Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

Intervenció a l'acte d'homentage organitzat per l'STEI a en Sebastià Serra

0
0
Normal021falsefalsefalseCAX-NONEX-NONE

 

Bon vespre a tothom i gràcies per acompanyar-nos en aquest acte de record i homenatge a en Sebastià.

Avui vespre hi haurà companys de l’STEI que parlaran, sobretot, del Sebastià sindicalista, de l'home compromès amb la lluita pels drets socials, polítics i nacionals d’aquest país nostre. Na Margalida i jo us parlarem del company i amic, ja que de tots és conegut que la nostra relació amb en Sebastià anava més enllà del sindicat.

Vaig conèixer en Sebastià el juliol del 2002 quan me vaig afiliar a l’STEI. Va ser una amistat a primera vista (allò que es diu haver-hi química entre dues persones que s’acaben de conèixer), encara que no ho vaig percebre del tot fins vuit mesos després, quan, a una manifestació contra la guerra d’Iraq, una dona se’m va acostar i em va demanar si jo era en Xisco Ramis. Era na Mercè, la seva dona. Em va dir que el 25 de març, en Sebastià feia els cinquanta anys i que li preparava una festa sorpresa, a Can Morro, amb la família i els amics més íntims; i que trobava que m’ho havia de dir perquè des de feia uns mesos en Sebastià només li parlava d’un tal Xisco.

 


 

Des d’aleshores per jo Can Morro és sinònim d’amistat. Al voltant de na Mercè i d’en Sebastià es va anant construint un grup d’amics que al llarg d’una dècada s’ha convertit amb una segona família. Amb l’aparició del whatsapp es va batiar amb el nom de Grup de Can Morro, tot i que, en un principi, els únics que no en formaven part eren els amfitrions, perquè les noves tecnologies encara tardarien un temps a arribar a les seves vides. És per això que avui vull compartir aquest moment amb ells, perquè entre tots ens hem donat suport per afrontar aquests moments tan durs.

Gràcies, Mercè i Aurora, Magí, Joana Lluïsa i Jaume, Caterina i Miquel, Marta i Dani, Joan Antoni i Teresa, i a les seves filles (les nostres nebodes), Marina i Aina.

La millor definició que he sentit d’en Sebastià la va fer na Mercè, quan a l’acte d’homenatge que li va fer el PSM, va dir d'ell que era, sobretot, un home feliç. Això era ben cert, però a més, en Sebastià irradiava la seva felicitat a tots aquells que l’envoltaven.

Qualsevol motiu era bo perquè en Sebastià fes una convocatòria al voltant d’una taula plena de bon menjar i de millor beure: perquè jugava el Barça, perquè per TV3 deien que faria neu a quotes baixes de la Serra de Tramuntana i Can Morro està a 300 metres, perquè era la nit de Sant Llorenç i, com cada any, havíem de veure la pluja d’estels o, simplement, perquè havia passat pel Mercat de l’Olivar i les gambes estaven d’oferta i ens volia fer una paella.

Ara en Sebastià ja no és físicament entre nosaltres. Ha estat un cop dur, però després de la desesperança i la ràbia dels primers moments, els de Can Morro continuam fent festa per qualsevol motiu, ja hem celebrat santa Mercè i sant Francesc, diumenge dinàrem a Llucmajor per la Darrera Fira,  ja fem els preparatius pel pròxim Madrid-Barça de dia 25 i ja pensam què hem de fer per sopar la nit de cap any a Can Morro. I si tenim la força per continuar fent festa, per riure, per menjar i beure és gràcies que al llarg de tots aquests anys en Sebastià ens ha encomanat la seva felicitat, la seva alegria i les ganes d’aprofitar cada minut amb les persones que estimam.

Gràcies per tot, amics de can Morro, i gràcies Sebastià per tots aquests anys d’amistat i per tots els somriures que m’has regalat.

Santa Maria del Camí, 16 d'octubre de 2014


Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

Latest Images