El capitalisme i els filòsofs. L’últim episodi (1).
L’últim episodi, dit en el sentit de que la gran maquinària de propaganda de les corporacions capitalistes esdevé inútil en el seu intent de manipular l’actual cicle econòmic mundial (cicle històric, s'ha d’entendre). L’últim episodi és l’esfondrament definitiu del sistema capitalista.
A cada època, la funció de la filosofia (de la filosofia dominant, si més no) ha consistit en elaborar arguments que justifiquessin el sistema social vigent, és a dir, que justifiquessin els privilegis de la classe social dominant i l’opressió de les classes treballadores.
Durant més de mil anys, els filòsofs de la Europa cristiana sostingueren que l’absolutisme responia al ordre natural, ordre natural que sempre aspira a la perfecció (Ja N'Aristòtil havia demostrat la bonesa de l’esclavitud).
Tesi: En tot temps, la filosofia predominant és la que han imposat les elits socials.
A considerar: Al seu temps, En Marx va ésser desconegut entre les amples masses treballadores d'Europa. Al 1871, els revolucionaris de la Commune de París conformaven organitzacions de signe llibertari, majorment inspirats en l'ideari d'En Bakunin. Solament un pocs sindicalistes tenien coneixement de les teories marxistes.
La revolució russa de 1917 va fer que el món s'assabentés de l'existència d'un pensador que es deia Karl Marx.
I allò que vull subratllar: Abans de la revolució russa, cap escrit d'En Marx figurava a les biblioteques. I, per descomptat, el pensament d'En Marx tampoc havia tingut entrada a les universitats ni era comentat als mitjan de comunicació. Cap filòsof oficial del seu temps va fer referència a les teories del pensador de Tréveris.
Amb relació amb això, s’escau citar la tesi que fa: És la revolta triomfant de les amples masses la que fa possible l’aparició d’una nova ideologia. I, en sentit contrari, són les elits socials (el Poder) les que imposen la ideologia que els serveix d'instrument de domini social.
O sigui, en tot moment, l'aparició d'una nova filosofia o bé és per voluntat de les elits socials o bé per voluntat de grups socials revoltats contra el Poder.
Fou En Rockefeller el qui va decidir convertir En Friedrich von Hayek en el gran guru del capitalisme neoliberal (denominat ''neocon'' als EUA). Fou el magnat ianqui el qui va de la fer possible la creació de la London School of Economics on regnà En Hayek. Igualment fou la Fundació Rockefeller la que sufragà les despeses de la Mont Pelerin Society, esdevinguda la més influent ''think tank'' d'Europa (Podeu veure la qüestió a fons a la web Hayek i Popper).
Amb el triomf de la revolució russa, el pensament d'En Marx es feia present al món sencer (Per tot arreu aparegueren partits comunistes que es declaraven marxistes). A partir de llavors, els escrits d'En Max foren objecte d'estudi per part de filòsofs, sociòlegs, polítics, teòlegs, economistes i d'altres estudiosos. I, posteriorment, el nom d'En Marx ocupà un lloc destacat als llibres de text de filosofia.
A l’època moderna, ja plenament desenvolupat el capitalisme, les elits socials (neocapitalistes) tenen segrestats tots els poders. Són propietaris dels grans mitjans de comunicació, però també han aconseguit el control dels organismes polítics i dels jurídics.