Anarcoefemèrides del 25 de setembre
Esdeveniments
Mikhail Bakunin
- Fundació de l'Aliança Internacional de la Democràcia Socialista: El 25 de setembre de 1868 es funda a Ginebra (Ginebra, Suïssa) per Mikhail Bakunin l'organització semiclandestina netament anarquista anomenada Aliança Internacional de la Democràcia Socialista. Encara que ja existia realment des de 1864 de manera secreta dins de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) o Primera Internacional, va ser en aquesta data que es va presentar oficialment. El programa de l'Aliança reivindicava una sèrie de reformes que constituïen la base del pensament polític anarquista de Bakunin: supressió dels Estats nacionals i formació en el seu lloc de federacions constituïdes per associacions lliures agrícoles i industrials; abolició de les classes socials, de la propietat individual i de l'herència; igualtat entre els sexes i organització dels obrers al marge dels partits polítics. La finalitat última de l'Aliança, que es declarava atea, era la destrucció de totes les institucions econòmiques, jurídiques, religioses i polítiques dels Estats. Bakunin va intentar que l'Aliança s’inscrigués en l'AIT, però va ser rebutjada amb l'argument que només s'admetien organitzacions nacionals. Per aquesta raó, l'Aliança es va desfer formalment, encara que els seus membres es van integrar separadament en la Internacional, conformant aleshores l'ala llibertària d'aquesta organització la influència de la qual es va escampar especialment pels països llatins (Espanya, França i Itàlia) i la regió suïssa del Jura i que més tard entraria en conflicte amb l'ala marxista. A moltes seccions obreres de l'AIT els programes de la Internacional i de l'Aliança es van confondre o identificar totalment.
***
![Portada del primer número d'"...hors du troupeau..." [CIRA-Lausana] Foto: Éric B. Coulaud](http://www.estelnegre.org/documents/premsa/horsdutroupeau.jpg "Portada del primer número d'\"...hors du troupeau...\" [CIRA-Lausana] Foto: Éric B. Coulaud")
Portada del primer número d'...hors du troupeau... [CIRA-Lausana] Foto: Éric B. Coulaud
- Surt ...hors du troupeau...: El 25 de setembre de 1911 surt a Orleans (Centre, França) el primer número de la publicació anarcoindividualista ...hors du troupeau... Ex L'Ère Nouvelle, recueil mensuel d'idées, de faits, de commentaires (...fora del ramat... Ex L'Ère Nouvelle, recull mensual d'idees, de fets, de comentaris). Editada per Ernest-Lucien Juin (E. Armand), en fou el gerent R. C. Hureau. Era la continuació del periòdic L'Ère Nouvelle, també editat per E. Armand. La tirada era entre 2.300 i 2.400 exemplars. Hi van col·laborar E. Armand, M. Evelyn Bradley, F. H. Cambensy, R. C. Hureau, Angelo Jorge,Émilie Lamotte, J. William Lloyd, Stephen Mac Say, John Myers O'Hara, Han Ryner, Hernriette Schroeder, Camillo Signorini, Benjamin Ricketson Tucker, etc. L'últim número fou el 4-5, que sortí el gener-febrer de 1912. També edità els llibres Est-ce cela que vous appelez vivre?, d'E. Armand, i Ce que sont les anarchistes individualistes, de Benjamin R. Tucker.
***
Capçalera de Correspondance Internationale Ouvrière
-
Surt Correspondance
Internationale Ouvrière: El 25 de setembre
de 1932 surt a París (França) el
primer número del butlletí consellista de
tendència anarquista Correspondance
Internationale Ouvrière. El primer
número portava dos epígrafs:«L'emancipació dels treballadors serà
obra dels treballadors mateixos» i«Abolició de l'assalariat. Tots els mitjans de
producció a les mans dels
treballadors». D'antuvi bimensual, passà a
periodicitat setmanal, encara que
sortí irregularment. A partir del número 7, del
10 d'abril de 1933, el periòdic
s'edità a Nimes (Llenguadoc, Occitània). Els
responsables en van ser Jean
Dautry, P. Jolibois i André Prudhommeaux. La majoria dels
articles són textos
traduïts de la premsa obrera internacional i a partir de 1933
els números es
centren en un únic tema (Espanya, Alemanya,
Bèlgica, etc.). Mantingué
corresponsal i traductors a l'estranger, com ara Guy A. Alfred (Regne
Unit),
Pierre Mahni i Jean De Boë (Bèlgica),
López Cardoso (Països Baixos), Karl Kraus
(Alemanya), etc. Trobem articles de D. Attruia, Brémond,
Jean Dautry, Karl
Kraus, Nicolas Lazarevitx (L. Nuiteaux), Henri
Mignon, T. Lippe, Rosa
Luxemburg, Peyem, André Prudhommeaux (Jean Celo,
André Prunier),
Paul Ruscart, Paul Henri Spaak, M. Zankin, Lucas Zecchini, etc. La
publicació
porta nombrosos dibuixos i caricatures, obres de Flouquet, Georges
Grosz, Franz
Masereel, Zadko, etc. En sortiren 15 números,
l'últim el 8/9 del 15 de maig de
1933.
