La república platònica d'En Linde i d'En Becerra.

    La república platònica d'En Linde i d'En Becerra.

         Al seu llibre, titulat ''La República'',  En Plató pretengué la perversió dels valors democràtics i republicans. La República d'En Plató no és una república ni una democràcia. En Plató presenta com a superior al règim de les polis democràtiques, la seva utopia. Utopia, segons la qual, una elit de filòsofs (els millors) governa la ciutat sense que hagin estat elegits (En Plató no explica com s'ha de fer la selecció de l'elit i per accedir al poder). En lloc de democràcia, Plató ofereix aristocràcia, i, en lloc de república, un règim despòtic, policial, militarista, misogin i anti-obrer.

    El governador del banc d'Espanya, En Luis María Linde, al seu informe anual, va aconsellar fer més atrevida la reforma laboral fins al punt de permetre contractes laborals que trenquin el requisit del salari mínim. O sigui, proposa que es puguin fer contractes laborals on els treballadors tindrien sous inferiors als 645 euros mensuals. O sigui, que, segons ell, seria bo i convenient per a l'economia espanyola que hi hagués contractes de 500 o 400 euros mensuals.

    El consell d'En Linde ha provocat escàndol i s'ha debatut a tots els mitjans de comunicació. Però s'ha de dir que la proposta de rebaixar els salaris és una demanda comuna i constant de la CEOE.

    Sobre aquesta qüestió, vegeu uns plantejaments.

   Plantejament:  La classe empresarial és molt inferior numèricament a la classe dels assalariats. S'hauria de donar per descomptat que, dins un sistema realment democràtic, les regles laborals que prevaldrien serien les proposades pels treballadors assalariats; dins una pseudo-democràcia, no.

   Plantejament: En el cas que es generalitzin els contractes de sous inferiors als 600 euros, s'ha de saber que els treballadors de sous inferiors no podran pagar el lloguer   i les despeses de l'habitatge.

  Plantejament: Cas de que es generalitzés la baixada de sous, s'ha de saber que la crisi immobiliària (és a dir, el nucli de la crisi econòmica espanyola iniciada a l'època de N'Aznar) no faria sinó empitjorar.  Si ara sobren un milió d'habitatges, a un futur en sobrarien en  proporció al nombre dels assalariats de mini-renda.

     Respecte a aquesta qüestió, el catedràtic astròleg, En Santiago Niño Becerra ha investigat  sobre la matèria i ha conclòs que, en efecte, una bona part de la població assalariada no podrà disposar d'habitatge. Ell preveu que els treballadors en mini-sous i els treballadors jubilats  hauran de viure en mini-apartaments dins grans blocs comunitaris.

     Resta clar que En Becerra segueix la petja de la república platònica. Per a Plató hi havia l'elit dirigent, la classe dels soldats-policies i la classe dels treballadors (i la sub-classe de les dones). Per En Becerra hi ha, com diu ell, ''l'elit necessària'' (la classe dels empresaris) i ''el factor treball'' (la classe dels treballadors assalariats) que val poc i és prescindible. Per En Becerra allò socialment i econòmica decisiu són les Corporacions empresarials.

   Que ''el factor treball'' sigui la major part de la població no li provoca cap dubte democràtic a En Becerra. En Plató també considerava ''prescindibles'' els treballadors (Podeu veure l'article d'En Becerra  Mucho más que un tema de vivienda).