Anarcoefemèrides
del 16 de juliol
Esdeveniments
- Surt Il Libertario: El 16 de
juliol de 1903 surt a La Spezia (Ligúria, Itàlia)
el primer
número del setmanari Il
Libertario. Giornale Anarchico, dirigit
per
Pasquale Binazzi i Petroni Carlotta Zelmira. Patirà
nombroses vegades la
repressió de les autoritats (judicis, segrests, suspensions)
i el 29 d'octubre
de 1922 la impremta en serà destruïda per un
escamot feixista. Va publicar 866
números bàsicament de crítica al
militarisme, al clergat, al reformisme
socialista, al capitalisme, al parlamentarisme, al clientelisme, al
feixisme,
etc.
***
- La CNT-FAI demana armes: El 16 de juliol de 1936 els anarcosindicalistes de la puixant Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de Barcelona (Catalunya) demanen sense èxit a Lluís Companys, president de la Generalitat catalana, organitzar la distribució d'armes als treballadors per fer front a l'amenaça d'un imminent cop d'Estat militar. El Comitè d'Enllaç amb la Generalitat estava compost per Diego Abad de Santilla, Joan García Oliver i Francisco Ascaso, per la FAI; i Buenaventura Durruti i Josep Asens, per la CNT. La Generalitat de Catalunya no només no va donar armes, sinó que va requisar totes les armes que va trobar als militants llibertaris que feien guàrdia a les casernes. Diego Abad de Santillán va arribar a dir que «si els polítics temen el feixisme, encara temen més el poble en armes».
Naixements
- Slave Merdzanov: El 16 de juliol de 1876 neix a Karnobat (Burgas, Bulgària), que aleshores formava part de l'Imperi Otomà, el guerriller i revolucionari anarquista macedoni Svetoslav Txanev Merdzanov, més conegut com Slave Merdzanov --també citat com Slav Merdjanov. Quan encara estudiava a l'institut de Ruse, gràcies a la influència del llibertari Varban Kilifarski, s'adherí al grup anarquista d'aquesta ciutat del Danubi i no acabà els estudis secundaris. Després de treballar un temps en una notaria, marxà a Ginebra (Suïssa) per estudiar Dret, però no es matriculà i entrà a formar part de l'anarquista «Cenacle de Ginebra», fundat en 1898 per Petar Mandjoukov i estretament relacionat amb el Comitè Revolucionari de Macedònia. Arran de la decisió del Cenacle de consagrar-se a la lluita per l'alliberament de Macedònia del poder turc, marxà a Tessalònica. En 1899, amb Mandjoukov i Petar Sokolov, formà part del grup guerriller de Gotsé Deltxev, adscrit a l'Organització Revolucionària Interna de Macedònia (ORIM), que actuà a les zones muntanyenques de Pirin, Òrvilos i Falakró. En 1900 arribà a Constantinoble on creà el grup anarcoterrorista «Els Barquers» i, sempre amb Mandjoukov i Sokolov, participà en la preparació de la voladura del Banc Imperial Otomà de Constantinoble, per la qual cosa foradaren un túnel sota l'oficina bancària. Aquest grup també preparà un atemptat contra el soldà Abdul Hamid II i contra la Companyia de Tabacs de Constantinoble. El juliol de 1901 formà un nou grup d'acció amb la participació de cosacs revolucionaris armenis i partí a la zona d'Adrianòpolis, on es dedicà a segrestar membres de l'alta burgesia turca. Després de segrestar Nuri Bey --fill de Mustafa Dertli Chiflik, ric propietari d'Adrianòpolis--, el grup tingué un enfrontament armat amb l'exèrcit, Sokolov i altres dos membres del grup resultaren morts, així com Nuri Bey; Merdzanov sortí greument ferit i fou capturat amb altres dos militants. Després de terribles tortures, els sobrevivents van ser condemnats a mort. Slave Merdzanov, i els seus companys, van ser penjats el 27 de novembre de 1901 a Adrianòpolis, actual Edirne (Turquia). Moments abans de morir, pronuncià un curt discurs en turc que acabà amb «Visca la llibertat! Visca l'anarquia!». En un parc del seu poble natal de Karnobat s'aixecà un monument en la seva memòria.