***
Text del parlament d'Emma Goldman
- Míting d'Emma Goldman a Barcelona: El 25 de setembre de 1936 a Barcelona (Catalunya), en plena Revolució llibertària, la militant anarquista nord-americana Emma Goldman es dirigeix a un auditori de més de 10.000 persones en un míting organitzat per la Confederació Nacional del Treball (CNT). Va ser la primera vegada que va parlar en públic en un acte de masses durant la seva visita a l'Espanya republicana.
***
Cartell
de l'acte
-
Pícnic de SIA: El
25 de setembre de 1938 es realitza al Breakfast Club de Los Angeles
(Califòrnia, EUA) un pícnic en ajuda dels orfes
de l'Espanya republicana. En la
festa campestre, organitzada per Solidaritat Internacional Antifeixista
(SIA), intervingueren
actors i actrius nord-americans i espanyols i es realitzaren parlaments
de
responsables de SIA. L'acte comptà amb el suport de
l'emissora de ràdio KGER.
***
La detenció de Puig Antich segons Manuel Huerga
- Detenció de Salvador Puig Antich: El 25 de setembre de 1973 a l'entrada del bar Funicular, a la cantonada entre els carrers Girona i Consell de Cent de Barcelona (Catalunya), van ser detinguts els militants anarquistes del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL) Xavier Garriga Paituví i Salvador Puig Antich en una operació policíaca minuciosament preparada i on van fer servir de parany Santi Soler Amigó, també militant del MIL que havia estat detingut el dia anterior. Tot seguit de la detenció es va produir un tiroteig al portal del número 70 del carrer Girona a conseqüència del qual Puig Antich va quedar malferit i el jove subinspector de policia de 23 anys Francisco Anguas Barragán va resultar mort. Puig Antich va ser empresonat, acusat de ser l'autor dels trets que causaren la mort a Anguas Barragán i d'haver participat en l'atracament d'un banc. Posteriorment va ser jutjat en Consell de Guerra, condemnat a mort i executat, amb el mètode del garrot vil, el 2 de març de 1974.
Naixements
Henri Lebasque fotografiat per Paul Dornac en 1906
- Henri Lebasque: El 25 de setembre de 1865 neix a Champigné (País del Loira, França) el pintor postimpressionista i il·lustrador llibertari Joseph-Henri-Baptiste Lebasque. Era fill d'una modesta família; son pare, boter, es deia Joseph Lebasque i sa mare Louisette Guilleux. Després de fer estudis a l'Escola de Belles Arts d'Angers (País del Loira, França), en 1886 marxà cap a París i es matriculà a la prestigiosa Acadèmia Colarossi, escola artística fundada en 1870 per l'escultor Filippo Colarossi, on fou alumne de Léon Bonnat. Entre 1888 i 1894 col·laborà amb Ferdinand Humbert en els frescos del Panteó de París. Exposà a la Societat dels Artistes Francesos i al Saló dels Artistes Independents, i va estar molt lligat als pintors anarquistes Maximilien Luce i Paul Signac, i dels quals prengué el seu puntillisme. En 1900 s'instal·là a Lagny-sur-Marne (Illa de França, França) i aprofità per a pintar els boscos al voltant del riu Marne. Entre 1900 i 1906 realitzà nombroses litografies de temàtica anarquista, com ara Provocation i Ceux qui mangent du pain noir, i dibuixos per a la revista llibertària Les Temps Nouveaux, de Jean Grave, que sostingué econòmicament i per a la qual lliurà obres per a diverses tómboles (1899-1901 i 1908). Exposà a la Societat Nacional de les Bones Arts i en 1902 establí una bona amistat amb el pintor anarquista Camille Pissarro, que li va influir força. De viatge, a Londres (Anglaterra) descobrí l'obra pictòrica de William Turner. En 1903 cofundà, amb Henri Matisse i altres, el Saló de Tardor, del qual serà membre fins a la seva mort. També en 1903 l'Estat francès li va comprar el seu quadre Goûter sur l'herbe, actualment al Museu de Belles Arts d'Angers; aquest mateix any il·lustrà la portada de l'Alamanach du Libertaire i col·laborà en l'obra Patriotisme-Colonisation, editada per Les Temps Nouveaux. En 1906 col·laborà amb l'artista anarquista Félix Vallotton i amb el pintor anarcocatòlic Georges Rouault en les proves del ceramista André Metthey. En 1906 la seva obra patí una forta transformació en la manera d'aplicar en els quadres el color i en la forma d'interpretar la llum, canvi motivat per la visita que va fer, amb son amic pintor Henri Manguin, al Midi francès i l'impacte que li va causar la llum meridional. En