Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12423

Intervenció a la proposició no de llei de rebuig a la violència feixista.

0
0

El passat 27 de febrer vaig defensar una proposat del PSIB-PSOE de rebuig a la violència feixista, referida a la condemna dels fet ocorreguts l'11 de setembre passat a la Llibreria Blanquerna de Madrid, on un grup de violents d'ultradreta assaltaren la delegació de la Generalitat de Catalunya. Aquí vos deix la meva intervenció inicial i rèplica, per si és del vostre interès. Val a dir que la Proposició va ser aprovada per assentiment amb un petit afegitó proposat pel PP.

 

Proposició no de llei RGE núm. 9683/13, presentadapel Grup Parlamentari Socialista, relativa a rebuig a la

violència feixista.

 

EL SR. BONET I BONET:

 Gràcies, Sra. Presidenta. Aquesta iniciativa ve motivada pelsfets ocorreguts al centre cultural Blanquerna, de la Generalitatde Catalunya a Madrid, el passat 11 de setembre, quan un grupde violents que exhibien simbologia de caràcter ultradretana ifeixista van irrompre en aquest acte amb motiu de la diada deCatalunya i van agredir físicament i verbalment els assistents aaquest acte, entre ells, representants electes com diputats isenadors.No es pot considerar aquest fet, com deim a l’exposició demotius, un fet aïllat. Els agressors, després d’haver estatdetinguts i en manifestacions a la premsa, varen anunciar quecontinuarien amb actes com aquests contra símbols democràticsde Catalunya. Com deim també en aquesta exposició de motiusno consideram que siguin fets aïllats quan a Espanya hi hapersones que encara defensen la legitimitat del cop d’Estat delsmilitars de 1936, i quan també en el context de la crisieconòmica hi ha grups d’ideologia ultradretana que prediquenpolítiques racistes intolerants i que han anant augmentant ensuport electoral, com ha succeït a diferents països europeus comGrècia o Hongria. Pensam que no es pot demostrar cap tipus detolerància amb les ideologies que inciten a l’odi com aquestesque hem esmentat i que protagonitzaren aquests lamentablesfets a Madrid el passat 11 de setembre.

