A principios de la década de los sesenta, el Borne era todavía el gran paseo de Palma. Allí estaban las grandes terrazas donde iba una gran cantidad de gente a ver y a ser visto. La Granja Reus, el Bar Bosch, el Oriente, el Formentor, el Antonio, Miami eran lugares de encuentro. La apertura del Paseo Marítimo hizo que fueran poniéndose de moda establecimientos más lejanos: el Pesquero, el dique del Oeste, y el Borne quedó abandonado. Aún persistía un antiguo casino: La Veda, pero ya sin fulgor.
He buscado alguna imagen del Borne en épocas anteriores y sólo he encontrado el cuadro de Joan Bauzà (1844 - 1915), "Es Born a l'horabaixa" en que podemos ver un Born con unas farolas centrales y con poca gente.
Joan Bauzà: "Es Born a l'horabaixa"
Santiago Rusiñol nos habla del Borne en el texto "Casinos", aunque más que hablar del paseo, nos presenta un estilo de vida, yo creo que muy generalizado, de ver pasar el tiempo. Me pregunto si podrían encontrarse textos (y cuadros) que trataran lo que eran esos lugares de encuentro. No sé si habría textos sobre el tema, pero, aunque fuera el único, conviene recordar este texto sobre el Borne de Palma.
Els casinos
An aquesta illa de Mallorca degut a son clima meravellós hi van bé els ametllers, els albercocs, les oliveres i les figueres. A Palma hi van bé els plàtans, els oms i les acàcies, però lo que hi va millor són els casinos.
Aneu seguint el Born i a cada banda en veureu a cada dos cases.
Santiago Rusiñol: "El torrent de Fornalutx" (1904)Aquests casinos, quasi tots ells tenen els balancins a l'acera. A dintre hi deu haver billar, sala de tresillo, biblioteca, tot lo que hi sol haver an els casinos, però tot això és de més a més. Els casinos, aquí, es funden per això per tenir sitials a l'acera.
Els socis hi seuen tota la tarda. Arrenglerats a tot lo llarg de la façana de les cases, se'ls veu seient sense fer res més. Quasi no parlen, quasi no llegeixen, no s'acaloren, no discuteixen. En altres ciutats que havem visitat, els que seuen prenen xacolata, o vermut, o absenta o patates cuites. Aquí no en tenen necessitat. Aquí prenen illa i res més.
Aquesta illa té tan bon clima que n'hi ha prou de pendre- la an ella, i el pendre-la és una cosa que el pobre que no l'ha provada no sap lo que és, per més que li expliquin. El pendre illa és no tenir fret ni calor, ni picor ni angoixes. Es respirar aquest blau del cel que és fet d'estracte de claror: és omplir-se els pulmons de salut, és endormiscar-se estant despert, és oblidar tot lo del món, és sentirse viure poc a poc. Al Brasil l' atmòsfera és tan bona que diu que hi ha uns ocells an els boscos, que per viure bé sols fan una cosa, obrir la boca i anar respirant. Els socis de tots aquests casinos, ni la boca tenen d'obrir.
El benestar d'aquesta terra entra per tots els sentits. N'hi ha prou de seure unes quantes hores (i ho sabem per experiència) i un queda com auto-corprès. Unes quantes setmanes de Born maten totes les neurastènies.
Perquè des d'aquí sense consultar, se sap lo més ímportant gue passa a la illa de Mallorca. Per les campanes que van tocant, amb una constància exemplar, se sap les hores gue queden en aquest món de misèries, per a esperarles gronxant-se; per les notes gue van passant les que encara queden per casar, i les que han enviduat aguells dies; per la sirena que udola al lluny, el vaixell que surt aquella tarde, i res més... res més val la pena. La pau aquí és definitiva. Horaci s'hauria fet soci d'un d'aquests casinos de seure, i Fra Lluis hi hauria fet estada gaudint «la descansada vida».
Santiago Rusiñol: "Pins de mar" (1904)Aquí els cotxes no fan remor (sembla gue vagin de puntetes). Aquí els carros semblen dur sabates per a no pertorbar els seients; el sol és frescal i l'ombra és tébia Aquí la gent passa suaument per a no desvetllar els socis malalts; aquí és on En Ramón Lull hauria escrit ses «Contemplacions».
I tot això per un duro al mes.
«Benaventurats els que seuen» hauria dit Jesucrist an el sermó de la muntanya, si hagués estat a Mallorca. D'ells serà el regne de la glòria perquè no hauran dut pressa a arribar-hi.
Xarau
Santiago Rusiñol: Els casinos (La Esquella de la torratxa, 20 de junio de 1919)
Aunque no estén relacionados con el tema, recojo algunas imágenes de los cuadros de Rusiñol.