Anarcoefemèrides del 9 d'agost
Esdeveniments
- Manifestacions mundials per Sacco i Vanzetti: El 9 d'agost de 1927, i els dies anteriors i posteriors, l'execució de Sacco i Vanzetti prevista per al dia 10 d'agost, i que finalment esdevindrà el 23 del mateix mes, suscita tota mena de manifestacions de còlera arreu del món. A Chicago (Illinois, EUA) la vaga generalés seguida per 16.000 obrers. A la sortida d'un míting, una jove anarquista italiana de 16 anys anomenada Aurora d'Angelo, encapçala una manifestació de quatre mil persones, que serà dispersada amb gasos lacrimògens per la policia i procedirà a la detenció de 76 manifestants, entre ells Aurora, qui refusarà durant el seu procés l'ajuda de cap advocat. A Nova York (EUA) la vaga va ser seguida per 150 mil persones, segons la policia. A Montevideo (Uruguai) la vaga de 24 hores va ser seguida multitudinàriament, ben igual que a Assumpció (Paraguai). Vagues i mítings de protesta es van realitzat a tot Europa (Brussel·les, Londres, París, etc.). Dues bombes van explotar l'11 d'agost, una a Basilea (Suïssa) i una altra a Sofia (Bulgària), i altres van ser trobades a Chicago i Londres.
***
- Míting a
l'Olympia: El 9 d'agost de 1936 té lloc al
teatre Olympia de Barcelona
(Catalunya) un grandiós míting organitzat per la
Confederació Nacional del
Treball (CNT) i la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI). L'acte, primer organitzat
per les Oficines de Propaganda de la CNT-FAI, d'antuvi, havia de
celebrar-se a
la plaça de braus de la Monumental, però el dia
abans es decidí canviar
d'indret. Jacinto Toryho presentà l'acte i a
continuació parlà Marià
Rodríguez
Vázquez (Marianet), en
nom del Comitè
Regional de Catalunya de la CNT; Francesc Isgleas Piarnau, que
parlà en nom de
les comarcals confederals catalanes; Frederica Montseny, en nom del
Comitè
Peninsular de la FAI; Joan García Oliver i, finalment,
Nemesio Galve Lisbona,
que presidia l'acte en nom de la Federació Local de
Sindicats Únics de la CNT
de Barcelona, va fer un resum dels discursos pronunciats. Els oradors
parlaren
sobre la necessària unió contra el feixisme, el
desig de normalitzar la
producció per a engegar la socialització dels
mitjans econòmics, l'èxit del«poble en armes» i la impossibilitat del seu
desarmament; també es reivindicà
el Consell Superior d'Economia, el govern autònom de
Catalunya (Generalitat) i
les milícies com a eina de lluita contra el feixisme.
L'acte, que fou
multitudinari i retransmès radiofònicament a tot
l'Estat, acabà amb el crit unànime
de «Guerra a mort al feixisme i visca la Revolució
Social!».
Míting a l'Oympia
de la CNT-FAI (9 d'agost de 1936)
Naixements
- Michael Schwab: El 9 d'agost de 1853 neix a Mannheim (Baviera, Alemanya) el militant i propagandista anarquista nord-americà, implicat en el procés dels fets de Haymarket, Michael Schwab. Com a enquadernador a Alemanya, va prendre part en 1872 en la creació d'una Unió d'Enquadernadors i aquell any també es va adherir després al Partit Socialdemòcrata, col·laborant en diversos periòdics radicals alemanys. En 1879 va emigrar als Estats Units i després d'anar i de venir per diverses ciutats (Chicago, Milwaukee, Oest dels EUA) s'instal·là a Chicago en 1881. Va exercir diversos oficis i del Partit Socialista Obrer, al qual es va afiliar, va evolucionar cap a l'anarquisme. En 1881 va començar a col·laborar en els periòdics Chicagoer Arbeiter-Zeitung i Der Verbote. En 1883 va prendre part, juntament amb Oscar Neebe i Alber Parsons, en la creació d'un grup de la International Working People's Association (IWPA, conegut també sota el nom de Black International). Com a brillant orador va participar en 1886 en diversos mítings a favor de la jornada de vuit hores i contra el lock-out de les fàbriques de McCormick Harvester Works. No va assistir al tràgic míting de Haymarker, ja que participava en una reunió lluny del lloc del drama. Però va ser detingut l'endemà amb els altres líders de la mobilització de l'1 de maig de 1886. Innocent com els altres companys del crim que se li imputava, va ser condemnat a mort el 20 d'agost de 1886, però va acceptar amb Samuel Fielden signar una demanda de clemència al governador Richard James Oglesby. La seva condemna va ser commutada per una pena de cadena perpètua. La rehabilitació dels màrtirs es va produir el 10 de novembre de 1887 i la revisió del procés de Schwab l'alliberà el 26 de juny de 1893, arran de l'indult del nou governador d'Illinois John Peter Altgeld i després de passar sis anys tancat a la penitenciaria de Joliet. Després d'haver reprès la seva feina al Chicagoer Arbeiter-Zeitung, el va abandonar en 1895 per obrir un magatzem de sabates que va acabar fallint. Michel Schwab va morir el 29 de juny de 1898 a Joliet (Illinois, EUA) a causa d'una tuberculosi que va contreure a la presó. Fou enterrat al cementiri de Waldheim juntament amb els altres set màrtirs de Haymarker.
