amb marques de plecs. La malalta

mira des de sota la seva divertida gorra de llana

per veure com cada peu s’arrossega cap envant,

un darrere l’altre sota el seu pes.

No es veu enlloc ni inquietud

ni impaciència ni ràbia. La gràcia

omple el motlle net d’aquest moment

i totes les pàgines de les revistes es queden quietes.

(Ted Kooser, Delights & shadows, traducció de MAL)