'Ics' al llibret de la falla Corea de Gandia

el text que hi ha aquí baix es titula 'Ics' i és el que vaig escriure per al llibret de la falla Corea de Gandia. per aquells que no coeneixeu això, cada falla fa un llibre on antigament hi havia "l'explicació de la falla" i la salutació del president i a questes coses... ara els fan molt més sofisticats, amb publicitat dels patrocinadors, textos i estudis històrics, etc. aquest de la falla Corea conté un monogràfic titulat Sexduits amb textos d'una cinquantena d'escriptors valencians. el poeta Lluís Roda n'és el coordinador i em va convidar a participar-hi. Per cert, els diuen llibrets, però aquest de la Falla de Corea té més 200 planes i fa més d'un pam i mig per banda enquadernat en tapa dura, i la portada és d'Antoni Miró.

ICS

L’escriptor novell assaja frases inconnexes. La nit ha estat molt dura i a pesar de l’esforç esmerçat, el resultat, decebedor. Molt decebedor. Desesperadament decebedor. I ara ho haurà d’explicar. Aquest és el tracte: barra lliure de tot a canvi d’escriure la nit. No una nit genèrica, sinó la nit que acaba de passar amb la bella X que encara dorm resplendent al seu llit de solter. No pot fugir de l’encàrrec. No pot al·legar mal de cap, per exemple. Aquesta excusa no fa per ell. Tan elegant. Tan tocat i posat. Tan eficient. Tan considerat amb les dones. O són dames? L’escriptor novell i un pèl adotzenat diria dames. L’han llogat per la seua eficiència contrastada i ara ha de fer literatura per narrar que. Ha de cercar les paraules adequades per. I no pot i no en sap. No té gaire temps i l’espai és limitat. S’està perdent. Li fa mal tot. I hi ha aquesta ics que té encastada a la ronyonada i que deu ser el forat per on li fuig la vida. Sap del cert que es morirà dessagnat si no es pot extirpar aquest apèndix consonàntic de més d’un pam que no sap com li ha anat a parar a l’esquena. En té més, d’ics, i les descobreix a poc a poc. La que entreveu al palmell de la ma dreta és insignificant, però tem per la que mira de guanyar terreny al seu sexe i que creix sense aturador i que, si res no ho frena, li engrunarà les parts. Encara que, ben pensat, per al paper que li fan... Si ni tan sols ha estat capaç de rematar quan. És la pólvora! Segur que és al·lèrgic! I les ics són les marques que li han deixat els esquitxos després de contemplar el castell d’anit. Se’n va de vares. S’ha de calmar i posar ordre a les prioritats. Respira profundament i quan vol obrir la coberta del portàtil s’adona que el dors de la mà dreta també el té tot clapat de petites ics. N’hi ha de tots els colors i de totes les mesures. Va al bany per mirar d’eliminar-les amb el toll de l’aigua calenta però només aconsegueix que la coïssor se sume a la col·lecció de símptomes, que intueix mortals, que l’acompanyen des que s’ha llevat. Fa un colp d’ull desesperat a X, que segur que té un somni humit perquè emet petits gemeguets en forma d’ics o de xeix. Al sofà hi ha, tirats de qualsevol manera, la falda, la mantellina, el cosset i les enagües que va lluir anit. Fan pudor de pólvora. La mateixa sentor que supuren les ics amenaçadores que a poc a poc van colonitzant el cos de l’escriptor novell incapaç de trobar cap altra millor idea de ser escrita que la seua pròpia metamorfosi en una ics de pólvora inquieta i lluminosa.