Uep!, què hi ha de bó?

Avui un article del nostre amic Mariano Moragues. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

La veritat que si un va més enllà de si mateix i mira el panorama socio-polític-econòmic, poquets són els que poden dir que les coses van bé, llevat d’uns quants que ja anaven en rauja abans de la crisi. És tan ferest el panorama que un s’atorrolla i queda mig entobiat perquè cada dia surt un nou atropellament que ens enfonsa més dins el desastre i no es veu portell de sortida. Si ens posam a fer la llista de reculades i desgavells d’aquests darrers anys, fa feredat .Vet aquí una mostra petitona, d’aquesta desveri.  Convé fer sovint un repasó del que anem vivint, per fer una anàlisi global.

A nivell polític: descrèdit absolut de la classe política; corrupció a balquena; cinisme, manipulació, mentides, embullar la troca...; domini del poder pel capital financer i la banca; partits finançats il·legalment amb comissions d’empreses que reben els grans contractes (una espècie d’impost “revolucionari” pagat per les empreses per tenir el “favors” del partit que governa); dictadura econòmica disfressada de democràcia; control polític del C. G. P. J. i del Tribunal Constitucional; escapollada de la democràcia i les autonomies amb lleis recentralitzadores; segons el CIS,  el 74% dels espanyols no es sent representat pels diputats del Congrés...

A nivell social- cultural: Un atur aborronador; pèrdua del estat de benestar; enfonsament de la classe mitjana; potejament dels drets dels treballadors i mort dels convenis col·lectius; desastre en el món educatiu, (fracàs escolar, lleis educatives absurdes, crispació a les escoles, reducció de recursos a la educació i a la investigació, a la cultura, elitització de la universitat...); desmuntatge del servi públic, universal i gratuït de la salut (copaguement, privatitzacions, exclusió d’immigrants sense papers, minva de llits, allargada de les esperes...); i retallades de molts de serveis socials... Els 5 darrers anys han desaparegut el 25% de les revistes culturals i han davallat les subvencions als actes culturals un 40%, a més de de repartir-se amb criteris ideològics; augment al 21% a totes les activitats culturals i davallada d’un 25% d’assistència als actes culturals; concepció ornamental de la cultura; desbarats lingüístics...

A nivell econòmic: Major enriquiment dels més rics, empobriment de la majoria de la població; rescat mil milionari dels bancs mal gestionats amb sous i liquidacions d’escàndol pels dirigents; hipoteques amb clàusules tramposes i desnonaments indecents; engany i estafa als més de 300.000 posseïdors de participacions preferents; competitivitat sobre la base de costos laborals baixos i salaris precaris, la eufemística flexibilitat laboral; privatitzacions que serveixen per engreixar els que ja van grassos, destruint el patrimoni col·lectiu i afavorint la concentració de la riquesa; pujada d’impostos a les grans majories amb l’IVA, revisió de les pensions pels treballadors sempre a la baixa; ERO’s i ERE’s a farfallons  i venga gent a badar la boca al vent...

Els fets canten i amb el cantar es coneix l’aucell. Ja me direu quin cantet fans els estornells que ens governen, davant aquest panorama que escarrufa? Escalivarem?

Tanta sort que el lema de campanya del PP deia: “Puedes confiar” Vaja una engallada! Ara ja es por saber “qui pets envia, merda espera” i qui es posa amb bèsties pot esperar coces. S’ha de ser masoquistes o més caparruts que el peix de xarxa per seguir votant a qui ens duen al desastre, ens prenen el pel i ens espampolen els duros a la descarada. Ja ens han tirat prou terra dins l’escudella!

   Mariano Moragues Ribas de Pina

Albercocs i cireres