***
- Vassil Ikonomov: El 9 d'agost de 1898 neix a Aïtos (Burgas, Bulgària) el guerriller anarquista i figura important del moviment llibertari búlgar Vassil Ikonomov. Fill d'un empleat de correus, va ser mobilitzat durant la Gran Guerra i la va acabar com a oficial. Però fastiguejat del militarisme i amb l'ajuda de Mikhael Guerdjikov descobrirà l'anarquisme. En 1919 s'adhereix a la Federació Anarquista Comunista de Bulgària (FACB) que s'acabava de crear. Partisà d'una guerrilla revolucionària contra la dictadura d'Stambolijski, va cometre nombroses accions terroristes. Les «expropiacions» realitzades va permetre la creació de periòdics i d'una editorial. Va organitzar diversos grups guerrillers que agrupen en les seves files militants anarquistes, comunistes i membres del Partit camperol. En setembre de 1923 va prendre part activa en una insurrecció antifeixista. Durant els anys 1924 i 1925 es van multiplicar les seves accions de propaganda pel fet, especialment l'assassinat de personalitats reaccionàries, i fins i tot una temptativa de captura del rei Boris III. Encerclat per l'exèrcit i els grups paramilitars, va ser assassinat en estranyes circumstàncies el 20 de juny de 1925 quan es banyava en un riu prop de Belitsa (Blagoevgrad, Bulgària). Des de començaments de la dècada dels 90 existeix a Bulgària un Grup Vassil Ikonomov que cada any en commemora la figura en la data de la seva mort.
***
- Marciano
Sigüenza Cama: El 9 d'agost de 1920 neix a
Atanzón (Guadalajara, Castella,
Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista Marciano Sigüenza
Cama. Emigrà a
Madrid (Espanya) i des de l'adolescència milità
en el moviment llibertari. En
el Ple clandestí de la Federació
Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) de
juliol de 1944 celebrat a Jarama, va ser nomenat vicesecretari i
responsable
d'Organització del Comitè Peninsular de la FIJL,
de tendència«col·laboracionista»,
encapçalat per Manuel Amil Barcia. A finals dels anys
quaranta s'exilià a França. A partir de 1949
col·laborà en España
Libre, òrgan de la tendència«col·laboracionista» de la
Confederació Nacional del Treball (CNT). El gener de 1961 va
fer una
conferència a Estrasburg. L'agost de 1973 en el Ple
Intercontinental de
Marsella fou nomenat secretari general de la CNT en l'Exili,
càrrec del qual
dimití el gener de 1975. Després de la mort del
dictador Francisco Franco
retornà a la Península. En 1979
participà en el cicle de xerrades i debats «La
CNT davant les eleccions legislatives i municipals»,
organitzat per la CNT de
Móstoles. En 1982 va se nomenat secretari del Sindicat
Tèxtil de la CNT de
Madrid i en 1983 secretari de Relacions Exteriors del Comitè
Nacional de la
CNT, sota el secretariat d'Antonio Pérez Canales. En 1987
exercí de director
del periòdic mensual confederal CNT.
Destacà com a orador en mítings a
França i a la Península i trobem
col·laboracions seves en diferents publicacions
llibertàries, com ara Apeadero,CNT, España
Libre, Proa, Solidaridad Obrera, etc. Marciano
Sigüenza Cama va morir el 6 de
novembre de 2001 a l'Illa de França (França) i
fou enterrat civilment a la seva
població natal.
