Pagar per xerrar

 

Els alumnes del meu institut abonen, amb la matrícula, 50 euros en concepte de material per al curs. Els que poden. Us ho dic com a explicació prèvia a l’anècdota de profe d’avui. Bé, el cas és que aquest matí en tenia un que semblava que havia menjat llengua amb tàperes. En traducció per a principatins, parlava molt. Després de demanar-li silenci tres vegades, en un to que intentava ser cada vegada més imperatiu, m’ha replicat:
- Es que os pasáis, vosotros. Pagamos y encima tenemos que callarnos.
Jo sóc un ciutadà que paga els seus imposts, que diuen a la tele.