El “mallorquí de sa mamà” és una varietat del català que té com a tret més característic l’adopció de diminutius de morfologia i fonètica foranes. Així, la frase “Ara anirem a casita a menjar pollito” en seria plenament representativa. També potser que hi vagin a menjar sopita. Remarquem, entre parèntesi, que “mallorquí de sa mamà” és una denominació, potser una mica masclista, per a un dialecte que també fan servir el pare o el padrí, altrament dit s’abuelito.
Les varietats lingüístiques, diuen els especialistes, no són immutables sinó canviants, i moltes de les seves peces són trets que reculen o avancen. Ho vaig poder comprovar ahir capvespre. Una parella jove que duia una nina de dos o tres anys va entrar en un bar de prop de casa. El pare va demanar un gelat. La nina també en volia un, però la mare ja veia que no se l’acabaria, que brutejaria i que el tudaria.
- Un de sencer, no, es papà te’n donarà un poquito des seu.
Poquito. Com el pallasso aquell.
