Ple d'abril: Aprovats els pressuposts del PP

L’explicació del regidor David Alonso va pintar un panorama idíl·lic amb un ajuntament al que li sobren doblers i que fa inversions per activar l’economia del poble. Es varen oblidar de mencionar que si s’han sanejat els comptes ha estat per l’esforç dels pollencins a traves de les taxes i els impostos, que han pujat durant tota la legislatura (llevat de la simbòlica i electoralista baixada dels fems per enguany), així com la reducció de serveis i activitats que realitza l’ajuntament. Ni tan sols la reducció dels valors cadastrals aprovada l’any passat ha suposat rebaixa d’IBI, sinó que la pujada no sigui tan exagerada.

Després de quatre pressupostos presentats per l’actual consistori ja tenim clar que els pressuposts que presenten són hermoses declaracions d’intencions, però que a l’hora de la veritat moltes de les partides que es pressuposten realment no s’executen, en un exercici de vendre fum amb promeses que no es compleixen. Així, per exemple, al 2013 es pressupostaren 200.000 euros per millores a Cala Sant Vicenç dels que no s’ha fet servir ni un euro; enguany ni tan sols tornen a posar aquests 200.000, sinó que la seva inclusió queda pendent d’una futura (ja ho veurem) modificació del pressupost.

Ja ho varem advertir fa mesos quan anunciaven 60.000 euros de subvencions per a rehabilitació per façanes. L’any passat hi havia només 30.000 euros, per tant anunciar els 60.000 tornava a ser propaganda. I d’aquests 30.000 només s’han compromès entorn dels 5.000 euros (les subvencions es convocaren a finals d’any, sense temps per presentar-se més sol·licituds). Enguany no han pressupostats els sobrants 25.000 més els 30.000 compromesos “de paraula” per enguany, sinó tan sols aquests darrers, fet que deixa el total lluny dels 60.000 anunciats a la premsa. Per tant propaganda, i a sobre enganyosa.

Però com que a la boca li fan dir el que es vol, aquesta setmana ja hem pogut veure com el gabinet de premsa de l’equip de govern ha venut que el pressupost del 2014 preveia “5 milions d’euros en inversions”. Mentida. D’aquests entorn un milió són inversions que haurien d’haver fet ja l’any passat, però que no han estat capaços de dur endavant, i un altre milió i mig corresponen a inversions que es pressupostaran si es fan posteriors modificacions del pressupost. Per tant, a molt estirar, com a molt el pressupost del 2014 suposa entorn del milió i mig d’euros en noves inversions.

De les propostes fetes pels partit de l’oposició i pel PSM en particular, ni rastre al pressupost del 2014. No esperavem que ens acceptessin tot el que proposàvem, però creiem que hi havia propostes ben raonables, recollides en el nostre programa electoral. La millora dels accessos adaptats a minusvàlids a Cala Barques i Cala Molins (argumentaren problemes amb Costes, però en canvi no en tenen quan es tracta de posar “xiringuitos” o casetes per vendre tiquets o fer massatges), millorar les entrades del poble (La de Can Morató és lamentable i la del Camp de l’Om no fa llarg), extendre les subvencions de façanes a l’eliminació de barreres arquitectòniques i millora de l’eficiència energètica, el continuar l’empedrat d’alguns carrers del centre de Pollença que encara estan pendents, millorar la senyalització del Moll des de la Circumval·lació, i un llarg etcètera on hi havia marge per arribar a acords, però que no es varen voler acceptar.

En definitiva, uns pressuposts fets d’esquena als ciutadans de Pollença (i, no cal dir-ho, a la resta de partits polítics que no formam part del pacte PP-PI-UMP) amb la visió posada a les eleccions de l’any vinent i a l’obtenció de titulars de premsa. Per això en deim els pressuposts del PP, ja que no són els que més convenen a Pollença, sinó a aquest partit (amb la col·laboració incomprensible del PI i UMP). Lluny de la visió de futur i la planificació que un municipi com el nostre necessita.

El pressupost es va aprovar amb els 8  vots a favor del PP, CIUP+LLR (El PI) i UMP, i amb els 6 vots en contra de la resta de grups, PSM, PSOE, A i ERAM. Ara s'obre el periòde d'al·legacions, on qualsevol ciutadà pot fe-hi les que trobi oportunes.