Anarcoefemèrides
del 2 de març
Esdeveniments
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Expulsió de França dels germans Praet: El 2 de març de 1894 són expulsats de França Laurent Van Praet, nascut el 30 de gener de 1859 a Vilvoorde (Flandes, Bèlgica), i son germà Jules François Praet, nascut el 9 de novembre de 1861 a Gand (Flandes, Bèlgica). Tots dos eren membres del grup anarquista antimilitarista «Els Sense Pàtria», creat a Charleville (Ardenes, França) el 1891. Van ser víctimes de l’aplicació de les«Lois Scélérates» (Lleis Perverses), en trobar la policia a ca seva exemplars de la premsa llibertària.
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Surt Le Tocsin: El 2 de març de 1934 surt a Antony (Illa de França, França) el primer número del periòdic bimensual anarcocomunista Le Tocsin. Contre tous les fascismes! Pour la liberté! El responsable d'aquesta publicació dedicada especialment a la lluita contra el feixisme fou Pierre Perrin (Pierre Odéon) i l'administrador Charles Durand. En sortiren quatre números, l'últim l'11 de maig d'aquell any.
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Surt La Calle: El 2 de març de 1936 surt a la Corunya (la Corunya, Galícia) el primer número del periòdic obrerista La Calle. Semanario popular. Era l'òrgan oficiós del Partit Sindicalista (PS) d'Ángel Pestaña Núñez i estava obert a totes les tendències esquerranes (anarquistes, anarcosindicalistes, republicans, galleguistes, etc.). Tractà temes locals i molt variats (qüestions municipals, treball, activitats polítiques, problemes de barris, esports, etc.) i alguns articles es publicaren en gallec. Trobem articles de P. Boleo, Plácido R. Castro, Victoriano Crémer Alonso, Manuel Fernández, Manuel Martínez Pérez, Gonzalo Pantín, Carlos Pereira (Karper), Pérez Hervada, Manuel Porto Casás, B. Varela do Campo i José Villaverde (Juan José), entre d'altres. L'il·lustrador fou Cebreiro. En sortiren set números, l'últim el 13 d'abril de 1936. Una col·lecció completa fou conservada per l'anarcosindicalista José Villaverde Velo que actualment es conserva a la Reial Acadèmia Gallega.
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Surt La Revista Anárquica
de Juventudes
Libertarias:
El 2 de març de 1978 surt a Santa Coloma de Gramanet
(Barcelonès, Catalunya) el número 0 del
periòdic La Revista
Anárquica de Juventudes Libertarias. Órgano de
expresión de
la FL de Sta. Coloma de las JJLL. Portà
l'epígraf «Ni Dios, Ni Amo, JJLL». Cap
article va ser signat. Tractà temes molt diversos:
organització anarquista,
repressió, presos (COPEL), feminisme,
delinqüència, esperanto, poesia, acció
directa, antimilitarisme, violència estatal,
antiparlamentarisme, pedagogia,
marxisme, etc. El número 3 és un especial
monogràfic contra la Llei
antiterrorista. En sortiren cinc números, l'últim
el 4, que portà el subtítol«Portavoz de la FIJL» (Federació
Ibèrica de Joventuts Llibertàries), de l'11 de
desembre de 1978 i deixà de publicar-se per problemes
econòmics.
Clik here to view.
