La Internacional Reaccionària
L'any 1864 sindicalistes anglesos, socialistes francesos i republicans italians es van reunir baix l'orientació de Karl Marx, Friedrich Engels i Mijaíl Bakunin per articular, amb una “Associació Internacional dels Treballadors”, les lluites anti-burgeses de l'esquerra europea. Com les esquerres en el segle passat, avui les extremes dretes s'articulen a nivell global en una veritable “Internacional Reaccionària”. “Els projectes domèstics en els quals les ultradretes tenen una veu cada vegada més audible –escriu J. G. Tokatlian– col·loquen els escassos resultats del progressisme dels anys noranta a la defensiva i avancen amb iniciatives intolerants que tracten de revertir alguns dels progressos aconseguits en qüestions de gènere, drets de les minories, preservació d'àmbits de protecció social, polítiques ambientals, etc.” Dues dinàmiques reflecteixen l'actitud reaccionària. Una mirada de la història, la política, la moral i la cultura en clau de pèrdua i de frustració; preval la glorificació d'un passat millor, ordenat i segur. I l'elecció d'algú a qui culpar dels mals actuals; el progressisme 'woke' és considerat destructiu perquè posa l'accent sobre la protecció de l'immigrant. Es condemna al comunisme i al reformisme com anatemes que han de ser eliminats. No és una conspiració, sinó una aliança trasnacional de relacions personals, contactes polítics i assistència financera.
Els líders de l'extremadreta es van reunir a Brussel·les en la conferència Nacional Conservadora (NatCon) per a celebrar les “virtuts del nacionalisme” i “una visió alternativa per a Europa”, després de reunions a Washington, Roma i Londres, ara són ja un fòrum consolidat per a oposar-se al “marxisme cultural” i a la immigració massiva. Explicava L. Verstrynge a El País que l'ordre internacional de 1945 pertany ja al món d'ahir. El gir de la política exterior de l' administració Trump amb la guerra de Rússia i la seva política aranzelària, han sacsejat la consciència europea. I la Comissió ha proposat el Rearm Europe, generant una reconfiguració de les posicions. A Espanya es fa visible en l'esquerra, on el govern de coalició de Pedro Sanchez i els seus socis parlamentaris es reparteixen entre els qui advoquen per l'enfortiment de l'Unió Europea i de la seva defensa i els qui rebutgen qualsevol augment de la despesa militar.
Si l'auge de l'extrema dreta és un fet incontestable, la seva relació amb Brussel·les, l'OTAN i Washington s'ha convertit en un terreny llenegadís. Giorgia Meloni, crítica amb “la Unió Europea de les elits”, va canviar en ser nomenada primera ministra d'Itàlia, virant cap a un “pragmatisme europeista” més alineat amb l'OTAN. Viktor Orbán s'ha consolidat com l'home fort del Kremlin a Europa. Ha bloquejat sancions a Rússia, rebutjat l'enviament d'armament a Ucraïna i defensa una relació estreta amb Putin i Trump.
S'ha prestat, però, molta menys atenció a la infraestructura que substenta els esforços d'aquesta Internacional Reaccionària. Des de fa anys s'està formant una xarxa mundial de jutges i periodistes, fundacions i finançadors, acadèmics i empresaris, amb l'objectiu d'impulsar l'extrema dreta. És, per tant, una necessitat mirar més enllà de la política, en la insurrecció del Capitoli de 2021 o en la revolta espanyola davant Ferraz de 2023 (amb gent resant el rosari d'agenollats)... l'ascens d'aquestes forces depèn en gran manera d'aquestes fonts de suport.
“La indignació de la internacional reaccionària davant la condemna de Marine Le Pen està recorrent el món occidental com un un nou fantasma”. Així començava el seu article l'amic José Manuel López Tornero. Tota aqueixa amalgama d'extremistes de dretes -partits filonazis, autoritaris i nostàlgics de les dictadures- ha denunciat la decisió judicial que inhabilita a Le Pen, com un “abús del poder judicial”. Donald Trump i Elon Musk són més explícits: si els jutges s'oposen a les seves decisions, cal processar-los i destituir-los.
¿Tornar als principis fonamentals de la democràcia constitucional serà suficient amb una mobilització participativa, respectuosa del dret, atenta a les amenaces autoritàries actuals, tant si provenen de líders cesaristes, plutocràcies vàries, sectors militars, fonamentalismes religiosos, com d'una grapada d'ignorants?
Climent Picornell