Hem de dir que fins i tot un mitjà de comunicació estrangerdel prestigi i d’un caire conservador com és The Wall StreetJournal se sumava a la preocupació que nosaltres expressam enaquesta proposició no de llei. En un article de l’1 de desembrepassat, titulat El llegat de Franco ressona a Espanya, es referiaa la crisi econòmica, que ha fet ressorgir a Espanya movimentsnostàlgics. The Wall Street Journal ho atribueix a un aturjuvenil superior al 50% i a un cert pacte de l’oblit que s’hauriadonat a la societat espanyola durant la transició. Entre elsexemples que cita The Wall Street Journal en aquest article, quecom dic és un mitjà de comunicació considerat de caireconservador, fa referència a batles que durant aquest estiu s’hanfotografiat al costat de simbologia franquista, fent expressareferència al Sr. Senén Pousa, batle de Beade, Ourense, membreque amb aquestes subvencions encara celebra anualment lamemòria del dictador, aquest senyor Senén Pousa exhibia unretrat de Franco que presideix el seu despatx, i afirmava que maicap dirigent del partit al qual pertany no li havia recriminat quehonori el franquisme. Un altre exemple destacat per aquestmitjà, The Wall Street Journal, és aquell que esmentam enaquesta proposició no de llei i que és el motiu que ens du apresentar aquesta iniciativa, que és l’atac a la llibreriaBlanquerna l’11 de setembre de 2013.No està de més recordar, com també fa The Wall StreetJournal, que a les xarxes socials abunden els comentarisxenòfobs, racistes, antisemites, antiislàmics, anticatalans, propisde la ideologia ultradretana.Per acabar amb aquesta referència inicial que hem fet a TheWall Street Journal hem de dir que fa referència també a l’ordreinternacional de detenció de quatre torturadors de la policiafranquista, procés en el qual s’ha trobat força resistència per partde les autoritats espanyoles perquè puguin ser jutjats per lajustícia internacional, la justícia argentina, en aquest cas.Que l’ultradreta s’està organitzant és una realitat, que si elsdemòcrates no prenem mesures i es pot estendre aquestaideologia contrària als valors democràtics i als valorsconstitucionals és la seva conseqüència. Les dades de la policiaespanyola són també alarmants; no ens referirem només als 14ultradretans detinguts pels fets de la llibreria Blanquerna abansesmentats, sinó que ens referirem als informes que ens diuenque durant els darrers tres anys hi ha hagut més de 300 detingutsrelacionats amb activitats de l’ultradreta, 65 d’ells només l’any2013, prèviament a l’assalt a la llibreria Blanquerna.Si això ens poden semblar coses llunyanes, recordarem quea Mallorca s’exhibia una pancarta dia 30 de desembre, durant lacelebració dels actes de la festa de l’Estendard, una pancarta queclarament deia “Gloria y honor a los héroes de Blanquerna”,que celebrava així l’agressió violenta a què ens referim enaquesta proposició, davant la passivitat de les autoritats de lanostra comunitat autònoma. Pot ser anecdòtic, o potser qualcúho considera anecdòtic, però també entra dins aquestesconsideracions, des del nostre punt de vista, que aquestamateixa setmana els mitjans de comunicació de la nostracomunitat autònoma parlaven de l’aparició de banderesfranquistes a Muro.L’exemple per a tots aquests grups ultradretans i nostàlgicsde determinades èpoques predemocràtiques lamentablement ésl’exemple de grups ultradretans que sí que han triomfat, compodria ser el cas d’Amanecer Dorado a Grècia. Estudis i articlesque parlen d’aquest fenomen, que es produeix en el context dela crisi econòmica, ens expliquen que de cada dia tenen menyscomplexos i estan més decidits a fer-se presents a la nostrasocietat. Dins l’espai de la dreta, monolític fins ara a Espanya,apareixen nous partits, alguns amb una ideologia de dretaextrema, tot i que no violents, però també prenen força aquestsgrupuscles que sí que són violents, que inciten a l’odi i que sónels que ens preocupen. Són formacions que compareixen laideologia d’exaltació de la pàtria, del nacionalisme excloent iintolerància amb aquell que és diferent, com eren lescaracterístiques que definien la ideologia d’Anders BehringBreivik, lamentablement recordat com autor de la matançad’Utøya de 77 joves esquerrans a Noruega. Gent així centra elseu odi en els immigrants i particularment en els musulmans,però no només, sinó també en tots aquells que tenen unaideologia diferent i que per tant no comparteixen la sevaideologia.Aquest moviment de l’ultradreta s’ha de considerar que ésun moviment d’àmbit europeu, i que ara s’està manifestant auna terra com la nostra, un país on a més existeixen colAlectiusnostàlgics d’una dictadura, la dictadura franquista, que en el seumoment va ser aliada de Hitler i Mussolini, i que és emblemadel secular endarreriment econòmic, cultura i social d’Espanya.El terreny, per tant, està abonat per al ressorgir d’ideologiescontràries als valors constitucionals i democràtics del nostrepaís, i és per això que els demòcrates no podem ser permissius,no podem ser mínimament tolerants amb cap comportament quesigui una exaltació i publicitat d’ideologies manifestamentincompatibles amb el sistema democràtic i amb la ConstitucióEspanyola.Per tots aquests motius pensàvem nosaltres que no noméshem de demanar a aquest parlament que rebutgi els fets violentsque es varen protagonitzar per part d’aquests grups ultradretansla diada de Catalunya en el centre cultural Blanquerna a Madrid,sinó que també hem de rebutjar tota exhibició d’aquestasimbologia, que representa ideologies, com hem dit,manifestament contràries als valors constitucionals, als valorsdemocràtics que defensam, sinó que també s’ha d’instar elGovern de l’Estat, tots els governs, a ser contundent amb lesmesures de prevenció, com deim en aquesta proposició no dellei, amb la persecució, si fes falta, d’aquests grups quepromouen la violència i promouen ideologies contràries alsnostres valors constitucionals, com hem dit.Per tant, per tots aquests motius creim més que justificat queaquest parlament es pronunciï, i per tant demanaríem el suporta aquesta proposició no de llei.