Naixements
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Multatuli:El 2 de març de 1820 neix al carrer Korsjespoortsteeg d'Amsterdam (Països Baixos) l'escriptor anarquista Eduard Douwes Dekker, més conegut com a Multatuli («Molt he patit», en llatí, i fa referència a un famós passatge de Tristia d'Ovidi). Fill d'un capità de navili, en 1838 va viatjar a bord del vaixell comandat per son pare a lesÍndies Orientals Holandeses (actual Indonèsia), a la capital de les quals, Batavia, van arribar en 1839. D'antuvi va exercir de funcionari en aquestes terres, però va dimitir del càrrec fastiguejat del tractament reservat als indígenes i per les dures crítiques que havia rebut per la seva gestió comptable. Després de la seva renúncia es va quedar sense feina i va viatjar durant anys tot sol per Europa (Holanda, Bèlgica, Alemanya i França). En 1859 sa muller, la baronessa de Wijnbergen, i sos dos fills es van reunir amb ell a Europa. Aquest mateix any es va consagrar a la literatura i va publicar ambèxit Max Havelaar (1860), obra anticolonialista i antiesclavista. Multatuli, crític irònic del conformisme burgès, posarà en pràctica el seu ideal llibertari i escandalitzarà els seus contemporanis, vivint en harmonia amb ses dues companyes i amb sos dos fills. Els seus escrits contra l'Estat i contra el parlamentarisme, i els seus atacs contra la religió, la família i els prejudicis de tota mena (racistes, sexistes o sexuals) van tenir una gran influència dins elsàmbits socialista i llibertari. Multatuli va morir el 19 de febrer de 1887 a Nieder-Ingelheim (Renània-Palatinat, Alemanya) i fou el primer holandès que optà per la incineració. Existeix la «Multatuli Genootschap» (Societat Multatuli), que té com a objectiu donar a conèixer l'autor i ressaltar la seva vigència actual, tot administrant el Museu Multatuli, ubicat a la casa natal de l'escriptor. El juny de 2002, la«Maatschappij der Nederladse Letterkunde» (Societat de Literatura Holandesa) va proclamar Multatuli com el més gran escriptor holandès de tots els temps.
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Giovanni
Colombo: El 2 de març de 1855–algunes fonts citen el 27 de març– neix
a Borgosesia
(Piemont, Itàlia) el lampista anarquista Giovanni Ottavio
Colombo, també
conegut per la seva transcripció francesa Jean-Octave
Colombo. Sos pares es deien Giuseppe Colombo i Teresa
Franchoni. Casat i amb
sis infants, emigrà a França. El 29 de
març de 1892 se li va decretar
l'expulsió d'aquest país per les seves activitats
anarquistes. Refugiat a
Londres (Anglaterra), freqüentà Charles-Jean Capt,
destacat membre del grup
anarquista «Club Autonomie». En 1894 el seu nom
figurava en una llista
d'anarquistes a controlar establerta per la policia
ferroviària de fronteres
francesa, que citava que es refugiava a Suïssa. En 1896
residia al Charlotte
Street de Londres.
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.![Jacques Gross-Fulpius fotografiat per O. Meistring (1896) [IISH]](http://www.estelnegre.org/fotos/grossfulpius.jpg "Jacques Gross-Fulpius fotografiat per O. Meistring (1896) [IISH]")
- Jacques Gross-Fulpius:
El 2 de març de 1855 neix a Mülhausen
(Alsàcia)
el bibliòfil, lliurepensador, maçó i
militant anarquista Jacques Gross-Fulpius,
conegut sota els pseudònims d'André,Jean Guise i Jean-qui-marche.
Sos pares es deien André Gross i Suzanne Julienne Muller.
Viatjant de comerç
per a la fàbrica de tabacs Burrus de Boncourt (Jura,
Suïssa), d'antuvi
participà en el moviment antibonapartista. En 1870
s'adherí a la Federació del
Jura de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT).
Entre el 26 i el 29
d'octubre de 1876 fou delegat, sota el nom d'André,
per les seccions
obreres de Porrentruy i de Boncourt al VIII Congrés General
de l'AIT
antiautoritària celebrat a Berna. El 18 de març
de 1877 participà en la
manifestació de commemoració de la Comuna de
París («Manifestació de la Bandera
Roja») celebrada a Berna. Gràcies a la seva feina,
pogué passar de contraban
periòdics i llibres clandestins, com ara L'Avant-Garde,
de Paul Brousse,
i Freiheit, de Johann Most. Amic
d'Élisée Reclus, Piotr Kropotkin, Jean
Grave, James Guillaume, Luigi Galleani i Max Nettlau --ajudà
aquest en les
seves investigacions històriques--, entre d'altres,
organitzà clandestinament
l'ajuda als companys empresonats o expulsats, com ara Errico Malatesta
o Zamfir
Arbore (Z. Ralli). Finançà
discretament publicacions anarquistes, com
ara Le Révolté, i
destacà com a bibliòfil. Subscrit a Les
Temps
Nouveaux, col·laborà en Le
Réveil Anarchiste sota el pseudònim de Jean-qui-marche.
En 1905 entrà en la francmaçoneria
(lògies «Grand-Orient» i «La
Fraternité») i
realitzà nombroses conferències i
publicà llibres sobre el tema, com ara La
Franc-Maçonnerie sous la Commune (1871).