***
- Juan Gandulfo
Guerra: El 16 de juliol de 1895 neix a la hisenda Las
Vacas, a Los Vilos
(Petorca, Xile) –actualment pertany a la regió
xilena de Coquimbo– el metge anarquista
Juan Gandulfo Guerra. Fill d'una família benestant de
Viña del Mar, sos pares
es deien Salvador Gandulfo, enginyer, i Sofía Guerra. Va fer
els estudis
primaris a l'Escola O'Higgins de Viña del Mar i
després seguí humanitats en el
Liceu de Valparaíso. Més tard estudià
medicina a la Universitat de Xile,
ocupant un dels primers llocs de la seva promoció, acabant
la carrera en 1920,
encara que no pogué llicenciar-se fins l'any
següent, a causa de la persecució
i l'empresonament que patí en aquesta època. Quan
era estudiant de medicina
realitzà nombroses làmines a colores de gran
qualitat artística sobre biologia
i histologia que van seguir utilitzant-se fins a la dècada
dels anys cinquanta.
També en la seva època d'estudiant
entrà a formar part del moviment anarquista
i anarcosindicalista i col·laborà en diverses
publicacions, com ara Claridad,òrgan de la universitària Federación
de Estudiantes de Chile (FECH, Federació d'Estudiants de
Xile), Juventud o Verba
Roja, on manifestà les seves idees
llibertàries fent servir
diversos pseudònims (Iván,Juan Guerra, etc.). En 1918
fundà, amb
els seus diners, la impremta Numen –inspiració,
en llatí–, dedicada a la publicació de
llibres i fullets anarquistes i lloc de
trobada entre els estudiants i els obrers anarcosindicalistes de la
Universitat
Popular José Victorino Lastarria, centre d'ensenyament
nocturn per a obrers i
on s'impartí ensenyament primari i secundari
clàssic. L'abril de 1920, quan
presidia el Centre d'Estudiants de Medicina, va ser empresonat per
desacatament
al president de la República Juan Luis Sanfuentes
Andonaegui, ja que havia
declarat la seva incapacitat absoluta per a resoldre els problemes
nacionals;
en el judici va ser defensat per Carlos Vicuña i
l'acusació va ser desestimada.
Poc després, el 29 d'agost de 1920, va ser novament
empresonat com a
representant de la FECH per criticar el moment polític
d'aleshores i per
propiciar l'enteniment amb els obrers, romanent en una garjola de la
penitenciaria de Santiago 98 dies. L'experiència
carcerària el deixà fortament
impressionat, ja que fou tancat juntament amb els presos«comuns». En aquestaèpoca entaula una estreta amistat amb el poeta Pablo Neruda.
Conegut per la
seva militància llibertària, li costà
entrar a fer feina en un hospital, però
finalment entrà a treballar a l'Hospital Arriarán
i, després, a l'Assistència
Pública. Fou un dels impulsor del Policlínic
Obrer, creat per la Unió Local de
la Secció Xilena del sindicat anarcosindicalista Industrial
Workers of the
World (IWW, Treballadors Industrials del Món), que
s'inaugurà l'11 de juny de
1923 i es perllongà fins al novembre de 1927, quan el
Policlínic deixà de
pertànyer a
Juan Gandulfo
Guerra (1895-1931)
***
- Joan Montoliu del Campo:
El 16 de juliol de 1911 neix a Vila-real
(Plana Baixa, País Valencià) l'anarcosindicalista
Joan Montoliu del Campo. De
molt jove marxà a Catalunya i
s'instal·là al barri de Santa Eulàlia
de
l'Hospitalet de Llobregat, on s'afilià al Sindicat
d'Escombriaires de la
Confederació Nacional del Treball (CNT).
