Com és sabut, la Conselleria d'Ordenació del Territori, dirigida pel Conseller Gabriel Company, ha preparat una Llei el Sòl per a les Balears. Les comunitats autònomes tenen plenes competències en ordenació del territori i urbanisme, i per tant poden regular aquesta qüestió completament. Existeix la Ley del Suelo estatal, la darrera de l'any 2007 -8/2007 de 28 de maig- (amb text refós de l'any 2008 -RD 2/2008 de 20 de juny-), que tot i tenir enl mateix nom, només pot regular els aspecte econòmics de l'urbanisme, fet que va quedar clar a la sentència del Tribunal Constitucional del 1998.
A Balears, com que mai s'ha fet una Llei del Sòl pròpia, som la única comunitat que fa servir la llei estatal com a llei pròpia, però no la del 2007, que com hem dit només regula aspectes econòmics, sinó la darrera que podia regular aspectes urbanístics, que fou la llei amb text refós del 1976 amb afegits puntuals de les lleis posteriors. Si això ha estat bo o dolent és difícil d'avaluar. Per una banda ens ha alliberat de figures com “l'agent urbanitzador” que ha fet estralls a altres zones de l'estat, però per altra banda, a aquestes alçades ja es clar que es necessita una llei actualitzada. Per això a la passada legislatura ja es varen fer dos esborranys, un per part del govern PSM-PSOE i l'altre per part de l'oposició d'UM, sense arribar cap d'ells a aprovar-se. El Govern ara ha redactat un nou esborrany que podeu consultar aquí.
Aquest esborrany es va enviar als ajuntaments per tal que hi poguessin fer aportacions. El batle ens va fer arribar l'esborrany i ens va donar un termini per aportar les suggerències que consideràssim oportunes. És d'agrair aquesta deferència després que ens queixéssim de les al·legacions al Pla d'usos de la Carretera Vella de Lluc, fetes sense consultar la oposició. Des del PSM varem estudiar la llei i varem redactar unes al·legacions (o suggerències, més ben dit, en aquest punt del procés). Aquesta és una feina àrdua que feim els partits de l'oposició, que precisa estudiar textos de vegades llargs i complicats, informar-se sobre el tema i recollir opinions per acabar redactant les al·legacions. A continuació adjuntam les al·legacions que varem proposar. Com que encara hi haurà temps per fer al·legacions en el tràmit d'exposició pública, estam oberts a rebre nous suggeriments i incorporar-los.
La mancança de regulació sobre el sol rústic deixa la Llei ben coixa, i a més, tanmateix no és cert que no afecti al sòl rústic. Li afecta en moltes determinacions que no són específiques del sòl urbà, com són els edificis fora d'ordenació o les obres subjectes només a comunicació prèvia, per posar dos exemples. A Pollença, amb el gran desenvolupament que ha tingut el sòl rústic, és ben necessari que es reguli aquest àmbit, per donar major seguretat jurídica als propietaris, i especialment als propietaris sense il·legalitats.
Per tant no es pot renunciar a incloure-hi el sol rústic. I dins aquest s'ha de regular regular de manera clara en quins casos es pot actuar i realitzar obres en els edificis existents en sòl rústic i amb quins criteris. La regulació que fan el Pla Territorial es vaga i massa interpretable.
També, entrant en el sòl rústic, s'hauria de regular millor el règim de les segregacions de finques.
En sòl urbà s'hauria de revisar l'aplicació dels “estàndarts” urbanístics -percentatges de zones verdes, vials, aparcaments, equipaments, etc.- (potser es deixarà per un reglament posterior que no sabem quan arribarà). L'aplicació de les zones verdes en les revisions de planejament és una font continua de problemes que els ajuntaments salven fent petites “trampes” si el Consell se les deixa fer. El càlcul de la capacitat de població, que incideix sobre les zones verdes i altres equipaments, s'hauria de poder fer de manera més realista.
No sembla encertat que s'inclogui com a responsable al redactor del projecte executat il·legalment. Els projectes només són declaracions d'intencions que, si s'escau, es registren esdevenint documents públics subjectes a veracitat. Si no és així el simple fet de fer un plànols o uns croquis que no es sap si després s'executaran o no, no ha de suposar que l'autor esdevingui responsable per una mala pràctica del promotor o d'un altre tècnic que dirigeixi l'execució de l'obra. En canvi sí que es podrien prendre mesures discipinàries amb els redactors de projectes que es registrin amb l'autorització del tècnic per obtenir llicència, contenint falsedats manifestes.
La necessitat de realitzar Inspeccions Tècniques als edificis de més de 50 anys no s'hauria de restringir a municipis de més de 25.000 habitants, ja que els riscos de l'edificació mal mantinguda són els mateixos independentment de la mida de la població.
Les sancions que proposa l'article 177 haurien de mantenir la proporcionalitat amb les obres executades. No és el mateix una gran il·legalitat que una obra més petita.
Respecte de la regulació de les obres menors que només necessiten declaració responsable, sembla que la norma és confusa. Primer les defineix clarament, resultant que no necessiten tècnic, amb una sèrie d'excepcions (per cert que entre les excepcions no s'hi inclouen les obres en edificis protegits patrimonialment, fet que sembla poc encertat). Però més endavant en fa una divisió entre les que sí necessiten tècnic i les que no. L'article 135 i el 139 es contradiuen. El tema hauria de quedar ben clar, ja que si no es pot caure en la picaresca de fer-ho passar tot com a obres que no necessiten llicència.
L'avantprojecte de Llei hauria de fixar de manera més clara els percentatges de cessions obligatòries i gratuïtes d'aprofitament, ja que els criteris per disminuir o augmentar-los són excessivament interpretables. Aquestes cessions s'apliquen en els casos de transformacions urbanes i creació de nou sol urbà, fet que té molta incidència en la zona de creixement de Pollença entre en Cecili Metel i la carretera.
A banda d'aquestes al·legacions, el grup parlamentari MÉS va presentar un bon grapat més d'al·legacions que podeu consultar aquí.
La Llei deixa fora del seu àmbit el sòl rústic, per tant a l'inmensa majoria del territori.
Al plànol en vermell i groc fort els sòls urbans i urbanitzables. La resta és sòl rústic.