els anys següents treballà a Normandia (Andelys en 1912, 1915 i 1921), Bretanya i Vendée; també a Saint-Tropez, Saint Maxime, Niça i Lo Canet. Realitzà decorats i decoracions per a diferents teatres parisencs (Champs-Elysées, etc.) i indrets (Línia Marítima Transatlàntica, etc.) i en 1917 marxà, amb Vallotton, als fronts com a pintor de guerra, fet que els marcà profundament a ambdós. En 1922 exposà a la galeria parisenca d'Eugène Druet i dos anys després comprà la vil·la «Beau site» (Santa Maxima, Provença, Occitània), la qual habità fins el 1930. En 1925 va ser promogut com a oficial de la Legió d'Honor i després del tancament de la galeria de Georges Petit en 1927, no acceptà cap contracte més amb cap marxant d'art. Reumàtic des de molt jove i necessitat de bon clima, en 1930 comprà una casa al carrer dels Danys de Lo Canet. En aquesta localitat freqüentà molt els artistes Dunoyer de Segonzac i Pierre Bonnard, els quals s'hi havien establert en 1925. Henri Lebasque va morir, d'una crisi cardíaca, el 7 d'agost de 1937 a Lo Canet (Provença, Occitània) i fou enterrat en aquesta població. La seva obra pictòrica la podem contemplar a diferents museus: Museu de Belles Arts d'Angers, Petit Palais de Ginebra, Museu de Belles Arts de Lille, Nantes, Museu d'Orsay de París, etc.
***
Zé Quaresma fotografiat per Cabecinha a Setúbal
- José Artur Quaresma: El 25 de setembre de 1876 neix a Setúbal (Setúbal, Portugal) el militant anarquista José Artur Quaresma, també conegut com Zé Quaresma. Després d'una breu escolarització, posar-se d'aprenent de barber i ben aviat treballà en aquest ofici. Adherit a les idees llibertàries, s'afilià a l'Associació Obrera de Socors Mutus de Setúbal i immediatament la seva barberia (Salão Quaresma) es transforma en lloc de reunió i de formació de militants anarquistes. En 1907 fou l'editor responsable del setmanari anarquista de SétubalO Germinal. Defensor dos oprimidos; el grup editor d'aquesta publicació, entre els quals es trobaven António Francisco de Sousa i el professor José Luís Martins dos Santos, creà la Societat d'Instrucció i Beneficència Germinal. Durant la Gran Guerra mostrà públicament el seu rebuig al conflicte i la seva participació en tots els moviments de protesta organitzats per la Confederació General del Treball (CGT) de Portugal implicà el seu empresonament en nombroses ocasions juntament amb son fill, Jorge, també militant. En 1940 la policia descobrí que era l'organitzador de reunions i assemblees clandestines i fou novament empresonat durant algunes setmanes. José Artur Quaresma va morir el 6 de gener de 1957 a Lisboa (Portugal).
***
Nota
del suïcidi de Jack Madden apareguda en el diari
parisenc L'Oeuvre
del 18 d'agost de 1932
-
Jack Madden: El
25 de setembre de 1894 neix a Biarritz (Lapurdi, País Basc)
l'anarquista i
antimilitarista Jack Yvon Patrick Bernard Madden, també
conegut com Jacques Madden. Sos
pares es deienÉdouard Léon Madden, empleat de
comerç, i Marie Justine Sergenton. Els pares
vivien i treballaven a París (França),
però la parella va anar a tenir son infant
a casa dels pares de la mare; finalment el part donà
bessonada, primer nasqué Jack
i després Louise Yvonne Virginie Madden. Jack Madden es
guanyà la vida com a
polidor a París. Entre 1913 i 1914 era assidu del«Foyer Populaire» del barri de
Belleville, al número 16 del carrer Champlain del XX
Districte de París, on es
reunia un dels grups més actius de la Federació
Comunista Anarquista (FCA). El
6 de juny de 1913 l'habitació del domicili on vivia, al
número 10 del carrer
Champlain, va ser escorcollada per la policia i aquesta va descobrir
exemplars
del fullet En cas de guerre,
conegut
co Brochure Rouge (Fullet Roig), a
més de materials químics. Inculpat, amb els
antimilitaristes Maurice Boyer i
Alphonse Royer, d'haver llançar el 5 de juny d'aquell any
pamflets per damunt
dels murs de la caserna de les Tourelles del XX Districte de
París i de possessió
de substància explosives. El 24 de juliol,
després de mes d'un mes tancat
preventivament a la presó parisenca de La Santé,
va ser alliberat i finalment
el seu cas va ser sobresegut el 31 de juliol de 1913. Entre 1914 i 1919
va
estar mobilitzat. El 4 d'octubre de 1919 es va casar al XVIII Districte
de
París amb la modista Clémence Lucienne Raffin.