Participà en les lluites de carrer
(assalt a la caserna de l'Hospitalet) de juliol de 1936 i fou un dels
organitzadors i responsable de la col·lectivitat de neteja
pública de
l'Hospitalet de Llobregat. Després s'allistà i
lluità al front d'Aragó fins al
final de la guerra, destacant en la batalla de Belchite on
comandà un batalló
confederal. S'exilià a França durant la Retirada
i en 1940 fou tancat al camp
de concentració d'Argelers. Després fou enviat a
una Companyia de Treballadors
Estrangers (CTE) per fer feina en la construcció de la
pressa de l'Aigle. En
1942, després de l'ocupació de la zona lliure,
organitzà, en contacte amb la
resistència francesa, el maquis confederal del Pic Violent,
que estava format
per quatre grups de 15 homes cadascun. Aquest maquis, que pertanyia a
la XIII
Regió Militar de les Forces Franceses de l'Interior (FFI),
efectuà nombroses
accions de sabotatge. Com a tinent de les FFI, participà en
els combats
d'alliberament fins al 31 d'octubre de 1944, quan els maquisards de les
FFI
s'integraren en l'Exèrcit regular francès.
Després de l'Alliberament milità
infatigablement en el Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i en la CNT de
l'Exili. Visqué a Rouen, on reorganitzà la seva
Federació Local de la CNT en
l'Exili, i a París, fins al 1972, treballant de paleta. En
1947 fou delegat de
Rouen al Congrés de la CNT-MLE celebrat a Tolosa de
Llenguadoc. Ocupà la
secretaria de la Federació de la CNT parisenca i en fou
membre del Comitè de
Relacions de la Zona Nord (París-Normandia). Va ser membre
del Comitè de Gestió
del nou local confederal del carrer parisenc de Vignoles.
També fou secretari
de la Regional Pirineus-Aude. Col·laborà
activament en Solidaritat
Internacional Antifeixista (SIA) i fou membre de la
Federació Anarquista
Ibèrica (FAI). Va ser molt conegut i estimat pels joves
militants de
l'Organització Revolucionària Anarquista (ORA).
Devot de la llengua catalana,
cada any s'encarregava, amb Roque Llop, de col·locar la
parada de llibres que
es muntava en el míting commemoratiu de la
Revolució espanyola que se celebrava
a la Gran Sala de la Mutualité de París. A
començaments dels anys setanta fou
nomenant secretari de la Federació Local de la CNT de
París i també fou
administrador de Le Combat Syndicaliste. A finals
de 1972, jubilat
anticipadament per un accident laboral i per problemes coronaris,
s'instal·là a
Perpinyà, on fou nomenat secretari de la Regional dels
Pirineus Orientals-Aude
de la CNT. A començaments d'agost de 1975 assistí
com a delegat de la CNT en
l'Exili al Congrés de Marsella, però
l'hagué d'abandonar per una crisi
cardíaca. Dies després, el 6 d'agost de 1975,
Joan Montoliu del Campo va morir
a l'hospital de Perpinyà (Rosselló, Catalunya
Nord).
***
-
Franco Serantini:El 16 de
juliol de 1951 neix a Cagliari (Sardenya) el militant anarquista
Francesco
Serantini.
Abandonat en un reformatori, és adoptat per una
família sense fills, però quan
mor la mare adoptiva tornarà a la beneficència.
En 1968 és enviat a l'Institut
d'Observació de Menors de Florència que el
destinarà a l'Institut de Reeducació
Pietro Thouar de la plaça Sant Silvestre de Pisa en
règim de semillibertat --hi
havia d'anar a dinar i a dormir. En 1971 s'integrarà en el
grup anarquista
Giuseppe Pinelli alhora que estudia comptabilitat. El 5 de maig de 1972
va
participar en la concentració antifeixista convocada per
Lotta Continua a Pisa
contra el míting del diputat Giuseppe Niccolai del feixista
Moviment Social
Italià (MSI). La concentració és
atacada durament per la policia i durant una
de les càrregues, Franco és detingut prop del riu
Arno, a l'alçada del passeig
Gambacorti, i és apallissat salvatgement. Després
de portar-lo a la caserna
dels carrabiners és tancat a la presó pisana de
Don Bosco, on l'endemà serà
interrogat i ficat en una cel·la d'aïllament. Dos
dies després de la detenció,
el 7 de maig de 1972, Serantini serà trobat sense constants
vitals a la seva
cel·la i mor a les 9.45 poc després de ser
traslladat al Centre Clínic de la
presó de Pisa (Toscana, Itàlia). Els seus
funerals, dos
dies després, seran una gran
manifestació popular.
