Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12425

Sa Feixina... comença el compte enrere

0
0

Un dels acords de l’equip de govern municipal és retirar el monòlit de sa Feixina. Això no és la dèria d’un regidor ni d’un partit. Des del primer moment, els tres partits estam més que compromesos en fer desaparèixer aquest símbol del passat més fosc de la nostra història recent.

Sa Feixina manifestació feixista
Foto de l'Ara Balears. Moment de la concentració del passat 1 de novembre

Cal recordar aquest fet perquè quan el regidor de cultura, patrimoni, memòria històrica i normalització lingüística, Miquel Perelló, defensa la retirada, no ho fa com un caprici personal, sinó perquè en realitat, aquest monument, ho és només en honor de les víctimes d'un sol bàndol de la Guerra Civil. A més, continua sent considerat com a feixista per la majoria de la societat i no "un lloc de trobada".

Essent coneixedor que ja fa anys que s’ha escrit molt sobre aquest tema, no voldria dir res de nou, ni que no és conegués, encara que sí que consider necessari repassar com es succeïren els fets, ja que això pot ajudar a fer caure alguns mites.

Em sembla important no oblidar que el projecte original de l’arquitecte Guillem Forteza concebia el parc, l’any 1935, com un espai públic lliure on només s’hi marcava la línia horitzontal, que unia el mar, el parc i l’edifici del col·legi Jaume I. El monòlit, per tant, romp amb el projecte del parc; la seva intenció és imposar la línia vertical; no sabem si amb un objectiu polític o religiós.

D’altra banda, també es fa imprescindible conèixer quina és l’autèntica història del creuer Baleares. Normalment s’explica la història que part de la tripulació eren infants i joves mallorquins obligats a anar a la guerra (els flechas navales), però aquesta només és part de la història. La seva potent artilleria i velocitat va fer que participàs en diversos bombardeigs de costa contra població civil. És important recordar, sobretot, que participà en l’ocupació de Màlaga i en el càstig als republicans que fugien vençuts en l’anomenada massacre a la carretera de Màlaga-Almeria, a la que varen perdre la vida milers de persones civils indefenses.

El març de 1938 el vaixell fou enfonsat enmig de la Batalla del Cap de Palos i, el mateix any, s’inicià una recaptació per subscripció popular, impulsada per Última Hora, per tal de poder construir un monument en honor dels morts del Baleares. S’ha de recalcar que parlam d’una subscripció popular en ple començament del Franquisme, anys de por, totalitarisme, i, per tant, de cap debat obert. En contra sí que s’hi posicionà el propi arquitecte que va ser valent i es manifestà el 1940 amb les següents paraules: “qualsevol construcció vertical dins de l’espai del parc desvirtua tot l’urbanisme de la part occidental de la ciutat”.

Davant això, consideram que l’adaptació a la Llei de memòria històrica que es va fer el 2010 no va ser suficient perquè les víctimes, quan passen pel parc se segueixen sentint víctimes, i perquè els vencedors, amb un cert aire cínic, se segueixen sentint vencedors. A més, ens sobta la quantitat d’afins a la causa que encara té el monòlit, fins al punt que defensen també el seu valor estètic. Sense voler entrar en debats d’aquest tipus, sí que volia acabar l’article afirmant que cap institució li ha donat al monument valor patrimonial.

Llorenç Carrió


Viewing all articles
Browse latest Browse all 12425

Latest Images