Cal indignar-se, cal implicar-se, cal votar.

Just ja uns dies ha començat oficialment la campanya electoral per les eleccions europees. Com se sol dir "la cosa va freda". Tot i els molts motius que tenim els ciutadans per expressar el nostre rebuig a la manera actual de fer la política dels grans partits, hi ha el perill que aquesta indignació es tradueixi en abstenció i no en un vot actiu contra el que ens desagrada. Al PSM ja varem anunciar que no ens presentavem a aquestes eleccions, no per deixadesa o per considerar-les de poca importància, sino per no fragmentar l'espai de l'esquerra sobiranista, i poder així donar suport a altres forces amb més probabilitat d'obtenir escons al Parlament Europeu, en concret a les candidatues de Compromís pel País Valencià i Esquerra Republicana.

En aquest context el nostre regidor, Tomeu Cifre, va participar de la presentació de Miquel àngel Sureda, candidat al Parlament Europeu per Esquerra Republicana. Aquest és un extracte de les paraules que va pronunciar el nostre regidor:

"En primer lloc vull donar les gràcies a en Miquel Àngel i a tota la secció local d'Esquerra per convidar-me a participar del seu seu miting de campanya a les eleccions europees, ja que me brinda l'oportunitat de mostrar que per nosaltres també aquestes eleccions són importants. També felicitar a en Miquel Àngel per haver estat inclòs a un lloc tan destacat de la seva candidatura.

Que hi fa un representant del PSM en un míting d'Esquerra, segurament vos demanau? El meu partit va decidir no concórrer a aquestes eleccions per no dividir més el panorama polític de l'esquerra compromesa en la sobirania dels pobles i donar suport a les candidatures de Compromís pel País Valencià i Esquerra Republicana, amb més opcions d'aconseguir diputats europeus que no la que nosaltres haguéssim pogut presentar.

Però la meva presència aquí avui respon més aviat a la voluntat de manifestar que els polítics, siguin professionals, o més o manco afeccionats com jo mateix, estam fonamentalment al servei dels ciutadans i, al final, els partits i les sigles estan en un segon terme: l'important són les persones. Aquest pensament fa que per jo sigui molt natural participar d'aquest acte, per aquestes eleccions europees, i crec que també hauria de servir de guia per donar opcions de canvi als pollencins en futures convocatòries electorals.

Aquestes no son unes eleccions de segona categoria. Ni unes eleccions allunyades d'allò que realment interessa i preocupa als pollencins. Cada vegada més les decisions es prenen a les institucions europees. L'euribor que afecta a l'hipoteca que pagam cada més, les lleis de comerç que cada dia ho posen més difícil a les petites botigues, els ingredients dels productes que menjam, les subvencions i ajudes als agricultors, mantenidors de la majoria del territori de les Balears...el 70% de les lleis de l'estat espanyol es fan complint directives europees.

Ho hem de tenir ben clar, no ens podem desentendre de les institucions europees. Si ho feim ja n'hi haurà que es reocuparan per esser-hi i influir-hi, però podeu estar segurs que, si els ciutadans no prenem el control sobre els nostres representants europeus, aquells que s'hi posaran no tendran els nostres interessos com la seva prioritat principal. La nostra deixadesa seria el brou de cultiu idoni per polítics que van a Europa a procurar-se una jubilació daurada, deixant-se endur pels interessos dels lobbys empresarials i econòmics que, aquests sí, no afluixen ni un moment la seva influència en els parlamentaris europeus.

És una evidència que fins ara, els dos grans grups polítics europeus, el Partit Popular Europeu i la socialdemocràcia, on hi ha el PSOE, no han sabut ni volgut posar per davant els interessos ni dels treballadors europeus ni, en particular, els interessos de les Illes Balears. No hem d'haver de suplicar al PP i al PSOE que, per favor, demanin a Europa que ens reconegui l'insularitat, perquè no ho han fet mai ni ho faran ara. Al cap i a la fi son les dues cares de la mateixa moneda. Un PP en total sintonia amb les polítiques que na Merkel, que aquí ens fa pujar l'edat de jubilació fins als 67 i a Alemanya la baixa fins als 63. I quina ens volen fer creure que és l'alternativa? Els socialistes europeus, amb un cap de llista, en Martin Schultz, que precisament és soci de govern de na Merkel. Més del mateix amb el vernís de diferent tonalitat.

Aquesta setmana, escoltant una tertúlia matinera d'aquestes que posen per la radio, vaig escoltar un important polític espanyol, ara batle de Saragossa, afirmar que “a España el bipartidismo le ha venido muy bien”. Duim sis anys d'una crisi econòmica de cavall, amb el 25% de la població a l'atur, amb una crisi social enorme, que genera 184 famílies desnonades cada dia, amb un perjudici multimilionari a les arques públiques a causa de la corrupció política, i amb una tensió territorial com mai durant la democràcia entre el poder de la capital i les diferents nacions de l'estat espanyol. I encara s'atreveixen a dir que “a España el bipartidismo le ha venido muy bien”? Potser a ells els “ha venido muy bien”, els que fan carrera política tan lluny dels ciutadans com poden, als presidents de les companyies de l'IBEX35, als beneficiaris de les privatitzacions d'empreses i dels rescats de banc amb doblers públics, a aquests els “ha venido muy bien”. Però als ciutadans de les Balears ens ha vingut molt però que molt malament.

No n'hi ha prou en tenir un mallorquí a Europa. Algú sap que ha fet na Rosa Estaràs els darrers cinc anys que ha escalfat una cadira al Parlament Europeu, a banda de cobrar 8.000 euros cada mes, dietes i viatges pagats?.

Ens fa falta que opcions més connectades amb la nostra realitat, amb el nostre dia a dia, amb persones properes a les que puguem fer arribar directament les nostres demandes, sense intermediaris, sense haver de passar per Madrid. Representants polítics, sense disciplines de vot, sinó amb disciplina ètica i compromís cap als seus votants. Només així ens farem sentir a Europa. I les Balears, a Europa, ho podria tenir molt bé. Són molts els ciutadans europeus que ens coneixen, fins i tot son molts els parlamentaris europeus que han vingut en algun moment a les Balears i que tenen a aquestes illes en un racó del seu cor. Com ens negarien ajuda, inversions, suport, si senten aquesta terra com una miqueta seva. Només ens caldrien persones que sabessin fer arribar la nostra veu fins al Parlament Europeu.

Estic segur que surti o no elegit en Miquel Àngel el tindrem com a enllaç per traslladar les nostres demandes. Directament. Perquè així funcionam els partits que estam al servei de les persones i que posam a les Balears per davant de tot.

Hem d'anar a votar. No hem de consentir que altres decideixin per nosaltres.

Sort i força."

Els ciutadans de Balears necessiten sortir del cercle viciós bipartidista per poder progressar i recuperar el que les retallades i el centralisme en han usurpat