Conférence (1908) i La
franc-maçonnerie exposée aux profanes
(sd). Sa companya, Elisabeth Fulpius,
filla del lliurepensador Charles Fulpius i escultora,
redactà l'article«Sculture» per a l'Encyclópedie
Anarchiste. En 1920 una part important
de la seva col·lecció bibliogràfica va
ser venuda al Frankfurt Institut für
Sozialforschung (Institut per a la Investigació Social de
Frankfurt). Jacques
Gross-Fulpius va morir el 4 d'octubre de 1928 a Ginebra (Ginebra,
Suïssa). Els
seus arxius constituïren un dels primers fons del Centre
Internacional de
Recherches sur l'Anarquisme (CIRA) fundat en 1957 a Ginebra. Una
important
correspondència seva amb nombrosos anarquistes (Nettlau,
Reclus, Ettore
Molinari, etc.) es conserva a l'International Institute of Social
History (IISH)
d'Amsterdam.
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Joseph Spivak: El 2 de març de 1882 neix a Uman (Txerkassy, Ucraïna, Imperi Rus) el militant anarquista Joseph Spivak. En 1902 emigra als Estats Units, instal·lant-se a Nova York, però torna a Rússia quan esclata la revolució de 1905, participant en l'agitació antitsarista i en la defensa contra els pogroms antijueus que assolaren la regió. Va retornant Nova York en 1906, quan la revolució es va transformar en reacció. Va treballar en una fàbrica de cigars mentre estudiava química els vespres a Cooper Union, on es va llicenciar en 1915 i acabant després llicenciat en farmàcia i treballant com a d'apotecari a Nova York, Cleveland i Niagara Falls. Durant la Primera Guerra Mundial participa activament en els cercles anarquistes i en la campanya antimilitarista contra el reclutament duta per Emma Goldman i Alexandre Berkman. Va prendre part en la campanya d'agitació en pro de Tom Mooney i Warren Billings, falsament acusats de posar una bomba durant la desfilada per la mobilització a San Francisco el 22 de juliol de 1916. Malgrat les persecucions, detencions i amenaces d'expulsió, continuarà amb la militància. Va traslladar-se a Los Ángeles en 1921, on es va adherir a la secció Kropotkin del Workmen's Circle, així com a la secció local dels Industrial Workers of the World (IWW). Amb l'anarquista escocès Tom Bell va organitzar el Libertariam Forum, que programava conferències i debats setmanals sobre temes diversos, i un Free Worker's College (Col·legi Lliure Obrer), espècie d'universitat obrera, pel 1925. Col·laborà en nombrosos periòdics anarquistes, especialment en The Road to Freedom, d'Hippolyte Havel, i en Fraye Arbetr Shtime. Amb l'establiment de la dictadura bolxevic va perdre la fe en la revolució de masses i es va fer stirnerià, alhora que participava en activitats anarcocomunistes i anarcosindicalistes. En 1927, va retornar a Nova York, es va adherir a la secció Francisco Ferrer del Workmen's Circle, a la Jewish Anarchist Federation i al grup New Trends, organitzat a finals de la Segona Guerra Mundial per Alexander Shapiro. Però on va desenvolupar la tasca de sa vida va ser en el Libertarian Book Club (Club del Llibre Llibertari), publicant La revolució desconeguda, de Volín (1954-1955); Men against the State, de James J. Martin (1957); L'anarquisme, de Paul Eltzbacher; L'únic i la seva propietat, d'Stirner (1963), i altres obres fonamentals del pensament anarquista. Militant actiu fins al final --algunes setmanes abans de finar encara va fer una conferència sobre El moviment cooperatiu--, Joseph Spivak va morir amb 90 anys el 7 de novembre de 1971 a Nova York (Nova York, EUA).
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Celonio Abadía Arrastia: El 2 de març de 1903 neix a Lodosa (Navarra) el jornaler cenetista Celedonio Abadía Arrastia. Va ser assassinat pels feixistes el 1936 juntament amb el seu germà anarquista Marco Bruto. Son altre germà Mateo, membre de la junta de Sindicat Únic de CNT, va ser assassinat el 24 de setembre de 1936 a Dicastillo (Navarra).
