Aquest any en Martí i na María, els Gegants d’es Mercadal compareixeran a les Festes de Sant Martí amb un aire rejovenit. Durant el passat Hivern les dues enormes figures han passat per taller.
El projecte de la restauració integral dels Gegants d’es Mercadal arriba per una iniciativa conjunta entre la Colla de Geganters i l’Ajuntament d’es Mercadal. El motiu no és altre que aquest any 2014 les dues grans figures representatives del poble compleixen 35 anys i el pas del temps no perdona a ningú. A això hi hem de sumar el fet de que dites figures en el seu moment van ser creades amb una construcció molt bàsica, utilitzant-se en la construcció uns materials excessivament febles que no lis garantien una llarga vida sense haver d’estar-hi actuant de manera pràcticament continuada. Un altre motiu de la intervenció és que s’havien de corregir alguns detalls que, si be fa alguns anys passaven gairebé desapercebuts, al dia d’avui a la gent li agrada contemplar als gegants en tots els seus detalls i en el cas d’els Gegants d’Es Mercadal en alguns punts, com és el cas de les formes dels dits i les ungles, les formes eren imperfectes i poc definides.
La tasca s’ha fet al taller de la Colla de Geganters de Maó. La persona encarregada de la feina ha estat Miquel Villalonga Coll, responsable des de fa dues dècades del manteniment dels Gegants de Maó; una de les persones principals que va treballar en la construcció del nan en Miquelet es Salero i que també ha treballant en el manteniment i construcció d’altres figures gegantines de l’illa.
En Martí i na María van entrar al taller just començat el mes de desembre del passat any 2013, aprofitant el pont de Tots Sant. La tasca ja estava planejat que es faria en dues fases, sent la d’aquest any en la que s’intervindria en els bustos i les mans.
Un cop amb les figures a sobre la taula el primer que es va fer va ser decapar les quatre mans, eliminant diverses capes de pintures, macilles i restos de restauracions anteriors, que en el cas d’acumular-se unes a sobre de les altres en lloc de donar consistència el resultat sempre sol ser el contrari del desitjat. Un cop amb les mans netejades seria el moment de la redefinició de les formes. És així que utilitzant pasta de paper i en moltes hores de llimar es van aconseguir arribar a les formes desitjades fent que per exemple en el cas de les mans d’en Martí, una sèrie de tres dits que no gaudien de separació entre ells renaixessin com a parts independents i delimitades o que tots aquests que fins el moment sols es podien apreciar les ungles per els tons de pintura a partir d’aquell moment ja fossin formes definides i en relleu.
Començant a actuar en els bustos el primer que ens trobaríem seria amb que aquests en moltes de les seves parts bastava amb pitjar un poc el dit a sobre per que aquestes es deformessin, fruit d’un material insuficient, afeixin que el cartró al ser un material feble la sola humitat o pressió continuada sobre una part (per exemple viatjant tombats en un camió) fa que aquest perdi consistència i amb el pas del temps ja no compti amb la duresa inicial.
El primer bust en pujar a la taula de operacions va ser el de la geganta na María. Aquesta estava amb tota la part dels cabells que s’anava per endins de sols tocar-la, o la del clatell i part entre barbeta i pits completament molles pel pas del temps. El procés va ser el de descapar completament el bust, eliminant diferents capes de pintura (i comprovant que no sempre havia tingut per exemple el mateix color d’ulls). Per a conservar la fesomia de la cara lo millor era desmuntar el bust de sobre la seva base de fusta i així poder actuar des de dins, reforçant amb cartró pedra tot l’interior, afeixin les capes que li van mancaven. Cal dir que aquesta tasca s’havia de fer amb molta cura i tot ben calculat, doncs d’afeixir un pes innecessari als caps aquests no sols farien pesar més la resta de la figura, si no que fins i tot podrien desequilibrar el conjunt, dificultant en extrem la tasca del geganter.
El material utilitzat seria el cartró pedra, doncs el pensament és de que tota figura ha de ser restaurada amb els mateixos materials amb els que havia nascut. Reconstruït tot l’interior del bust ja sols quedava clavar-lo de nou a la base de fusta i començar a treballar amb l’exterior. En aquest cas cuidant sempre no deformar cap part (ens referim que no succeïes per exemple que per a reforçar el nas aquest perdés la seva forma original) i aplicant el mínim material però a l’hora assegurar que la tasca fos de les que duren molts anys.
En el cas del bust del gegant en Martí la tasca seria idèntica a la feta sobre el bust de la seva companya. La de neteja de cara, reforçament integral de l’interior i fer fines unes fraccions que a força de diferents capes de pintura sobrepostes en aquest moment ja podien ser millorades.
Amb mans i bustos totalment restaurats, arribaria la primavera (després de quatre mesos de feina) , doncs estem parlant de tasques que s’han de fer amb molta cura. Durant el mes d’abril l’artista Xiscu Mora Laforet, suficientment experimentat en la pintura de figures de mida XL, seria qui aportaria a n’en Martí i na María els tons de cara i mans amb els que avui llueixen.
La restauració integral d’en Martí i na María és conclosa en la seva primera fase. Un cop acabades les festes d’estiu s’iniciarà la segona que és la intervenció sobre braços i tronc, destacant en aquest cas que si be són les parts que no es veuen un cop amb la figura vestida, són de les que en pitjor estat es troben i que més feina donaran al taller de restauració, el que ens agrada anomenar “la fàbrica de les il·lusions gegants”.
més informació a: http://creantilusionsgegants.blogspot.com.es/