Defuncions
- Ceferí Llop Estupiñà: El 9 d'agost de 1939 és afusellat al Camp de la Bota del Poblenou de Barcelona (Catalunya) l'anarquista i anarcosindicalista Ceferí Llop Estupiñà. Havia nascut el 16 d'agost de 1916 a Manresa (Bages, Catalunya). Sos pares es deien Manuel Llop i Pilar Estupiñà. Es guanyava la vida com adober i milità en les Joventuts Llibertàries i en la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Manresa. Quan el cop militar de juliol de 1936 entrà a formar part del Comitè Revolucionari de Manresa i després marxà voluntari al front. Arran del triomf franquista passà a França, però retornà aviat. Va ser denunciat per un company de feina i per un veí d'escala d'haver fet guàrdies com a milicià del Comitè Revolucionari de Manresa davant l'edifici del Casino, i d'haver participat en l'assalt del convent de les Dominiques. Detingut per l'exèrcit franquista triomfador, el 28 d'abril de 1939 va ser jutjat en consell de guerra sumaríssim d'urgència i condemnat a mort pel delicte de«rebel·lió militar». Ceferí Llop Estupiñà va ser afusellat el 9 d'agost de 1939 al Camp de la Bota del Poblenou de Barcelona (Catalunya) i el seu cos llaçat en una fossa comuna del Fossar de la Pedrera de Barcelona. La mateixa matinada del seu afusellament envià una carta a sa família on proclamà la seva innocència.
Ceferí Llop
Estupiñà (1916-1939)
***
- Kléber Nadaud: El 9 d'agost de 1943 mor a Lió (Arpitània) l'anarquista Kléber Nadaud. Havia nascut el 17 de setembre de 1895 a Cognac (Poitou-Charentes, França). Fou fill d'un ferrador i d'una cosidora de pantalons. Militant de la Federació Anarquista (FA) a París, el maig de 1920 va ser detingut, amb altres companys (Henri Delecourt, Marcel Petelot, Gabriel Lattes, Jean Laporte i Albert Doucet), i processat per «apologia de l'assassinat» d'Émile Cottin --anarquista que el 19 de febrer de 1919 va intentar assassinar senseèxit Georges Clémenceau, president del Consell de Ministres francès-- i per atiar els militars a la desobediència amb el cartell «Aux grévistes» (Als vaguistes), en suport a la vaga dels ferroviaris, i per la qual cosa va ser condemnat a quatre mesos de presó. Entre el 14 i el 15 de novembre de 1920 va ser delegat al I Congrés de la Unió Anarquista (UA) celebrat a París. També va ser responsable de la redacció de Le Libertaire dels números 100 al 157 (1920-1922). Va ser condemnat a tres penes de 13 mesos de presó cadascuna, però va ser absolt en l'apel·lació de la referent a la seva condició de secretari de redacció de Le Libertaire. Les altres dues penes van ser refoses en una sola d'un any de presó, que purgà a la Santé. Quan era a la garjola, envià una carta al II Congrés de l'UA celebrat entre el 26 i el 27 de novembre de 1921 a Lió. En 1924 va ser un dels fundadors, amb Charles Anderson, Lucien Hausard i Julien Content, del periòdic L'Idée Anarchiste, que publicà 13 números aquell any i que volia agrupar totes les tendències de l'anarquisme. Després del Congrés de la Unió Anarquista Comunista Revolucionària (UACR), celebrat entre el 30 d'octubre i l'1 de novembre de 1927 a París, congrés que generà una escissió que donaria lloc a l'Associació dels Federalistes Anarquistes (AFA), restà en l'UACR i esdevingué secretari de redacció de Le Libertaire. També arran d'aquest congrés, va ser nomenat responsable, amb Pierre Mualdès, de la Federació de l'Oise de l'UACR. En 1929 va ser el secretari del «Comitè de suport a Nèstor Makhno», que s'encarregà de recollir els fons per ajudar l'exiliat ucraïnès a França. En el Congrés de Tolosa de Llenguadoc de l'UACR, celebrat entre el 17 i el 18 de novembre de 1931, envià una carta d'adhesió. En 1934 ajudà Fernand Planche en la fundació del periòdic La Conquête du Pain,òrgan obert a totes les tendències de l'anarquisme. En 1928 havia estat admès en el Sindicat de Correctors de la Confederació General del Treball (CGT) i entre 1933 i 1937, i entre febrer i juny de 1940, formà part del seu Comitè Sindical; també durant tres mesos en fou el tresorer.
***
- Víctor Francisco
Cáceres: El 9 d'agost de 1976 mor a Vigo
(Pontevedra, Galícia) l'anarquista i anarcosindicalista
Víctor Francisco Cáceres. Havia nascut el 10 de
març de 1912 a Albalá (Càceres,
Extremadura, Espanya). Fill de pastors humils, va anar poc a l'escola i
a
partir dels set anys la va fer compatible amb les tasques als camps. En
1932 va
complir el servei militar a Melilla i rumià la possibilitar
de restar en
l'Exèrcit enquadrat en el Cos d'Enginyers, però
s'oposà a la primera temptativa
de cop d'Estat portada a terme el 10 de juny de 1936 i amb un grup de
soldats
lleials tancaren els oficials rebels a la sala on estaven reunits.
