Memòries de la RAMEHG, 2013

La Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics (RAMEHG) publica anualmente una revista titulada Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics. Su edición digital se encuentra en Dialnet. Ahora ya está el número 23, correspondiente al año 2013, el cual presenta los siguientes artículos:

• Elvira González Gozalo: Los trazos murales espontáneos, testimonios arqueológicos de nuestra cultura. El caso de Mallorca
  Los dibujos, grafitos e inscripciones de tipo espontáneo, incisos o pintados en los muros, han sido objeto de interés para especialistas europeos sobre todo italianos, alemanes y franceses durante el siglo XIX y parte del XX. Tan sólo hay que recordar los grafitos de Pompeya que ha dado tantísimos estudios de esta especialidad para entender el fenómeno al que nos estamos refiriendo. Sin embargo nuestro país no ha prestado una especial atención hacia estos testimonios arqueológicos, salvo en Mallorca, donde los estudios se realizan de manera sistemática desde hace más de treinta años en todos sus monumentos.
• M. Carme Coll Font: Arnau de Togores: l'empremta del guerrer
  Arnau de Togores va ser membre de la petita noblesa catalana que va participar de l’exèrcit cristià que conquerí Mallorca (1229). Una dècada després de la conquesta de Mallorca s’hi troba instal·lat. L’anàlisi del Llibre Manual de Pere Romeu (1239-1243) ens permet rastrejar les seves principals ocupacions, que el fan part de l’elit econòmica del moment: terratinent, corsari, creditor-mercader i noble feudal.
• Antonio Mut Calafell: Onomàstica dels participants als actes celebrats a Ciutat de Mallorca l'any 1300 amb motiu de l'actualització de les franqueses i privilegis del Regne promoguda per Jaume II
  Jaume II de Mallorca va emprendre al començament de 1300 una actualització de les franqueses i privilegis dels territoris insulars del Regne. Amb tal motiu es celebraren a la Ciutat de Mallorca uns actes conduents a la seva concessió i aprovació públiques. El present treball ofereix uns 600 noms i llinatges corresponents a les autoritats i particulars que participaren a aquelles solemnitats. Aquests noms devien ser representatius de les famílies de la població més nombrosa de l'illa uns 60 anys després de la conquesta de Jaume I.
• María Barceló i Crespí: Els Massanet: poder econòmic i prestigi social (segle XV)
  Gràcies a la documentació arxivística i, sobretot als protocols notarials, s’ha pogut reconstruir, més o menys, la família Massanet al llarg d’uns vuitanta anys i de vàries generacions. Així, s’ha perfilat l’evolució d’una família rica i amb prestigi social i alhora ressegir, a grans trets, la trajectòria personal dels seus membres en el quefer econòmic, la relació familiar, la dedicació profesional, etc. Tot plegat evidencia el poder econòmic i el prestigi de la família Massanet així com el seu ascens social a la Mallorca de la tardor medieval.
• Miguel Gabriel Garí Pallicer: Los horneros de la Ciutat de Mallorca moderna: reproducción y movilidad social
  El presente artículo tiene como objetivo mostrar algunos aspectos de la menestralía urbana de la Mallorca de los siglos XVI y XVII. En concreto, los temas tratados serán dos: la reproducción de roles sociales y la movilidad social a partir del estudio de un gremio importante de la ciudad como era el de horneros.
• Albert Cassanyes Roig: La fundació de la Congregació de l'Esperit Sant i la seva tasca de beneficència a l'Hospital General de Mallorca (1598-1605)
  Aquest article presenta la fundació de la Congregació de l’Esperit Sant, que depenia del col·legi de Monti-sion, i com des del primer moment es va ocupar en tasques de beneficència a l’Hospital General. A partir de les seves ordinacions i de les deixes pies rebudes, es pretén remarcar la importància de la congregació en l’assistència benèfica a Mallorca.
• Miquel Pou Amengual: Consum i desmembració de pintura mitològica a l'Alta societat illenca. L'exemple d'un fris d'Acteó i Diana
  La investigació analitza l’escassa presència de pintures mitològiques a Mallorca i en concret les de quatre col·leccions privades. Les col·leccions pertanyien a la societat benestant de Ciutat de Mallorca que eren propietàries de casals a Palma. Aquestes i alguns casals foren sotmesos, amb el temps i per diverses causes, a la seva desaparició provocant l’extinció del conjunt d’obres d’art que posseïen. A més, el treball, estudia i dóna a conèixer, un exemple concret d’obra d’art feta per a un interior de casal ciutadà i que fou víctima de la separació del conjunt artístic per la qual fou creada.
• Felipe Rodríguez Morín: Sobre la commoción sufrida por los reaccionarios mallorquines en 1813, a cuenta de una traducción de El Contrato Social de Rousseau
  Con la primavera de 1813 llegó a Mallorca una traducción de El contrato social de Rousseau titulada Principios del derecho político, que encendió la cólera de los rancios con más intensidad que ningún otro libro «impío», no solo porque vieron en dicha obra un ataque contra los tres puntales de la tradición hispana: religión, monarquía y familia, sino porque la consideraron también como una especie de punta de lanza de la revolución promovida por el enemigo francés y ejecutada en España por los liberales, cómplices en su opinión de Bonaparte.

Todos los artículos se hallan a texto completo