El PEN Català va atorgar, divendres passat, el V premi Veu Lliure a Dessale Berekhet, escriptor d'Eritrea, un país que té el dubtós honor de ser el darrer del món, al costat de Corea del Nord, a l'índex de llibertat de premsa que elabora Reporters Sense Fronteres. Dessale, que ara viu acollit a la ciutat noruega de Bø, va emocionar els que el varen escolar, a Lloseta i a Maó, llegint textos propis i dels seus col·legues desapareguts, empresonats o exiliats.
Amb motiu de la concessió del premi també ens va visitar Bàssem al-Nabrís, poeta palestí que viu acollit a Barcelona, en el marc de la xarxa ICORN de ciutats-refugi per a escriptors. Bàssem és de Gaza i fuig alhora de l'ocupació israeliana, amb les seves operacions militars de cada parell d'anys, i del govern totalitari de Hamàs.
Dedicar una part del temps lliure a coses com el PEN suposa privilegis tan grans com el de compartir estones amb persones que enfronten les pitjors atrocitats amb coratge exemplar i amb una presència d'ànim que de vegades nosaltres no tenim per a coses infinitament més irrellevants.
Aquí els teniu, o aquí ens teniu.
I aquí una mostra de la bellesa diversíssima de les maneres humanes de posar els sons de la parla damunt un paper: un poema en llengua tigrinya, que és una de les llengües d'Eritrea i que fa servir l'alfabet Ge'ez.
Clik here to view.