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Romà Meler
Artigas: El 2 de març de 1919 neix a
Bagà (Berguedà, Catalunya) l'anarquista i
anarcosindicalista Romà Meler Artigas. Acabat de
néixer, sa família es
traslladà a Guardiola de Bergadà. Quan tenia 11
anys deixà l'escola i començà a
treballar. Amb 14 entrà com a obrer tèxtil i poc
després s'afilià a la
Confederació Nacional del Treball (CNT). En 1932
participà activament en els
Fets de Fígols. Arran d'un accident perdé un
braç i es donà la paradoxa que el
patró volgué donar-li feina, però els
seus companys el rebutjaren per ser un
actiu sindicalista i pensar que només els portaria
problemes. En 1936, quan
esclatà la Revolució, organitzà les
Joventuts Llibertàries a Guardiola de
Bergadà i fou nomenat secretari general de les mateixes. A
més d'això,
desenvolupà tasques de responsabilitat orgànica
en la CNT i participà en el
procés col·lectivitzador al seu poble. En 1939,
amb el triomf franquista, creuà
els Pirineus i fou tancat al camp de concentració de Vernet.
En els anys
posteriors va fer feina de pastor. Després de la II Guerra
Mundial fundà les
Joventuts Llibertàries a Montpeller i milità
activament en la CNT de l'Exili.
Fou amic de Felipe Alaiz, Plinio Valls, Miguel Chueca i Juan Manuel
Molina
Mateo (Juanel), entre d'altres. En
1948
s'establí a París i treballà com a
soldador elèctric, feina que exercirà durant
més de trenta anys. Més tard retornà a
Occitània i, després dels conflictes
interns del Congrés de Montpeller de 1965,
s'arrenglà amb els crítics i entrà a
formar part dels Grups de Presència Confederal.
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Franco Leggio: El 2 de març de 1921 neix a Ragusa (Sicília) el propagandista anarquista Franco Leggio. Fill de miners, quan deixà l'escola començà a treballar com a miner del sofre a Ragusa i a finals dels anys trenta s'integrà en el moviment llibertari i en la lluita antifeixista. Fugint de la vigilància policíaca a la qual estava sotmès, s'allistà en la Marina, on realitzà una destacada activitat antifeixista. En 1944 va ser ingressat en un sanatori de Ragusa per guarir la seva tuberculosi, però l'1 de gener de 1945 fugí per participar en el moviment insurreccional antimilitarista popular contra la crida («Coscrizione classe 1921») a les armes de l'«Exèrcit llibertador» angloamericà, que portà el nom de «Non si parte!», i del qual va ser figura destacada juntament amb militants anarquistes com Pino Catanese, Mario Perna i Maria Occhipinti. Aquesta resposta insubmisa va ser durament reprimit amb centenars de detencions i per aquests fets va ser condemnat a un any i mig de presó. Un cop acabada la guerra, en 1946, entrà a formar part del grup anarquista «La Facciola» de Ragusa. En 1949 participà activament, amb milers de minaires i les seves famílies, en el moviment vaguístic i d'ocupació autogestionària de les mines. Després de la traïció dels dirigents sindicals, el moviment fracassà després de dos mesos i va ser acomiadat, havent de marxar de Sicília. Entre 1949 i 1969 treballà en el sector de la construcció (pintor, paleta, etc.) a Nàpols, Gènova, Milà i a França, on establí estrets contactes amb destacats militants anarquistes, com ara l'anarcosindicalista espanyol Cipriano Mera i el guerriller antifranquista català Josep Lluís Facerías (Face). El novembre de 1955 amb aquest últim organitzà una Comissió Provisional de Relacions de les Joventuts Llibertàries, de la qual va ser elegit secretari Dante di Gaetano, i que tenia com a finalitat organitzar un congrés internacional i fundar una nova organització, la Federació Anarquista Juvenil (FAJ), que arreplegaria militants italians, francesos i espanyols, centrada en la lluita antifranquista. El Congrés es va reuní entre el 25 i el 26 de desembre de 1955 a Liorna i va ser continuat per nombrosos càmpings anarquistes internacionals; però l'assassinat a Barcelona de Facerías en 1957 posarà fi al projecte d'organització. El febrer de 1957 assumirà la gerència de l'únic número del periòdic