Jack Madden es va suïcidar amb gas
el 17 d'agost de 1932 al seu domicili del XVIII Districte de
París (França), on
vivia amb sa companya i son pare.
***
Hjalmar
Eriksson
- Hjalmar Eriksson:
El 25 de setembre de 1895 neix a les casernes de les mines de Striberg,
a Nora
(Västmanland, Örebro, Suècia), el miner,
escriptor i militant
anarcosindicalista Erik Hjalmar Eriksson. Sos pares es deien Erik
Persson i
Kristina Elisabet Olsdotter. Continuà amb la
professió de son pare i quan tenia
16 anys entrà a treballà com a perforador a les
mines de Nyberg, al nord
d'Striberg. En 1918 s'afilià a la Striberg-Nybergs Lokala
Samorganisationer (Striberg-Nybergs LS, Federació Local d'Striberg-Nybergs) de
l'anarcosindicalista Sveriges Arbetares Centralorganisation (SAC,
Organització
Central de Treballadors Suecs), que s'havia acabat de crear. Quan la
tardor de
1920 les mines de Nyberg tancaren, va ser contractat a les mines de
Nartorp, a
prop de Söderköping (Östergötland,
Suècia), on restà fins el tancament d'aquestes
el novembre de 1927. Més tard treballà a les
extraccions fèrries i al
processament del metall a Grängesberg (Ludvika, Dalana,
Suècia). Durant uns
vuit anys fou secretari de la Grängesberg LS i entre 1941 i
1942 exercí de
secretari de Correspondència de la Secció de
Mineria i Metall de la SAC a
l'oficina de Grängesberg. Entre 1937 i 1948 fou membre del
comitè executiu de
la SAC. Sabé compaginar la seva tasca sindical amb la
literatura i després d'un
seminari d'escriptura de quatre anys es llançà a
la creació literària. En 1946
publicà la seva primera novel·la, Järn
och bröd. En bergslagshistoria (Ferro i pa. Una
història de la mineria), on
descriu, des de la seva experiència vital, el món
dels treballadors de la
mineria; obra pionera d'aquesta temàtica en la literatura
sueca. Aquest llibre
va ser continuat per sis novel·les més: Arbetets
melodi. En gruvarbetarroman (1948; amb
il·lustracions del seu company de la
SAC Bertil Sjöström), Från
intet allt vi
vilja bli... (1955; biografia de Gustaf Adolf Hedlund), Folket i Loälvsdalen. Historisk roman
från
Värmlands finnskogar (1960), Du
trygga folk (1968), Gruvans
sång
(1969) i Lille Hugo. Berättelser
från
gruvorna och skogarna (1972, novel·la
biogràfica que narra la història d'Hugo
Bölja, el tresorer de la Grängesbergs LS). La seva
literatura descriu de manera
realista les dures condicions del treball dels miners i les seves
lluites
sindicals, sempre des de la seva experiència vital. En 1960
es jubilà de la
seva feina de miner i s'instal·là a Nol, a prop
de Göteborg. Es va casar dues
vegades, amb Elsa Adelia Maria Karlsson, entre 1918 i 1929, data de
defunció
d'aquesta, i amb Herta Agnes Lovisa Blomqvist, entre 1938 i 1973, data
de la
seva mort; tingué quatre fills i dues filles. Hjalmar
Eriksson va morir el 5 de
maig de 1973 a Nol (Västergötland, Götaland,
Suècia).
Hjalmar Eriksson (1895-1973)
***
Maurizio Mosso
- Maurizio Mosso: El 25 de setembre de 1898 neix a Grazzano Badoglio (Piemont, Itàlia) l'anarquista i resistent antifeixista Maurizio Giuseppe Mosso. D'antuvi, es guanyà la vida com a guixaire i, després, treballà d'ajustador mecànic. L'octubre de 1904 es trasllada amb sa família a Torí (Piemont, Itàlia), on treballà de drapaire. Sota el nom de Marco, actuà en els primers grups de treballadors anarquistes de la resistència que actuaren a la zona Cit Turin de Torí. Detingut, el 4 de gener de 1944 fou empresonat. Quan era a la presó, el 22 de gener es produí un atemptat partisà contra l'Albergo Genova, al carrer Sacchi de Torí, on residien nombrosos militars nazis. El 24 de gener de 1944, Maurizio Mosso, juntament amb altres detinguts anarquistes (Giustino Bettazzi, Brunone Gambino i Carlo Jori) i el socialista Aldo Camera, va ser tret de la presó i afusellat com a represàlia al camp de tir del Martinetto de Torí (Piemont, Itàlia). Els cossos dels cinc antifeixistes van ser exposats davant l'Albergo Genova, on actualment una placa recorda aquest crim feixista.
