Article d'en Pepe García publicat al Diari Balears
Només per la recuperació de la prestació sanitària universal a les Balears ja valia la pena el canvi de govern.
El mes d’abril de l’any 2012, el govern del Partit Popular va aprovar el Reial Decret Llei 16/2012 de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i la seguretat de les prestacions". El nom no podia ser més hipòcrita i enganyós. La Sanitat Pública era i és totalment sostenible, és una de les més barates de l'Europa occidental, i el que el pompós nombre amagava realment era un canvi del model sanitari no per "sostenir, millorar i donar seguretat a les prestacions sanitàries" sinó per excloure a una part important de la població d'un dret humà bàsic com és el dret a la salut.
El Reial Decret va suposar només a les Balears la retirada de pràcticament vint mil targetes sanitàries a immigrants, sense demostrar que hagi suposat cap estalvi, com defensa el Partit Popular, sinó tot el contrari. Tractar als immigrants en urgències és més car, a més que no estan pensades per a això i es poden col·lapsar, a més a més les malalties cròniques s'agreugen i acaben necessitant hospitalització, la detecció de malalties és més tardana , i multipliques l'efecte contagi , entre altres efectes adversos. Al cas d'Alpha Pam no tenir targeta sanitària va suposar la seva mort i el contagi a vint persones de tuberculosis.
El Reial Decret ha rebut crítiques pràcticament de tot el sector sanitari, de les Nacions Unides, del Consell d'Europa, de la defensora del poble... A més a més de ser discriminatori, perillós i atemptar contra un dret fonamental com és el de la Salut, el Reial Decret estava ple d'imprecisions i la discrecionalitat amb la qual s'ha aplicat a les diferents comunitats autònomes ha de generar situacions de desinformació i desatenció fins i tot en aquells casos en què les persones malaltes conservaven el dret a l'atenció, com al cas de Soledad Torrico: malalts que no acudeixen als serveis sanitaris per desconèixer el seu dret a l'atenció urgent o en determinades situacions hospitals que facturaven sistemàticament i en contra del mateix RDL l'atenció d'urgències...
Llevar la targeta sanitària als immigrants ha estat un acte de pura xenofòbia. Un apartheid sanitari que ha aprofitat la crisi per jugar amb la por, les emocions i sentiments més baixos de la població, i acusar als immigrants de tot tipus de males. Per desgràcia el missatge xenòfob que nombrosos dirigents del Partit Popular han difós de manera continuada declarant que els immigrants abusen de la sanitat (quan hi ha un munt d'estudis que demostren el contrari; usen menys que la resta de població els serveis sanitaris) o que no contribueixen a pagar el sistema (com si no paguessin impostos com l'IVA)... ha calat en una part important dels ciutadans. Tots aquests ciutadans haurien de tenir una mica d'empatia i pensar en els tres sers humans que com mínim han mort per culpa del Reial Decret;
- Soledad Torrico, ciutadana bolivariana, tenia dret a la sanitat pública gratuïta però no el sabia i va acabar morta en febrer del 2013 després de passar diverses vegades per urgències hospitalàries.
- Alpha Pam, ciutadà senegalès de 28 anys després de vuit anys de residència a Espanya, va morir de tuberculosis a Mallorca. El documental 'Mort accidental d'un immigrant', relata detalladament els fets que desembocaren amb la seva mort en abril de 2013.
- Jeanneth Beltrán, ciutadana nicaragüenca de 30 anys. Després de quatre hores d'espera a urgències per no tenir targeta sanitària va morir a l'Hospital de Toledo en maig de 2014.
Aquestes tres morts s'haurien haver pogut evitar i si hi hagués justícia, un dia els responsables haurien de ser jutjats.
Quatre comunitats autònomes, Catalunya, València, Aragó i les Balears ja han recuperat ja la cobertura sanitària per a la majoria dels seus ciutadans, i les eleccions generals poden suposar el final del Reial Decret, però per desgràcia tres vides s'han perdut, milers de ciutadans han viscut en la por i sense un dret bàsic com és la salut i el que encara és pitjo,r a molts dels seus conciutadans sembla que no els ha importat res. Acabar amb un Reial Decret és més fàcil que eliminar la xenofòbia.
Clik here to view.
