Es veu que ja no queden estius infinits i que els capvespres llarguíssims amb gust a salnitre ja són un bé escàs. Em comença a fer pànic mirar el calendari perquè el temps, que és la més inexacta i irregular de les mesures, torna petit petit. I no vull mirar el quadern dels propòsits i les intencions que tenia abans de començar l'esta a Menorca. Em costa dir vacances. Crec que aquesta paraula algú me la va robar fa uns mesos. Em sembla que el mes de juliol va ser productiu. I em fa l'efecte que el mes d'agost també ho serà. Amb tot, els dies ja han perduit aquell ritme lent que tenien quan encara no havia acabat de desfer la maleta. Ara ja ha començat el compte arrere. Ara ja no és infinit l'estiu com ho era el dia que vaig agafar l'avió per venir a fer l'estada aquí.
D'aquest estiu a Menorca m'enduré, com cada any, les llarguíssimes nedades a unes aigües que crec que no ens mereixem, encara que enguany hi havia més borms del que sol ser habitual. M'enduré, com cada any, les berenetes a la fresca, les xarrades amb els amics, l'assistència a actes de tot tipus: exposicions, recitals de poesia, el concert de Ja t'ho diré! M'enduré lectures plaents i lectures forçades. I m'enduré algun full de llibreta escrit a ma. I derrotes jugant al dòmino perquè encara no he assumit que si tenc quatre fitxes del mateix nombre no he de sortir amb el doble... I postes de sol de ciència ficció, sense photoshop i sense instagram i més xerrades i més converses i caminades pel meu poble que cada dia m'agrada més i encara no me n'he anat i ja el començ a enyorar.
De l'estiu a Menorca sé que també m'enduré enrabiades, com tota aquesta moguda perpetrada per la consellera d'educació del Govern Balear contra els professors i els directors dels instituts; com la del piròman entestat a cremar bona part del sud de l'illa; com la dels iots que buiden les sentines massa a prop de les platges com ara Son Saura i quan nedes et trobes sorpreses desagradables que suren a l'aigua; com la d'aquells que diuen que l'illa està massa protegida i que s'ha d'eixamplar la carretera i que s'ha de deixar construir on doni la gana als empresaris russos. Sempre estem igual. Sempre els mateixos arguments per justificar la construcció incontrolada.
I m'enduré més coses, d'aquesta estada que s'acaba. I segur que les aniré escrivint per aquí...