***
Suzy Chevet
- Suzy Chevet: El 25 de setembre de 1899 –algunes fonts citen erròniament 1905– neix a Montjean-sur-Loire (País del Loira, França) la socialista i resistent antifeixista, i després anarquista, sindicalista llibertària i maçona Suzanne Juliette Berthe Goubard, coneguda com Suzy Chevet.Sos pares, mestres, es deien Henri Alfred Goubard, militant sindicalista i mutualista afiliat a la Federació de l'Educació Nacional (FEN), i Juliette Antoinette Triquet, lluitadora feminista. Estudià a l'Escola Normal de Mestres d'Angers (País del Loira, França) i aconseguí la titulació, però n'exercí molt poc.El 19 de setembre de 1922 es casà a Les Ponts-de-Cé (País del Loira, França) amb Robert Louis Jacques Rauman. Començà a militar en el socialisme, en la tendència esquerrana revolucionària que Marceau Pivert animà en la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO). El 12 de novembre de 1932 es casà a Saint-Maloù (Bretanya) amb Robert Étienne Chevet. En 1938 s'afilià al Partit Socialista Obrer i Pagès (PSOP) que creà aquest. Instal·lada a Saint-Maloù, treballà en una oficina del servei de col·locació. En aquest port bretó realitzà una important tasca sindical a la«Casa del Poble» i organitzà festes en suport als estibadors en vaga i als sindicats de la ciutat. En aquesta època participà activament en els Albergs de Joventut i en creà un a Saint-Maloù. En 1938 formà part dels Comitès de Suport a la Revolució espanyola i organitzà les ajudes als refugiats a Saint-Maloù i a Trélazé. En 1941 el règim de Vichy depurà el seu títol d'ensenyant i li va assignar la residència a Saint-Maloù. Sense recursos, va rebre el suport durant una temporada pels refugiats que ella abans havia ajudat. Mesos més tard, després de col·locar sa filla Claudette en un lloc segur, sota una falsa identitat, organitzà, gràcies al seu bilingüisme i el suport de mariners holandesos i d'exiliats espanyols, una xarxa d'evasions cap a l'illa anglonormanda de Jersey. En 1942 va ser detinguda per la Gestapo i traslladada a Rennes i a Angers per a ser interrogada, però aconseguí fugir gràcies al suport de la població local i s'establí a Lorient (Bretanya), on sota falsa identitat i amb l'ajuda de companys espanyols treballà a les oficines del Serveri de Treball Obligatori (STO) fins a l'Alliberament. Aquesta feina en un lloc tan estratègic i peculiar li va permetre realitzar tasques força útils a la Resistència. Després de la II Guerra Mundial marxà cap a París on no pogué trobar feina de mestra i finalment entrà com a funcionària en el Ministeri de Treball. En 1945 conegué el destacat intel·lectual anarquista Maurice Alexandre Joyeux, que esdevingué son company i amb qui es casà el 24 de juny de 1952 al XVIII Districte de París, i al seu costat milità en la Federació Anarquista (FA) i animà el «Groupe de l'Ouest», el qual esdevingué «Grup Llibertari Louise Michel». Després entrà a formar part de la francmaçoneria enquadrada en la Lògia«Raspail» del Dret Humà de París i també a la Lògia «Louise Michel». També formà part de la«Fraternelle» maçònica del 18 Districte parisenc i s'adherí a La Libre Pensée i a la Lliga dels Drets de l'Home, de la qual presidí la seva 18 Secció. En 1947 fou una de les fundadores del Sindicat Força Obrera (FO) i esdevingué membre de la seva comissió executiva de la regió parisenca. Entre 1948 i 1971 participà en la major part de congressos de FO. En el X Congrés de FO de 1971 intervingué en nom de la minoria anarcosindicalista. També fou membre de la Federació de Funcionaris. Organitzà, amb el suport de Denise Glaser, nombroses gales de suport a la FA al Moulin de la Galette, on futurs grans cantautors (Georges Brassens, Léo Férre, Jean Yanne, etc.) debutaren. El maig de 1968 prengué part en la creació de la revista La Rue. Revue culturelle et littéraire d'expression anarchiste, editada pel «Grup Llibertari Louise Michel», la qual dirigí fins l'octubre de 1986. També col·laborà, sota el nom de Suzy, en Le Monde Libertaire, del qual fou secretària de redacció. L'agost de 1968 participà amb Joyeux en el Congrés Internacional de les Federacions Anarquistes celebrat a Carrara (Toscana, Itàlia). Vivia al número 24 del carrer Paul Albert del XVIII Districte de París. Suzy Chevet va morir el 15 de setembre de 1972 a Niça (País Niçard, Occitània) a resultes d'haver estat atropellada per un automòbil a Port Grimaud i fou incinerada el 23 de setembre al cementiri parisenc de Père-Lachaise.