 

RÈPLICA FINAL: 

 

Pertany a un partit amb més de 130 anys d’història que potdir, crec que és l’únic, que a la seva història té morts a mans del’ultradreta, té víctimes dels grups terroristes independentistesals quals vostè es refereix, ha estat víctima d’atacs a les seus ique crec que té un historial de defensa de la democràciaimpolAlut, al qual no se li pot fer el més mínim. Ho dic com aprevenció, perquè si cercam la unanimitat en un tema com és eld’avui el que haurien d’haver fet és cercar la unanimitat, nointentar provocar un debat, com diria jo desvirtuant el sentitd’aquesta proposició no de llei, la qual té un motiu molt clar,que és l’entrada a un acte institucional fent ús de gasoslacrimògens, amb les cares tapades, exhibint simbologia que ensdu a referents d’ultradreta, com el Sr. Breivik, que va matar 77persones a Utøya -vull dir, és que no són coses per banalitzar niper convertir en un debat entre partits dins aquest parlament. Noés un tema per convertir-lo en un tu més, com estam tanacostumats dins aquest parlament, és un tema molt concret imolt clar en què, certament, hi va haver una magnífica actuacióde la policia i una encomiable unitat en el Parlament espanyol.Jo crec que en aquest sentit, l’únic que podem fer és intentararribar a la màxima unitat, no vull entrar, per tant, a un debatcom el que vostè m’incitava, jo crec que aniríem a cercarepisodis desafortunats a la nostra història local, a les IllesBalears, i en trobaríem: jo record que hi va haver un ajuntamentque va ser segrestat íntegrament per uns manifestants antiparci encara és l’hora que també esperam que els condemnin,segrestats, la Guàrdia Civil va haver d’anar a rescatar un batlei els seus regidors perquè estaven tancats, amenaçats de mortper un grup de violents que bloquejaven la sortida d’aquellajuntament, ho recorden? Perquè la memòria només ens arribasegons quan.Per tant, si hem d’entrar en tots aquests detallets, la veritat,jo crec que fa sensació que no volen donar suport a la proposta,que cerquen una excusa, i jo crec que això és molt senzill: hi hauns antecedents, hi ha una història en aquest país, voler ficar elsindependentistes que cremem banderes o els grups anarquistes-quins grups anarquistes han agredit emprant gasoslacrimògens?-, jo és que si em parlen d’uns fets concrets crecque el que els demanaria és que presentin una proposició no dellei, la debatem i la votem, crec que tendria sentit.Ens hem manifestat, hem dit que la manera de protestar noés entrar a una missa i interrompre-la, però tampoc no vanamollar gasos lacrimògens i la gent que representava aixòtampoc no representava una ideologia que inciti a l’odi, inciti,diguem, a expulsar al diferent, que siguin antipersones, que sóndiferents; jo crec que en aquest cas concret vostès intentenidentificar coses que no són identificables i fan un flac favor ala democràcia, des d’aquest punt de vista.Per tot això, crec que la reflexió que hem d’intentar quequedi reflectida en aquest debat d’avui és que els demòcrates nopodem consentir que aquestes ideologies que inciten a l’odis’exhibeixin impunement i els demòcrates, l’obligació quetenim, és manifestar-nos clarament en contra i no ser còmplicesd’aquestes ideologies. Si hem de condemnar agressions a partitshem de condemnar agressions a tots, a tots, a tots, a tots.I en aquest sentit, el que li demanaria és que el que m’ha ditper afegir al punt 1, sigui un punt 1 bis, perquè el punt 1 és unacondemna clara d’un fet clar.I el punt 3, jo, la veritat, el punt 3 diu: “... contundent en lesmesures de prevenció i persecució..., grups que promouen laviolència i ideologies contràries als valors constitucionals ...” Hiestam o no hi estam d’acord? I després diem: “... com és elcas...”, no diem “únicament els grups feixistes i ultradretans”,dic “com és el cas dels fets que motiven aquesta proposició node llei.” Per tant, jo el punt 3 no el tocaria, no accept començara fer aquí com a un catàleg d’ideologies que no ens agraden, jocrec que aquí el que té més sentit és que intentem cercar launanimitat i no provocar debats falsos.Hi ha una realitat constatable, i jo crec que tambés’equivoquen vostès quan diuen que és un fet aïllat, no és un fetaïllat, i jo els recomanaria que llegissin, llegeixin, llegeixin lesanàlisis que es fan, i el que realment preocupa és l’apariciód’aquests grups; analitzin el que passa a Europa, el problema nosón tots els grups violents que apareixen, el problema és moltconcretament els populismes demagogs que s’aprofiten de lacrisi i que centren l’enemic en aquell que és diferent. Jo elsrecomanaria això, que llegeixin, llegeixin molt que anirà bé pera tots.Per tant, els proposaria això, si volen afegir un punt 1 bis enel sentit que m’ha esmenat el punt 1 li acceptaria. I la resta hodeixaria igual. 27 de febrer del 2014


Viewing all articles
Browse latest Browse all 12423

Latest Images