El món dins la senalla

S’ha despertat la primera. És el seu segon Sant Joan i potser anit, de matinada ja, els pares no han pogut anar a acompanyar sa Capellana després de la beguda a ca’s Caixer Senyor. Per això viuen de ple els actes del matí. Quan davallen a Baixamar els cavalls encara no són as Pla. El pare se la puja a becoll i la mena a fer sa capadeta a molts cavalls mentre alguns cavallers corren s’ensortilla. Ella riu i explora les diferents textures de la pell calenta del animals. Intenta tocar l’estel. Decanta la mà quan un cavall maleít fa anar i venir el cap. Té un escarrufament quan, sense voler, endevina el forat del nas a un de més tranquil. Riu quan son pare la puja a l’ase del fabioler. Hi ha cua de pares amb fillets. Ella té una mica de por però manté el somriure i li poden fer una foto. Més tard es passegen pels carrers del caragol de Santa Clara. Van a casa de la família i dels amics. És el que fan cada any. Com que enguany sembla que ha vingut menys gent anar amb la filleta és una festa.

Anit es va adormir amb una idea al cap i amb l’ansa de la senalla a la mà. La tenia tan estreta que a sa mare li va costar desferrar-la. La va deixar damunt una cadira al costat del seu llitet i quan s’ha despertat és el primer que ha vist. S’ha pres els cereals amb la senalla a la mà. Mentre obria la boca anava posant-hi i traient-ne tot tipus d’objectes: una barriguitas, un parell de trics, una pilota de tenis, una calça, el tap d’un bòtil d’aigua, el xumet, unes miques d’ensaïmada... Això que podria semblar el maletí màgic de Mary Poppins és la senalla d’anar a tirar avellanes. Tirar o arreplegar, que mai no ho has sabut. Quan ets petit les arreplegues i quan ets major les tires. I quan ets més major encara, no fas ni una cosa ni l’altra i observes com ho fan els altres. La senalla o la panereta és un dels elements iniciàtics que no podien faltar a la infantesa dels fillets ciutadellencs. I si, com la filleta de la foto, tens un portal al carrer Santa Clara, la festa és completa. Dins la senalla, a banda de les avellanes, hi cap tot el món i només t’has de concentrar per gaudir-ne.