***
Necrològia
d'Alfons Valldaura Montadas apareguda en el periòdic
tolosà Espoir
de l'1 de juny de 1979
- Alfons
Valldaura Montadas: El 25 de
setembre de 1901 neix a
Gironella
(Berguedà, Catalunya)
l'anarcosindicalista Alfons Valldaura Montadas. Sos pares es deien
Alfons Valldaura i
Maria Montadas. Militant de la
Confederació Nacional del Treball (CNT),
participà activament durant la gran vaga de la
indústria fabril i tèxtil de
1918. EN 1939, amb el triomf franquista, passà a
França. Instal·lat a Masamet,
milità en la Federació Local de la CNT d'aquesta
població. Alfons Valldaura Montadas va
morir el 7 de febrer –algunes fonts citen
erròniament
el 4 de
febrer– de 1979 a l'Hospital de Masamet (Llenguadoc,
Occitània).
***
Mark
Rothko al seu estudi de West 53rd Street de Manhattan, fotografiat per
Henry Elkan cap al 1953
- Mark Rothko: El 25 de setembre de 1903 neix a Daugavpils (Letònia), aleshores anomenada Dvinsk i sota l'Imperi rus, el pintor i gravador anarquista, classificat sota el moviment pictòric contemporani de l'expressionisme abstracte nord-americà, Marcus Rothkowitz, més conegut com Mark Rothko o Marks Rotko. Fou el quart fill d'una família d'origen jueu i sos germans foren Sonia, Moise (Maurice) i Albert. Son pare, Jacob, era un intel·lectual que feia de farmacèutic, que educà sos fills en les idees seculars al marge de les normes religioses, i sa mare fou Anna Goldin Rothkowitz. Quan tenia cinc anys fou inscrit en una heder (escola tradicional que ensenya les bases del judaisme i de l'hebreu), on va estudiar el Talmud, i fou l'únic dels germans que tingué aquesta mena d'educació religiosa, ja que sos germans foren educats en escoles públiques. Degut al clima antisemita que respirava l'Imperi rus aleshores i per por que sos fills fossin reclutats per l'exèrcit tsarista, Jacob va decidir emigrar als Estats Units en 1910, amb el suport financer de son germà Samuel–qui va canviar son lligatge per Weinstein. Jacob es va establir en 1912 a Portland (Oregon) i muntà una fàbrica de roba amb sos germans Albert i Moise. En 1913, Mark, sa mare Anna i sa germana Sonia abandonaren Daugavpils i seguiren Jacob fins als EUA. Poc després, el 27 de març de 1914, Jacob morí a causa d'un càncer de còlon, deixant sa família sense suport econòmic i veient-se obligada a fer feina en un negoci familiar dels Weinstein. Mark es dedicà a vendre diaris pels carrers i fou inscrit a l'escola Failing School. En 1915 ingressà a l'escola Shattuck Elementary School, on completà els estudis primaris. Entre 1918 i 1921 estudià secundària al Lincoln High School de Portland. Durant aquest període educatiu no rebé classes formals d'art, però realitzà esbossos i dibuixos. En aquestaèpoca va participar activament en la comunitat jueva i destacà com a expert orador en discussions polítiques, sobre tot en temes sindicals i reivindicatius del dret de les dones a l'anticoncepció. Després, amb l'ajuda d'una beca, va ingressar a la Universitat de Yale amb la intenció d'estudiar dret o enginyeria, estudiant assignatures de física, de filosofia i d'economia. Començà els estudis universitaris juntament amb dos amics de Portland, Aaron Director i Max Naimark, també becats. Però les ajudes econòmiques foren cancel·lades al final del primer any d'estudis i Rothko va realitzar diverses feines pe pagar-se els estudis (ajudant de bugaderia, missatger, etc.). A Yale, amb els seus companys, per lluitar contra l'antisemitisme universitari, va crear una revista clandestina anarquista, The Yale Saturday Evening Pest, on satiritzava el sentiment elitista de la comunitat wasp. En 1923 abandonà els estudis sense graduar-se i sense haver rebut classes d'art –46 anys més tard, rebria un títol honorari d'aquesta universitat– i marxà a Nova York. En aquesta gran ciutat quedà fascinat per l'Art Students League i es va matricular. Però poc després, durant un viatge a Porland per visitar sa família, conegué un grup de teatre dirigit per Josephine Dillon, esposa de Clark Gable, i decidí unir-se a la companyia teatral, però va fracassar, ja que no tenia l'aparença que s'esperava d'un galant cinematogràfic. En 1925 tornà a Nova York i començà la seva formació artística a l'institut New School of Design, on un dels seus professor fou l'artista Arshile Gorky, membre del moviment avantguardista. En 1935 va unir-se al grup d'artistes subversius «The Ten». La seva primera exposició fou 1933, all Portland Art Museum, en l’època que s’identificava amb el realisme social. Més tard, durant els anys de la Revolució espanyola (1936-1939), exposà quadres en suport dels infants republicans. En aquests anys llegeix Èsquil i Nietzsche, i durant la Segona Guerra Mundial rep la influencia artística de Picasso, Max Ernst, Miró i André Masson. Encara que rebutjava la categoria alineant de «pintor abstracte», Rothko és un dels màxims exponents de l'anomenat expressionisme abstracte. A partir de 1940 col·labora, juntament amb Adolph Gottlieb, en la Federació de Pintors i Escultors Moderns, una organització que perseguia i denunciava la influència comunista en els ambients artístics. Des de llavors, Rothko i Gottlieb serien uns dels més decidits perseguidors de qualsevol influència dels artistes lligats al Partit Comunista nord-americà. Juntament amb Robert Motherwell, David Hare i William Baziotes, Rothko crea en 1948 una escola a Nova York, «The Subjects of the Artist». Després, Peggy Guggenheim es convertirà en el seu representant; en aquesta època visità, influenciat pel seu interès per la filosofia grecollatina clàssica, Pompeia i altres llocs d'Itàlia. Estilísticament, a començaments dels anys quaranta va realitzar una pintura molt semblant a la de Barnett Newman i a la d'Adolph Gottlieb, propera al surrealisme i farcida de formes biomorfes. A partir de 1947 el seu estil canvia i comença a pintar grans quadres amb capes simples i fines de color. Anys després les seves composicions solen ser dos rectangles grans confrontats, amb les vores desdibuixats per veladures. Són freqüents els grans formats que envolten l'espectador, amb la finalitat de fer-lo partícip d'una mena d'experiència metafísica, ja que donava un sentit gairebé religiós a la seva pintura. Al final de sa vida els seus quadres són de tonalitats obscures, amb abundància de marrons, violetes, granats i, sobretot, negres. Correspon a aquesta època la Houston Chapell, encarregada per l'acabalat Dominique de Ménil, un espai d'oració on 14 quadres cobreixen un espai octogonal creant una atmosfera que absorbeix l'espectador–segons ell, l'artés un instrument de comunicació emocional. En 1968 va patir un aneurisma d'aorta a causa de la seva hipertensió crònica. Després d'un episodi depressiu, afavorit per la seva profunda addicció als fàrmacs, a l'alcohol, al tabac i a la soledat, el portà a la desesperació. Mark Rothko es va suïcidar el 25 de febrer de 1970 al seu estudi de Manhattan (Nova York, Nova York, EUA), tallant-se les venes després d'haver ingerit una sobredosi de pastilles, i es troba enterrat al cementiri d'East Marion, a Suffolk County (New York, EUA).
***
Notícia de l'absolució de Martín Mur Escamilla publicada en el diari barceloní La Vanguardia del 14 de juliol de 1935
- Martín Mur Escamilla: El 25 de setembre de 1908 neix a Albalat de Cinca (Osca, Aragó, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista Martín Mur Escamilla. Fuster de professió, milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Terrassa (Vallès Occidental, Catalunya). Fou detingut, amb altres companys, arran de l'aixecament anarquista de gener de 1933, que implicà la clausura de la Federació Local de Sindicats Únics de la CNT de Terrassa. El juliol de 1935 fou absolt per manca de proves, juntament amb Eusebi Margriñà Ferrer, Manuel Rubio García, Josep Puig Serrano i Lluís Portet Hoguera, d'haver participat en l'atracament a mà armada als empleats de la «Casa Peinajes e Hilaturas de Lana» de Terrassa el 19 d'abril d'aquell any amb un botí de 42.500 pessetes. En 1936 col·laborà en Vida Nueva de Terrassa i entre octubre de 1936 i juliol de 1937 fou regidor municipal per CNT en aquesta ciutat. En 1939 s'exilià a França, però acabà capturat pels nazis i enviat en 1942 al camp de concentració de Gusen amb el número de matrícula 2.348. Martín Mur Escamilla va morir el 8 de febrer de 1943 al camp de concentració de Gusen (AltaÀustria, Àustria).
***
Necrològica
de José Alcaine apareguda en el periòdic
tolosà Cenit
del 5 de gener de 1988
- José Alcaine: El 25 de setembre de 1909 neix a Utrillas (Terol, Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista José Alcaine. Durant els anys republicans fou, amb altres companys (José Casinos Acerete, José Fortea Gracia, Román Mampel, Bernardino Mola Alegre, Mariano Roca Sanjuan, etc.), un dels militants més actius de la Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Utrillas. Exiliat a França, milità en el Sindicat d'Oficis Diversos de Tarascon (Llenguadoc, Occitània). José Alcaine va morir el novembre de 1987 a Tarascon (Llenguadoc, Occitània) i fou enterrat el 19 de novembre al cementiri d'aquesta localitat.
