Justícia, veritat i reparació

Divendres  19 van retornar a Maria de la Salut les restes dels assassinats durant la Guerra Civil; Joan Gual Puro, Jaume Gual i Miquel Salom Mio per rebre una sepultura digna. Un dia molt emotiu i estrany, ja que es mesclava l’alegria de culminar la feina d’anys i de molts voluntaris amb el dol de l’enterrament d’unes persones assassinades simplement per la seva condició d’afiliats a partits i sindicats d’esquerra.
L'obertura de la primera fossa de la Guerra Civil a Mallorca i el retorn de l'assassinat a ca seva només ha estat possible pel fet que era una fossa petita i per tant assumible econòmicament, la quantitat d'informació que es tenia sobre la seva situació, la feina altruista de desenes de voluntaris, la col·laboració de la Memòria Històrica de Mallorca i que era la batlessa de Sant Joan Catalina Gaià i del batle de Maria, Antoni Mulet.
Estam a una societat malalta quan encara avui en dia es permet que hi hagi milers de restes humanes d’assassinats tirades dins les cunetes o dins fosses comunes... Assassinats que haurien de ser dignificats, valorats i recordats. Després de més de trenta anys de democràcia Espanya segueix al marge del Tribunal Europeu de Drets Humans i de les Nacions Unides que han demanat en diferents informes que siguin les institucions i no les famílies o els voluntaris, les que facin la feina de recerca, localització i exhumació dels assassinats. Espanya és el segon país del món amb més assassinats en fosses, només superada per Cambodja i les autoritats judicials no participen en les exhumacions, com hauria de ser la seva obligació i no existeix cap registre oficial sobre els milers de fosses existents.
La llei de la Memòria històrica és una vergonyosa. Són les famílies, prèvia sol·licitud al jutge, les que han de costejar l’exhumació. Com va constatar Pablo de Greiff, relator especial de la ONU, al seu informe: “no s’ha establert una política d’estat en matèria de veritat, no existeix informació oficial ni mecanismes per esclarir la veritat. El model vigent de privatització de les exhumacions, que delega aquesta responsabilitat a les víctimes i associacions alimenta la indiferència de les institucions”. A més a més d'ençà que va pujar al poder el Partit Popular el 2011 el pressupost per a la llei ha estat anul·lat. En una democràcia normal aquest tema no seria una qüestió d’ideologies, ningú pot estar en contra de proporcionar pau personal als familiars dels assassinats que volen localitzar i recuperar les seves restes. En un país normal rebre un informe de l’ONU no favorable seria greu i intentarien donar-hi compliment... Espanya ja ha rebut dos informes desfavorables sense cap tipus de reacció per part de l’estat. .
La propera exhumació a Mallorca ha de ser amb una Llei de fosses comunes. El 2010, Memòria de Mallorca va signar un conveni amb el Govern Balear que va possibilitar la localització d’un total de 48 fosses repartides per Mallorca. Aquest conveni va ser absolutament ignorat pel govern del Partit Popular. Ara cal continuar la feina i dignificar, senyalitzar i contextualitzar totes les fosses comunes possibles. Cal obrir les fosses per poder tancar històries. Per sanar a una societat malalta cal justícia, veritat i reparació.

Fotografía de Moisés Bonnin