Manifestació antifeixista (Pisa, 5 de maig de 1972)
Defuncions
- Pierre Desgranges:El 16 de juliol de 1898 mor a Velafranche (Arpitània) el militant anarquista Pierre François Desgranges, també conegut com Grange. Havia nascut el 10 de juny de 1865 a Velafranche (Arpitània). Com son pare, François Desgranges, i son germà gran, Victor Joany, va treballar en una fàbrica d'escombres i va militar en el moviment anarquista de Velafranche. A començaments de 1890 es va instal·lar a Lió i el setembre de 1894 es va casar amb Marie Canova, debanadora amb qui vivia. Va viure a diversos barris lionesos (Brotteaux, Lafayette, Vieux Lyon, etc.) i les seves activitats van atreure l'atenció de la policia que va escorcollar ca seva diverses vegades entre 1892 i 1893. Arran d'un escorcoll l'1 de gener de 1894 i en virtut de la Llei del 18 de desembre de 1893 va ser empresonat acusat de participar en una associació de malfactors, però va ser alliberat per manca de proves set dies després. Encara va ser novament escorcollat el 6 de juliol de 1894. Va estar relacionat amb Louise Michel, amb Sébastien Faure i amb Jean Grave. El 27 de desembre de 1891 va ser membre fundador a Brotteaux del grup«La Jeunesse Antipatriote» i va encarregar-se amb altres companys d'organitzar la manifestació del Primer de Maig de 1892 que volia que fos violenta. El febrer de 1892 va fundar el grup anarquista «Les Ennemis de toute candidature» i va freqüentar les reunions del grup «Ni Dieu, ni maître», instal·lat al carrer Mail del barri de La Croix-Rousse de Lió. Durant les eleccions legislatives de 1893 va realitzar actes de la candidatura abstencionista. Cap al 1896 va intentar coordinar les accions dels diversos grups anarquistes dispersos a Lió i va proposar, sense èxit, la constitució d'una societat estable que actuaria com a cobertura legal per facilitar les reunions i les conferències. En aquestaèpoca va intentar, amb el suport del «Cercle de l'Égalité», fundar una biblioteca anarquista i va participar, juntament amb Sébastien Faure, en una activa campanya abstencionista. Més tard va projectar la creació d'una revista internacionalista lionesa, La Jeunesse Nouvelle, que amb perseverança i amb l'ajuda econòmica de subscriptors va aconseguir llogar un local que va servir alhora de sala de reunió i de seu de la revista. Només van sortir tres números, entre el 5 de desembre de 1896 i el 6 de febrer de 1897, i van col·laborar, entre altres, Bordat, Augustin Hamon, Lempol, Loys Dormain i Henri Perceval. El 18 de maig de 1897 va abandonar Lió i es va instal·lar a casa de son germà Victor a Velafranche. L'abril de 1898 va caure greument malalt i després d'una estada a l'hospital de Lió va ser novament portat a l'hospital de Velafranche on morí.
***
- Félix
Sipán Benebé: El 16 de juliol de
1940 es afusellat a Osca
(Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista Félix
Sipán Benebé. Havia nascut cap al
1914 a Osca (Aragó, Espanya). Afiliat a la
Confederació Nacional del Treball
(CNT), regentà un bar a Osca. El setembre de 1936, durant la
guerra civil,
desertà de l'exèrcit franquista.
Després ingressà en el Cos de Tren de la 127
Brigada Mixta (28 Divisió Ascaso). Al final de la guerra fou
detingut a la
Ciudad Lineal de Madrid. L'abril de 1939 fou empresonat a Osca. Jutjat,
fou
condemnat a mort i executat.
Actualització:
16-07-13