L'Agitazione del Sud, publicat a Modica (Sicilia). En 1960 fundà l'editorial«La Fiaccola», per difondre textos anticlericals, ateus i antipsiquiàtrics, activitats per les quals fou detingut i processat en diverses ocasions. El 15 de juliol de 1962 participà directament en la col·locació d'una bomba al balcó de la Casa Consistorial de València des de la qual el dictador Franco havia pronunciat un discurs dies abans. Més tard fundà la revista Anarchismo, de la qual serà editor responsable fins al 1978; aquest mateix any creà el periòdic Zuleima. Arran del procés contra Giovanni Marini --jove llibertari que en llegítima defensa matà un feixista durant una agressió--, s'implicà activament en el seu comitè de defensa i en 1982 va ser condemnat a sis mesos de presó que purgà a Ragusa. Durant la dècada dels vuitanta lluità contra la instal·lació de míssils de creuer nord-americans a Comiso. En 1986 l'Estat italià, en un intent de anul·lar-lo, l'obligà a sotmetre's a la revisió d'una comissió psiquiàtrica, però els jutges van recular davant la pressió popular. Durant sa vida va mantenir una important relació epistolar amb llibertaris destacats d'arreu el món. Franco Leggio, després de patir 12 anys malalt arran d'un ictus, va morir el 15 de desembre de 2006 a l'Hospital G. B. Odierna de Ragusa (Sicília), el mateix del qual va fugir en 1945. Els seus funerals representaren una gran manifestació del moviment anarquista i va ser incinerat, amb l'últim número de Sicilia Libertaria sota el braç, el 28 de desembre d'aquell any a Bari (Pulla, Itàlia). En 2007 Pino Bertelli estrenà el documental biogràfic Franco Leggio. Un anarchico di Ragusa, produït per l'organització «Sicilia Libertaria».
Clik here to view.
Defuncions
Image may be NSFW.
Clik here to view.
-
Pablo Biel
Gimeno:El 2 de
març de 1959 mor el
miner anarquista Pablo Biel Gimeno. Havia nascut el 10 de novembre de
1900 a
Montalbán (Terol, Aragó, Espanya). El 5 de febrer
de
1939 s'exilià a França i fou
internat al camp d'Argelers. El 26 de setembre de 1939
s'enrolà en una
Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i enviat al front. A
Beaucaire fou
desmobilitzat i fou enviat a treballar a les mines de carbó
de La Grand Comba
(Occitània) el juliol de 1940, on existia un fort nucli
d'exiliats peninsulars.
Durant l'ocupació, per fugir de les batudes
policíaques, nombrosos refugiats de
La Grand Comba, i els fills de Pablo Biel (Pablo i Pilar), seran
amagats als
pallers pel rector de Saint-Laurent-de-Trèves.
Després de l'Alliberament
militarà en la Federació Local de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) i
en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) de La Grand Comba. Sa
companya
fou Florentina Marco Millan.
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Clément Fournier:
El 2 de març de 1969 mor a
l’hospital francomusulmà de Bobigny
(Illa de França, França) el militant anarquista i
pacifista Clément Fournier. Havia nascut el 8 de
març de 1904 a París (França) en una
família llibertària i
militarà en la Unió Anarquista, on
arribarà a ser designat secretari en el
congrés de maig de 1934. Com a pacifista va ser
també secretari de la secció de
Sartrouville de la Lliga Internacional dels Combatents de la Pau
(LICP).
Després de la guerra, col·laborarà en
el periòdic Ce qu'il faut dire
(CQFD), de Louis Louvet, i pren part en la
reconstrucció del moviment llibertari dins de la
Federació Anarquista Francesa,
participant en la creació del Comitè de Relacions
Internacinals Anarquistes
(CRIA) editant un butlletí. Serà, amb
André Prudhommeaux, delegat al Congrés
Anarquista Internacional de Londres (del 25 de juliol a l’1
d’agost de 1958). Secretari
de relacions internacionals, serà també una
temporada tresorer de la Federació
Anarquista Francesa. En morir va donar el seu cos a la Facultat de
Medicina de París.
***
Image may be NSFW.
Clik here to view.
- Salvador Puig i Antich:
El 2 de març de 1974 mor executat a Barcelona (Catalunya)
pel
règim franquista l’anarquista Salvador Puig i
Antich.