Durant
l'aixecament feixista de juliol de 1936, oposà
resistència, però va ser
detingut amb altres soldats lleials. Jutjat per«sedició», va ser condemnat a
dues penes de mort, commutades per 30 anys de presó.
Destinat a treballs
forçats, entrà en contacte amb militants de les
Joventuts Llibertàries i
esdevingué anarquista. A la presó de Melilla
realitzà el batxillerat i obtingué
el diploma de comptadoria comercial a Sevilla, a més
d'aprendre idiomes
(francès i anglès). En 1941 aconseguí
la llibertat condicional i retornà a
Albalá, on intentà muntar una escola,
però el projecte no reeixí ja que fou
denunciat per no tenir la titulació oficial requerida.
Després, amb sa mare,
marxà cap al nord de la Península, a Bilbao
(Biscaia, País Basc) i a La Rioja
(Briñas, Cenicero, San Felices, Haro), on
treballà en diversos oficis (netejant
vagons ferroviaris, en una fàbrica de
cel·luloses, fent grava en una pedrera,
etc.). A San Felices va fer classes als infants dels obrers,
però va ser
denunciat per la mestra del poble perquè «mai no
pronunciava el nom de Déu en
les seves classes». En 1947 es casà amb Aurora
Gamarra López. En aquests anys
milità activament en la Confederació Nacional del
Treball (CNT) i en l'Aliança
Nacional de Forces Democràtiques (ANFD). Va ser acomiadat de
la feina per fer
costat una aturada en l'empresa on treballava. Més tard
passà a Guipúscoa
(Pasaia i Errenteria), on va fer feina en diversos oficis (en una
fàbrica
d'alumini, descarregant els pesquers al port). Després d'una
breu estada a
Castañares de Rioja, s'establí en 1949 a Vigo
(Pontevedra, Galícia), on
treballà del que pogué (cobrador, peó,
comptable a les drassanes Vulcano) i
milità al costat de Dalmacio Bragado Ruiz i Guillermo Barros
Cela intentant
reconstruir la Federació Regional Galaica. A partir de 1956,
després d'un
viatge a França on s'entrevistà am Germinal
Esgleas, establí contacte amb
l'exili confederal i creà el Comitè Local de la
CNT de Vigo amb Saturnino
Barros Barros. En 1957, amb Jaime Garrido Vila, s'encarregà
de la CNT a Vigo i
participà en la creació de
l'organització unitària Front
Democràtic Juvenil (FDJ).
El juliol de 1960 va ser detingut, amb altes companys (Dalmacio Bragado
Ruiz,
Leopoldo García Ortega, etc.), i restà tancat
durant dos mesos per «organització
i propaganda il·legals». El 4 d'agost de 1962,
arran d'una vaga de solidaritat
amb els miners d'Astúries i en suport a les reivindicacions
salarials de les
drassanes de Vigo (Vulcano, Barreras, Reyman, Santo Domingo, Refrey iÁlvarez)
va ser novament detingut, amb Augusto Docampo Soto, i jutjat en consell
de
guerra el 23 de novembre d'aquell any a Madrid acusat de reorganitzar
la CNT;
condemnat a 11 anys i mig de presó, purgà la pena
als presidis de Carabanchel i
de Burgos. En aquesta última presó, on la CNT
estava força estructurada, exercí
el càrrec de secretari d'Organització durant
més de dos anys. El 23 de setembre
de 1965 va ser posat en llibertat condicional i, sense feina i
boicotejat per
la patronal, retornà a Vigo. El novembre de 1966
decidí exiliar-se i passà a
França per Barcelona (Catalunya). A finals de 1966
s'establí a Portèth de
Garona, a prop de Tolosa de Llenguadoc (Occitània), on es
guanyà la vida com a
peó de paleta i milità en la seva
Federació Local de CNT des de l'1 de gener de
1967. En 1968, després de la mort de José
Sanjuán, va ser nomenat secretari
general del Consell Nacional de Solidaritat Internacional Antifeixista
(SIA) i
entre 1969 i 1971 ocupà càrrecs
orgànics en la Comissió d'Alt Garona. En 1974
col·laborà amb el Secretariat Intercontinental
del Moviment Llibertari Espanyol
(MLE) en suport de la Revolució dels Clavells portuguesa i
en 1976 va ser
nomenat secretari de la Federació Local de la CNT de
Portèth de Garona. En
aquests anys milità en la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI). El maig de 1976
viatjà per Galícia (Vigo, Ferrol i la Corunya),
Madrid, La Rioja i Sevilla en
missió propagandística per rellançar
el sindicat. En aquesta última època
formava part del Comissió Internacional de Relacions (CIR)
de la FAI i era
secretari de la Federació Local de Portèth de
Garona. Trobem articles seus,
moltes vegades fent servir pseudònims (Ramón
de la Sagra, Justo, Sindo, Francisco
de la Montaña, Torvick),
en diferents publicacions llibertàries, com ara Boletín de la AIT, Boletín
Interno de la CIR, Cenit,CNT, Le
Combat Syndicaliste, Espoir,
etc.
