Â
Els alumnes del meu institut abonen, amb la matrĂcula, 50 euros en concepte de material per al curs. Els que poden. Us ho dic com a explicaciĂł prĂšvia a lâanĂšcdota de profe dâavui. BĂ©, el cas Ă©s que aquest matĂ en tenia un que semblava que havia menjat llengua amb tĂ peres. En traducciĂł per a principatins, parlava molt. DesprĂ©s de demanar-li silenci tres vegades, en un to que intentava ser cada vegada mĂ©s imperatiu, mâha replicat:
- Es que os pasĂĄis, vosotros. Pagamos y encima tenemos que callarnos.
Jo sĂłc un ciutadĂ que paga els seus imposts, que diuen a la tele.
- Es que os pasĂĄis, vosotros. Pagamos y encima tenemos que callarnos.
Jo sĂłc un ciutadĂ que paga els seus imposts, que diuen a la tele.
Â
Â