Carnets de Ciutadella. En Pau Faner al Roser

Un bon quadre no és el que està pintat amb perfecció, i un bon llibre no és el que està escrit de manera correcte. Un bon quadre o un bon llibre són els que reflecteixen les pors, les frustracions, els anhels... de l’autor; i són bons si són capaços de provocar sentiments i contradiccions als lectors o als espectadors. No és textual, però més o menys així s’expressava anit en Pau Faner a la presentació de l’exposició antològica a la Sala del Roser de Ciutadella. Allà hi ha el Pau més surrealista, el que diu que s’ha passat la vida imaginant vides i móns i situacions, molt abans de pintar, molt abans d’escriure. Diu que passejava per Ciutadella i que es permetia la llibertat de fantasiejar. També quan és a Venècia viu la segona vida que és la imaginació. Dues vides simultànies, però sense confondre mai fantasia amb realitat. Sempre imaginant móns màgics o reals que caben dins aquest món que habitam.

A la mostra del Roser , oberta fins ben entrar el mes d’agost, hi ha quadres, però també hi ha literatura. Hi ha tots els llibres en diverses edicions i traduccions i tots els guardons. I només comptant el nombre de fabiols de plata o de bonze o d’or, i la medalla de la ciutat, podem pensar que en Pau Fan er és el ciutadellenc més ciutadellenc que hi ha hagut mai. I tenim la sort de conèixer-lo. La sort de llegir i aprendre amb la seua obra i viatjar i viure dins els móns que ell ha imaginat perquè nosaltres els habitem i els tornem a imaginar. Hi ha manuscrits com ara el dels Contes Menorquins, el primer llibre publicat a instàncies de Francesc de Borja Moll l’any 1972 i que enguany ha estat reeditat. I també hi ha la carota d’en Pepe Torrent Vivó pintada i escrita per

Personalment no coneixia gaire l’obra pictòrica de Pau Faner. Havia vist algun quadre reproduït en alguna revista quan es parlava de la seua doble faceta artística. Vistos així, tots junts, un al costat de l’altre, al Roser, he pensat que sí, que és clar, que en Pau pinta així perquè escriu així... o a l’inrevés... Està claríssim que són l’obra d’un home lliure que viu i crea perquè té la capacitat de fantasiejar.