També realitzà traduccions de
l'anglès, de l'italià i del portuguès
per a
aquestes publicacions. Víctor Francisco Cáceres
va morir el 9 d'agost de 1976 a
Vigo (Pontevedra, Galícia), quan es trobava en
missió orgànica, d'un vessament
cerebral i d'un atac cardíac afegit.
***
- Joan Mongay: El 9 d'agost de 1984 mor a Foix (País de Foix, Occitània) el militant anarcosindicalista Joan Mongay. Havia nascut en 1905 al Campell (Llitera, Franja de Ponent). Afiliat al Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona, lluità com a milicià durant la guerra civil. El febrer de 1939, amb el triomf feixista, passà a França. Va ser tancat a diversos camps de concentració i Companyies de Treballadors Estrangers (CTE). Durant l'ocupació alemanya de França, treballà al pantà de La Barre, on organitzà un nucli de resistència clandestina antinazi. Amb l'Alliberament va ser un dels principals animadors de la Federació Local de la CNT de Foix, on milità fins a la seva mort.
***
- Peter Neville: El 9 d'agost de 2002 mor al Regne Unit el pedagog, sociòleg i propagandista anarquista i pacifista Peter Neville. Havia nascut cap al 1923. La lectura dels escrits de Herbert Read, especialment el seu assaig Existentialism, Marxism and Anarchism (1949), el decantaren cap a l'anarcocomunisme. Professor d'educació i de sociologia, passà més de quaranta anys lluitant en els moviments anarquista i pacifista. Col·laborà en revistes de sociologia (The Journal of the Association for the Teaching of the Social Sciences, Current Sociology, etc.) i en nombroses publicacions llibertàries, com ara Anarchy,Freedom, The Raven i Total Liberty, tractant sobretot el tema del poder --era un especialista en Norbert Elias--, i pacifistes, com ara Peace News. Durant els anys noranta organitzà el Fòrum Anarquista de Londres.
***
- Sergio Costa: El 9
d'agost de 2004 mor a Milà (Llombardia, Itàlia)
el professor
i propagandista anarquista Sergio Costa. Havia nascut el 16 d'octubre
de 1947 a
Vigevano (Llombardia, Itàlia). A finals dels anys seixanta,
mentre era
estudiant i becari, entrà a formar part del moviment
llibertari. Com a membre
de Lotta Anarchica (Lluita Anarquista) i de la Federació
Anarquista Milanesa
(FAM), adherida a la Federació Anarquista Italiana (FAI),
realitzà diverses
tasques propagandístiques, com ara redactor del setmanari Umanità
Nova,
membre de la Comissió de Correspondència i de la
Comissió de Relacions
Internacionals, etc. Durant gairebé 30 anys
exercí de director d'Umanità Nova
i dels seus diversos suplements. També formà part
de l'Ateneu Llibertari de
Milà. Com a professor participà en les lluites de
l'ensenyança primària,
d'antuvi, en la Coordinamento Nazionale Lavoratori della Scuola (CNLS,
Coordinadora Nacinal de Treballadors de l'Ensenyament) i,
després, en la
Confederazione Italiana di Base (CIB) UNIcobas --fou el director de
l'edició
nacional del periòdic de la UNIcobas-- i en la
Unió Sindical Italiana (USI).
Malalt de càncer des de la primavera de 2003, Sergio Costa
va morir durant la
nit del 8 al 9 d'agost de 2004 a casa de sa companya Raffaella a
Milà (Llombardia,
Itàlia) i fou incinerat l'11 d'agost al cementiri de
Lambrate d'aquesta ciutat
en presència d'un centenar de companys, amics i familiars
--les seves cendres
van ser portades al cementiri de la seva ciutat natal.
Actualització: 09-08-13