Els microrelats del setge

Els amics del blog La bona confitura em van convidar a participar en un joc literari relacionat amb el tricentenari. Es tractava d’escriure un microconte que no tingués més de 171 paraules amb un títol que no en tingués més de 4. El tema havia de tenir alguna relació amb la caiguda de Barcelona. Van convidar 17 escriptores i 14 escriptors, alguns dels quals admir, i altres que he descobert llegint els seus contes. Entre l’1 i l’11 de setembre han anat penjant els relats al blog.

Els vull agrair molt que pensessin amb mi i que em permetessin jugar amb ells. Perquè per a mi escriure encara és això: passar-m’ho bé, jugar amb les paraules i amb els significats i els significants, suggerir, mostrar, proposar. Intentar la felicitat.

Bé. Aquí us deix el text que vaig enviar a Jordi de Manuel, Jordi Masó Rahola i Anna Maria Villalonga.

la veu que diu

estic incòmoda: les aigües que em bressolen s’han tornat àcides; la veu suau que em deia fill meu ara calla o plora o xiscla; fa dies que no escolt l’altra veu, la que em deia cigronet i li deia amor meu a la veu que em deia fill meu; ells em provocaven onades amables; els terrabastalls m’incomoden i m’espaordeixen; ara són seguits; fan tsunamis i esveren molt la veu que em diu fill meu... la veu que deia amor meu i cigronet no hi és; va dir defensar, setge i Casanova; i la veu suau li va dir no marxis i li va dir el nostre fill; això és molt incòmode; no m’agrada el bum-bum que m’arriba; la veu que em deia fill meu brama; una veu esquerpa li diu cos, heroi, desfeta; m’ofeg; sortiré; ja no hi cap; tanta acidesa em mareja; em moc, em moc, em moc! un esclafit; la meua mar s’ha assecat; la veu amorosa ara crida; plora? te mal? em moc; què és el que m’enlluerna?