Havia nascut el 30 de maig de 1948 a Barcelona (Catalunya) en el si
d’una família
treballadora de classe mitjana i era el tercer de sis germans. El seu
pare,
Joaquim Puig, fou militant d'Acció Catalana durant la
República. Aquest
s'exilià a França, on fou internat al camp de
refugiats d'Argelers de la
Marenda, i va ser condemnat a mort quan tornà a Catalunya i
indultat en l'últim
moment. Tenia una existència turmentada com a perdedor de la
guerra. El jove
Salvador va començar estudiant al col·legi La
Salle Bonanova fins que en fou
expulsat per indisciplina. Més tard va entrar en el
col·legi de Salesians de
Mataró, on va finalitzar el batxillerat de lletres i on
conegué el Pare Manero.
A partir dels setze anys compaginà el treball en una oficina
amb els estudis
nocturns a l'Institut Maragall, on féu amistat amb Xavier
Garriga i els germans
Solé Sugranyes (Oriol i Ignasi), tots ells futurs companys
del Movimiento
Ibérico de Liberación (MIL). Els episodis del
maig francès de 1968 foren
decisius perquè Puig Antich decidís
llançar-se a la lluita. La seva primera
militància va ser a les Comissions Obreres i va formar part
de la Comissió
d'Estudiants de l'Institut Maragall. Ideològicament aviat
evolucionà cap a
posicions anarquistes, que rebutjaven qualsevol tipus de dirigisme i
jerarquia
dintre de les organitzacions polítiques i sindicals en la
lluita de la classe
obrera cap a la seva emancipació. Després
d'iniciar estudis universitaris de
Ciències Econòmiques i abandonar-les
perquè no li agradava el caràcter
ultramatematicista, va fer el servei militar a Eivissa on fou destinat
a la
infermeria de la caserna. Un cop llicenciat, s'incorporà a
la nova organització
MIL, integrant-se en la branca armada. Participà, fent de
xofer, en les accions
del grup, que consistien generalment a realitzar atracaments a bancs.
El botí
es destinava a potenciar les publicacions clandestines del grup i a
ajudar els
vaguistes i els obrers detinguts. Puig Antich i els seus companys es
movien amb
facilitat en el món de la lluita clandestina i viatjaven
sovint al sud de
França, on es relacionaren amb vells militants cenetistes.
L'agost de 1973, es
reuniren a França per tal de celebrar el Congrés
d'Autodissolució del MIL. El
mes següent, després de l'atracament a una oficina
de La Caixa a Bellver de
Cerdanya, va començar una forta ofensiva policial contra els
militants del MIL.
Primer caigueren Oriol Solé Sugranyes i Josep
Lluís Pons Llobet, i, a
continuació, Santi Soler, que fou detingut, interrogat i
torturat i acabà
confessant els llocs de trobada clandestina dels seus companys. El
mateix Santi
Soler fou utilitzat de parany per la policia de paisà per
tal de detenir Xavier
Garriga i Salvador Puig Antich. L'operació, minuciosament
preparada, s'efectuà
el 25 de setembre de 1973 a la cantonada entre els carrers Girona i
Consell de
Cent a Barcelona. Els dos anarquistes varen ser detinguts al bar
Funicular on
havien quedat amb Santi Soler i, tot seguit en el portal del
número 70 del
carrer Girona, tingué lloc un tiroteig a
conseqüència del qual Puig Antich
quedà malferit i el jove subinspector de policia de 23 anys
Francisco Anguas
Barragán resultà mort. Puig Antich fou
empresonat, acusat de ser l'autor dels
trets que causaren la mort a Anguas Barragán i
d’haver participat en l ’atracament
d’un banc.
Posteriorment va ser jutjat en Consell de Guerra, i condemnat a mort
per un
règim amb set de venjança després de
la mort de Carrero Blanco. A tot Europa
s'organitzaren manifestacions demanant la commutació de la
pena capital, però
Franco es mantingué ferm i no concedí l'indult.
Salvador Puig Antich, de 25
anys, fou executat amb el mètode del garrot vil (va ser
l’últim pres polític
executat a l’Estat espanyol amb aquest sistema) en una
cel·la de la presó Model
de Barcelona el 2 de març de 1974 a les 9.40 hores del
matí. El seu cos reposa
al nínxol 2737 del cementiri de Montjuïc.
Clik here to view.
Actualització: 02-03-14