Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12423

La Consulta catalana: xifres i democràcia

0
0
Normal021MicrosoftInternetExplorer4

Avui  un article del company  Mariano Moragues. Si voleu escriure o que publiquem alguna cosa, només ho heu d'enviar a alternativaperpollenca@gmail

Per començar no estaria malament que ens llevéssim la crostera anticatalanista que ens han inculcat des de Felip V , passant per en Franco i fins avui pels seus successors. Posar la mirada baix el prisma més profund del que significa democràcia i el sentit de les lleis, que toquen ser precisament per apuntalar la democràcia, defensar els drets del ciutadans, promoure la participació de la gent, consultar la voluntat popular per escoltar la veu del poble per respondre a les seves necessitats.

Amb aquest teló de fons miren un poc de prim compta les principals lleis que tenen relació amb la consulta promoguda per una gran part del poble català i que la gran majoria dels seus representants polítics han assumit espitjats perla gent. A la vegada mirem bé les xifres que es moven en torn a voluntat de participar en la consulta, més enllà de la bubota de l’independentisme. 

Què diu l’Article 122 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya?

“Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per establir el règim jurídic, les modalitats, els procediments, l’acompliment i convocatòria per lla mateixa Generalitat o pels ens locals, en el ambit de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvat el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució”.

Què diu el desenvolupament d’aquest article, segons la “Llei de Consultes populars no referendàries” aprovada pel Parlament de Catalunya per una amplíssima majoria de 106 vots a favor i 28 en contra.

Poden convocar consultes populars no referendàries la Generalitat, el Govern, el Parlament, les institucions locals i per iniciativa ciutadana la gent en 75.000 firmes. Aquestes consultes populars no són vinculants, però els poder públic s’hi ha de pronunciar abans de dos mesos.

Poden votar els catalans majors de 16anys, catalans residents a l’exterior, residents europeus que acreditin un anys de residència i els estrangers no europeus en tres anys de residència.

I diu l’article 149.1.32 de la Constitució que és competència  de l’Estat: “La autorización para la convocatòria de consultes populares por vía de referèndum”.  Si “La llei de Consultes populars no refrendaries” com diu el mateix títol, no és un referèndum,  no necessita  l’autorització de l’Estat; fins i tot encara que es consideràs un referèndum, l’Estat el podria autoritzar i s’hauria acabat el problema. Res més senzill, normal i democràtic que la gent pugui dir la seva votant. El PP ha convertit un problema polític en un problema jurídic. Per què no l’autoritza la Consulta? És bastant evident que té por d’un resultat que no li agrada; per aquí grata-hi!

És un doi dir que haurien de votar tots els espanyols, si la consulta el que pretén és saber què volen els catalans. I si al PP i al PSOE  els interessa saber que pensa també la resta d’espanyols que facin ells la consulta, perquè  estam davant “decisions polítiques de gran transcendència” com diu l’Article 92 de la Constitució quan  parla de les raons per fer un referèndum.

La darrera espectacular Diada del  11/09/14 arreplegà  devers dos milions de catalans, tot un record europeu!. Per afegitó dels  942 ajuntaments de Catalunya, 920 quasi tots, recolzen la consulta i si han afegit  més de 60 capellans amb un document. Altre pic estam davant una amplíssima majoria, de les institucions que estan més prop de la gent com són els ajuntaments. La darrera enquesta del  octubre de La Vanguardia diu que el 74% del catalans volen la consulta, estam parlant de 5milions i mig de persones  i el 60% dels enquestats ja es declara independentista, quan 11 mesos abans,  segons el mateix diari, era el 54,7%. Xifres d’aquesta empenta no s’aturen amb aigua beneïda. Per altra banda, això demostra en bona part que el PP amb la seva política cap a Catalunya, no atura el procés independentista, ans al contrari l’alimenta i a més a més afegiu llei Wert, els pressupostos de Montoro i les anteriors lleis del TC. I voler focalitzar el problema en Artur Mas és d’una miopia supina i no adonar-se que el president de la Generalitat va a remolc del caramuller de catalans convençuts que empenyen.

 Cada pic que el PP recorre al Tribunal Constitucional per negar coses a Catalunya és per llogar cadireta, perquè el més beneit del poble sap qui i com s’han triat els membres del tribunal, repartint-se les tallades entre el PP i el PSOE, de tal manera que parlar d’independència faria riure a un extremunciat, no sols per fet que el propi president de tribunal ha tengut carnet del PP i altres també i haver  manifestat abans el seu anticatalanisme. També són bombers que posen benzina al fogueró català. Ja ho diuen: “qui sembra cards, espines cull”.

Net i esporgat es pot dir que el dret a demanar l’opinió no és que no es pugui fer legalment, (si és un dret seria un contrasentit),  sinó que políticament no és vol deixar exercir perquè s’ensuma el resultat. Les xifres que estan darrera la demanda de la consulta és tal que seria antidemocràtic no escoltar la veu del poble català. Després ja veurem que passa...

Mariano Moragues  Ribas de Pina

04/10/2014

Ferran Aguiló

 


Viewing all articles
Browse latest Browse all 12423

Latest Images