Acaba el periple de la primera de les vint causes penals en les que està incurs Jaume Matas, no precisament de les peces més greus, i es confirma una condemna penal a l'ex-president... i vàries absolucions.
En una avaluació estrictament política, és impresentable que Jaume Matas, amb els fets declarats provats, i més enllà de la valoració que n'han fet l'Audiència de Palma, un vot particular del Suprem i la Sala del Suprem, surti en pla víctima ofesa, treient pit, per dir que jutges i fiscals s'han equivocat. El PP ens vol avesar a valorar les actuacions polítiques segons el sentit de les decisions judicials, i això no va així: hi ha actuacions polítiques que exigeixen responsabilitats sense que se'n derivin conseqüències penals, i fins i tot hi pot haver (més complicat, certament) que hi hagi condemnes judicials per iniciatives que un consideri ben raonables (pensem en l'exemple de la inhabilitació de Garzón per investigar els assessinats feixistes). Els fets són el que hem de valorar políticament.
Molts ja han fet la lectura de lo fundades que estaven les esperances de l'ex-Ministre en què el cas arribés al Suprem, i les diferències amb els casos d'UM, jo no m'hi recrearé; però, tot i el que ha sortit publicat avui, trob que ho paga recordar breument de què parlam:
1.- El cas Concurs.-
No hi ha dubte que suposa el canvi més rellevant de la sentència de cassació en no considerar-lo delictiu. Recordem-ho (a partir de fets provats): Jaume Matas vol contractar Antoni Alemany. Com que no és satisfactori fer-ho en base a factures menors, la contractació directa té limitacions i a Alemany no li interessa un contracte laboral per evitar incompatibilitats (reteniu aquesta motivació: evitar incompatibilitats), es veuen junts a La Lubina, i ideen un concurs “públic”.
El concurs es justifica perquè cal una assesoria externa especialitzada en mitjans, missatge i audiència, de fet, l'objecte és relació amb mitjans, política informativa i d'imatge corporativa; però, en realitat, tots saben que només es tracta de bastir la contractació d'Alemany a 4.000 € i pico mensuals, res a veure amb l'objecte oficial del contracte. Si volen un concurs públic per fer discursos o per fer el que fos que fes Alemany, així s'havia de plantejar obertament, i no es fa.
Però és que Alemany tampoc es vol presentar al concurs, per no figurar i per evitar incompatibilitats, així que decideixen convéncer un tercer de confiança. És Jaume Matas en persona qui parla amb Miquel Romero de Nimbus i el convenç (...). En el dinar de la Lubina es diu que s'ha de mirar d'evitar la concurrència i la mesa de contractació ha de ser amiga. S'hi nomena Dulce Linares i N'Umbert, polítics de confiança. Tanmateix, tot és tan ràpid i amanyat que només es presenta Nimbus. I, naturalment, guanya. Tota l'activitat consisteix, com havien quedat, a pagar Alemany, que no figura enlloc, i Martorell va firmant que es compleix l'objecte formal del contracte, sabent tothom que no és així. El contracte es prorroga: Alemany reb doblers 6 anys (2003, 2004, 2005, 2006 i 2007).
L'Audiència va considerar que el contracte era una pura simulació i un supòsit de varis delictes. El Tribunal Suprem creu que no hi ha cap delicte ni un. El vot particular és demolidor en favor de les tesis de l'Audiència de Palma. Torn dir que no entraré en si és un delicte o dos o tres o cap, però sí que afirm que la simulació (el frau) és evident i els motius per fer-lo no són precisament d'interès públic (així ho va entendre l'amo de Nimbus que fins i tot va tornar els doblers, una comissió sobre el que facturava Alemany -que ara recuperarà!-). Jaume Matas vol un resultat i quan no el pot obtenir, perquè és il·legal, diu que ho vesteixen com sigui, però que no li diguin que no. I ho fan.
2.- El cas contracte menor:
Els contractes a Antoni Alemany per reportatges i entrevistes que no es varen fer, i que és un apèndix natural de l'anterior, es ratifica en tots els termes.
Però ja a Palma només es feia responsable polític al Director General (Martorell), tot i que ell afirmava que ho féu perquè Matas li deia que no negués res a Alemany i tots sabien que era una contractació falsa per poder justificar un sobresou d'aquest. Complien la voluntat de Matas però Martorell i Alemany han comès delicte i Matas no.
3.- El cas subvenció.
Jaume Matas és condemat per tràfic d'influències en favor d'una subvenció a una agència balear de notícies d'Alemany. Justament per aquest cas, José Ramon Bauzá ja ha retirat el seu quadre de la galeria d'ex-presidents.
Alemany és condemnat perquè va imputar a la subvenció pública despeses del seu propi mitjà privat, libertaddigital.com.
De fet, el motiu de tota l'operació era finançar un mitjà proper al PP (en paraules de l'Audiència). En aquest sentit, tota l'operació de l'agència balear de notícies és políticament un frau per beneficiar el partit del govern i els seus valedors (el PP que acusa als altres de repartir doblers a "amics" com ara l'Institut d'Estudis Catalans!).
Això no obstant, l'Audiència no va condemnar a tornar els doblers a l'agència de notícies perquè no havia quedat acreditat qui havia gastat què. Però, malapler amb aquesta conseqüència, deixava clar que eren ingressos irregulars i instava el Govern a moure's per recuperar els doblers.
El Govern no ha mogut un dit, tot i les reiterades demandes que li hem fet en aquest sentit. Per què Bauzà i Gómez no exigeixen el retorn dels doblers quan ha quedat judicalment acreditat que no es corresponen amb l'objecte de la subvenció? Ho justifiquen en què la sentència no era ferma (la presumpció d'innocència, etc), quan, en aquest aspecte, no havia estat recurrida. Ho reiterarem. Ara no tenen excusa.
(si en voleu més precisions, posau al cercador "agència balear de notícies" sortirà una polèmica amb un dels que hi feren feina per Alemany, l'actual diputat del PP Antoni Camps, al seu blog hi trobareu els seus arguments -insults inclosos-).