L’INCREAT
Sense mort ni després. Tot és abans,
no-res. És un bri d’herba que ha de néixer.
Un ocellet sense ales, sense reixa,
sense... Un buit que somia plors d’infants.
Sols un silenci d’ombres expectants.
Menys, nit que cap a una alba no ha de créixer;
que no és nit. Enfront de feixa i xeixa
i homes, l’altre aiguavés. Un pur descans
lluny de sements i inquietud. La riba
de boira d’on cap somni no ens arriba.
Sense mot. Regió que no veiem
i enclou la nostra, i és aquí, a la vora.
Absència –oblit de Déu– i muda hora.
Molt endins. Estranyats, ens redrecem...
Amb una quarantena llarga de meravelles com aquesta, ben seleccionat i ben introduït per Josep M. Sala-Valldaura, de can Moll ens acaba d'arribar Les detallades vores del camí, una antologia de Marià Villangómez, de qui enguany celebram el centenari més u, i de qui l'any que ve celebrarem el centenari més dos, i així.
