Avui dematí he estat a IB3 Ràdio, hem polemitzat amb el PP sobre urbanisme (arran de la magnífica notícia de la sentència sobre el macrohotel de Sa Ràpita): els arguments del desenvolupisme contra els de l’ecologisme, com els darrers trenta anys. Deia el PP que sempre estam en contra de tot (si vol dir d'urbanitzar el litoral, té raó) i que la construcció dóna feina, mentre que protegir comporta indemnitzacions, etc, etc. Deja vu. Com a mínim un debat que, avui, tenia la virtut de deixar clar l’enfrontament de dos models urbanístics a Mallorca.
El que resulta grotesc, intolerable, és que el PP intenti promoure la urbanització de Sa Ràpita al·legant que tots els grups hi estaven d’acord i que, per tant, només s’havia de “corregir un error” del Pla Territorial. Això és una mentida grollera, absurda, i així ho ha corroborat una sentència judicial, una sentència que condemna en costes al Consell. Però al PP amb sentències... Ells tornen a la tesi insultant, insultant no només als afectats directament, sinó a la intel·ligència dels ciutadans, que corregeixen un error, i ho duran al Tribunal Suprem; i ja ho dic ara: el Consell (és a dir, els ciutadans) tornaran haver de pagar les costes, les brostes i tots els tests romputs. Mentrestant, els promotors, gosaran urbanitzar amb aquesta “seguretat jurídica”?
El PP afirma que allà on el Pla Territorial diu que Campos pot créixer 2 hectàrees tots els grups (tret d'UM) volíem escriure 21. Si posau Sa Ràpita-Es Trenc en el cercador d’aquest blog, hi trobareu prou dades per aclarir que no hi hagué cap error, que el 2 era un 2, així com una breu història de l’oposició del PSM en aquesta urbanització durant 30 anys. No hi ha errades en la classificació del vorera de mar de Mallorca: són molts els ulls que ho vetllen. Només ens falta dir-ho cantant: Nada, nada de esto fue un error.
Tanmateix, la cerimònia de la confusió continua. Avui algun mitjà deia que Mauricio Rovira “recordava” que el PSM havia votat a favor de la urbanització. Per l’amor de Déu! El PSM mai ha votat aquesta urbanització, al revés, ha votat reiteradament en contra i n’ha promogut la desclassificació (avui davant els tribunals).Després he vist el comunicat de la nostra agrupació de Marratxí contra el creixement excessiu i recordant la nostra oposició a alguna dels desenvolupaments que s'hi preveuen. I m'han convidat a anar diumenge a celebrar la preservació de Cala Blanca, a Andratx, tot advertint que el PP anuncia que ho vol tornar declarar urbanitzable (en part). Hem parlat de com actuar davant els darrers moviments a Ses Fontanelles, mentre, a Menorca, Company diu que són els polítics proteccionistes els que haurien de pagar, amb el propi patrimoni, els costos d'haver protegit. El nostre dia a dia, vaja.
Naturalment, hi ha qui trobarà la nostra feina insuficient, o poc clara, sobretot quan no té èxit, i, certament, no sempre hem guanyat. Ahir parlava de la Torre de Canyamel perquè vaig trobar oportú recordar les vicissituds d'aquesta promoció. Jo ja n'he dit el que trobava que hi havia de dir (i si hi hagués cap error, el corregim), potser hi faltava, i ho dic ara, que les declaracions del nostre cap de llista, publicades fa uns dies, poden haver conduit a confusió sobre el posicionament, tot i que, francament, pens que resulta prou clar si un repassa els comunicats de tots aquests anys emesos per la pròpia agrupació local. En tot cas, tot el meu respecte i suport als qui viuen aquestes polèmiques en la trinxera local.