***
Necrològica
de José Pérez Segura apareguda en el
periòdic tolosà Cenit del 5 de maig
de 1992
- José
Pérez
Segura: El 25 de setembre de 1911
neix a Cuevas del Almanzora (Almeria, Andalusia, Espanya)
l'anarcosindicalista José Pérez Segura. Sos pares
es
deien José
Pérez i María Segura. Quan encara era infant,
emigrà amb sa família a Barcelona
(Catalunya) i visqué al barri de Sants. Afiliat al Sindicat
de la Construcció
de la Confederació Nacional del Treball (CNT), durant la
guerra lluità com a
milicià en les columnes confederals. En 1939, amb el triomf
franquista, restà a
Barcelona, on vivia en una barraca al barri de les Corts.
Treballà de drapaire
i milità en la CNT clandestina. Ajudà a la
guerrilla anarquista amb informació
per a cops econòmics. Arran d'un atracament perpetrat el 31
de juliol de 1948,
fugint de la repressió, passà a França
i s'establí a Clarmont d'Alvèrnia, on
milità en la Federació Local de CNT.
Posteriorment formà part de la Federació
Local de Riam (Alvèrnia, Occitània) i de bell nou
retornà a Clarmont d'Alvèrnia.
Sa companya fou Encarnación Alonso Giménez.
Malalt de tisi des de tota la seva
vida, José Pérez Segura va morir el 10 de
març de 1992 al Centre Hospitalari
Universitari de Clarmont d'Alvèrnia (Alvèrnia,
Occitània) i va ser enterrat tres
dies després al cementiri de Crouel d'aquesta
població.
***
Juan
Ruiz Berrocal al camp de concentració de Camp Morand (gener
1940)
-
Juan Ruiz
Berrocal: El 25 de setembre de 1911 neix a Ceuta (Marroc)
l'anarcosindicalista
Juan Manuel de la Santísima Trinidad Ruiz Berrocal. Sos
pares es deien Manuel Ruiz González, jornaler, i Catalina
Berrocal Martín. Llibertari des de molt jove, treballava de
xofer.
Durant la
guerra civil va combatre al front d'Andalusia. Son germà
Manuel Ruiz Berrocal,
militant de la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI), va ser afusellat pels
feixistes en 1937. Formà part de les 2.638 persones que el
28 de març de 1939
aconseguiren embarcar al port d'Alacant (Alacantí,
País Valencià) a bord del carboner
britànic Stanbrook
(passatger 481)
cap a Orà (Algèria). En arribar-hi, va ser
internat als
camps de concentració de Camp Morand (Algèria) i
de
Bouarfa (Figuig, Marroc). Després del desembarcament aliat i
l'alliberament de
la zona, s'instal·là a Casablanca (Marroc), on
continuà militant en la
Confederació Nacional del Treball (CNT) i al Centre Cultural«Armonía». A Casablanca
vivia al costat de Libertario Hernández Illescas (El Libertario), convivint les dues
famílies de manera col·lectivista.
En 1964 emigrà Bèlgica amb la família
de Libertario Hernández Illescas i
s'instal·là a Brussel·les, on
ocupà càrrecs orgànics, com ara la
secretaria
general d'aquest sindicat fins a la seva mort. Entre 1971 i 1972
redactà un
testimoni sobre l'evacuació del vaixell Stanbrook
que el juny de 2012, anys després de la seva mort, va ser
lliurat al Centre
International de Recherche sur l'Anarchisme (CIRA, Centre Internacional
de
Recerca sobre l'Anarquisme) de Lausana (Vaud, Suïssa). Entre
1974 i 1977 fou
responsable del Boletín del Nucleo
de Bélgica
de la CNT-AIT. Juan Ruiz Berrocal va morir el juny de 1983 a
Brussel·les
(Bèlgica) i va ser enterrat el 20 de juny de 1983 al
cementiri d'aquesta
localitat.
Juan Ruiz Berrocal
(1911-1983)
***
Necrològica de Miguel Caicedo Paredes apareguda en la revista barcelonina Polémica del març-abril de 1984
- Miguel Caicedo Paredes: El 25 de setembre de 1917 neix a Massarró (Múrcia, Espanya) el militant anarquista i anarcosindicalista Miguel Caicedo Paredes. Sos pares es deien Francisco Caicedo i Concepción Paredes. Membre de les Joventuts Llibertàries de Barcelona (Catalunya), a partir de 1937 formà part, amb M. Davia i P. Buenacasa, de la comissió administrativa de l'«Escola de Militants de Catalunya CNT-FAI» radicada a Barcelona. En acabar la guerra marxà a l'exili, on realitzà estudis especialitzats. Després de la mort de Franco, tornà a Barcelona i participà en la reconstrucció de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Entre 1978 i 1979 col·laborà en Solidaridad Obrera. Més tard formà part del grup creador de la revista Polémica. Miguel Caicedo Paredes va morir el 22 de febrer –algunes fonts citen erròniament el 23 de febrer– de 1984 d'un infart al seu domicili de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat, Catalunya) i va ser enterrat a Barcelona.
---
